Viquipèdia

Joan III de Brabant: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula
mCap resum de modificació
Línia 15:
| pares = [[Joan II de Brabant]] i [[Margaret d'Anglaterra]]
| fills = <!-- Els fills es mostren com a llista desplegable. És convenient enumerar-los amb un canvi de línia entre ells -->
| prefix_honorific =
| alies = <!-- Nickname, àlies, etc. -->
| partit_politic =
| ocupacio =
| alma_mater =
| religio =
| residencia =
| signatura =
| mida_signatura = <!-- ample de signatura, si es vol diferent de 125px -->
| notes =
Linha 36 ⟶ 28:
| predecessor = [[Joan II de Brabant]]
| successor = [[Joana, duquessa de Brabant]]
| junt_a =
| nominat =
| designat =
| oponents =
<!-- càrrec i nom dels superiors -->
| a_etiqueta =
| a_nom =
| b_etiqueta =
| b_nom =
<!-- càrrec i nom dels subordinats -->
| gabinet =
| e_etiqueta =
| e_nom =
| f_etiqueta =
| f_nom =
<!-- etiqueta i valor d'altres dades d'interès -->
| k_etiqueta =
| k_nom =
| l_etiqueta =
| l_nom =
}}
'''Joan III de Brabant''' ([[Brussel·les]], 1300 – 5 de desembre de 1355), també anomenat '''Joan III, el Triomfant''', [[Ducat de Brabant]], [[Ducat de Lothier|Lothier]], i [[Ducat de Limburg |Limburg]] (1312–;1355).<ref>Els detalls biogràfics es poden trobar dins (Alphonse {{sfn|Wauters), ''nationale Biographie'' (''Académie royale de Belgique''), volums 10, |1889, ''s.v.'' pàg. "Jean III" |p=237-274 </ref>}} era el fill de [[Joan II de Brabant]] i de [[Margarida d'Anglaterra]], filla del rei [[Eduard I d'Anglaterra]] i d'Eleonor de Castella.
 
== Joan i les ciutats de Brabant ==
Linha 63 ⟶ 35:
A primers del segle XIV, un temps de boom econòmic per Brabant, marca la pujada del ciutats ducals, que depenien de la llana anglesa per a la seva essencial indústria de roba. Durant la minoria de Joan, les ciutats principals de Brabant tenien l'autoritat de nomenar els consellers per a dirigir una regència, sota els termes de la [[Carta de Kortenberg]] concedida pel seu pare l'any de la seva mort (1312).
 
El començament del seu regnat va estar marcat pel descontentament, perquè els béns dels brabançons a l'estranger foren confiscats a causa dels deutes dels ducs Joan I i Joan II, i en segon lloc el fet que els assessors del jove duc no complien la Carta de Kortenberg. A canvi del compliment de la Carta, d'inclusió en les finances d'una curadoria ducal i de nous privilegis a les ciutats de Brabant, aquestes van acceptar pagar els deutes del duc. El 1315 Joan III va ajudar a [[Adolf de la Mark|Adolf de la Marck]], [[bisbe de Lieja]] per lluitar contra els seus súbdits rebels. Durant els anys següents, va lluitar amb diversos senyors veïns.
 
L'alineació marital amb França es va provar sense èxit el 1316, quan de [[Lluís X de França]] va demanar Brabant de cessar el comerç amb [[comtat de Flandes|Flandes]] per participar en un atac a França; els consellers que representaven les ciutats ho van trobar impossible, i en la represàlia per la negativa Lluís va prohibir tot el comerç francès amb Brabant el febrer de 1316, en la violació d'un tractat d'amistat que havia signat amb Brabant l'octubre previ. El rei de França pretenia aïllar comercialment Flandes, el que era contrari als interessos econòmics de Brabant.
 
Al començament de la [[Guerra dels Cent Anys]], va posar del costat d'[[Eduard III d'Anglaterra]] i el va acompanyar en les seves expedicions. En represàlia, [[Felip VI de França|Felip VI de Valois]] va fer confiscar la propietat dels brabançons a França provocantel que va provocar la revolta dels burgesos de [[Brussel·les]] contra el seu duc. Joan III va intervenir enèrgicament i va decapitar a un dels líders. Des 1340, es va distanciar de l'aliança anglesa, i va preferir aliar-se amb França i casar a les seves filles amb aliats del regne de França, el [[ducat de Luxemburg|duc de Luxemburg]], el [[comtat de Flandes|comte de Flandes]] i el [[ducat de Gueldre|duc de Gueldre]].
 
== L'hereva de Brabant ==
El 1355, quan varen morir els seus dos fills, Joan es va veure forçat a declarar hereva a la seva filla Joana, el que provocaria una crisi de successió després de la seva mort. Joan III està enterrat a l'[[Abadia de Villers|abadia cistercenca de Villers]] (actualment a [[Bèlgica]]). El 1356 la seva filla i gendre van ser forçats a acceptar el document conegut com a "«Entrada triomfal"» de gener de 1356 com a condició pel seu reconeixement, després del conflicte de l'herència ducal.
 
== Matrimoni ==
El 1311, en un gest del seu pare d'acostament amb França, Joan es va casar amb Maria d'Evreux († 1335), filla del compte [[Lluís d'Evreux]] i Margarida d'Artois. VarenVan tenir sis fills:
 
* [[Joana de Brabant|Joana]], duquessa de Brabant (1322–1406)
Linha 82 ⟶ 54:
* Godofreu († després del 3 de febrer, de 1352)
 
==NotesReferències==
{{Referències}}
 
== Bibliografia ==
*{{ref-llibre|nom =Piet|cognom = Avonds,|títol ''=Brabant tijdens de regering van Hertog Jan III (1312–1356)''(|editorial= Koninglijke Academie,|lloc Brussels)= Brussel·les|data =1991.|llengua = neerlandès}}▼
*{{ref-llibre|nom =Alphonse |cognom =Wauters |capítol =Jean III|urlcapítol =https://archive.org/stream/biographienation10acad#page/119/mode/2up | editorial = Académie royale de Belgique|títol = [[Biographie Nationale de Belgique]]|volum = vol. 10|pàgines =237-274|data =1888-1889|llengua = francès|editorial = Émile Bruylant}}
{{commonscat}}
 
▲*Piet Avonds, ''Brabant tijdens de regering van Hertog Jan III (1312–1356)''(Koninglijke Academie, Brussels) 1991.
*Alphonse Wauters, « ''Jean III'' », Académie royale de Belgique, Biographie nationale, vol. 10
{{Autoritat}}
 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_III_de_Brabant»