Antonio García-Trevijano Forte: diferència entre les revisions

Republicà convençut des de la seva joventut (el seu pare, registrador de la propietat, ja era republicà del grup de Fernández de los Ríos), va ser un dels protagonistes més rellevants en l'oposició a la dictadura de [[Francisco Franco]].<ref>[http://elpais.com/diario/1984/05/13/agenda/453247201_850215.html Ángeles Forte, viuda de García-Trevijano], ''El País'', 13 de mayo de 1984.</ref> Ja el 1967, va ser el principal organitzador de la reunió clandestina de [[Comissions Obreres]] a la fàbrica de Mitges Vilma ([[Plaza de Castilla]]) que va preparar la vaga d'octubre de 1967. Al març de 1968, va ser organitzador del debat en l'Hotel Meliá, davant dues mil persones, sobre el ''Desafiament Americà'' de Servan Schreiber, convertint-lo en manifestació de la llibertat contra la dictadura i en conat de la rebel·lió de la joventut que dos mesos després va esclatar a París (maig del 68). El mateix any va ajudar a organitzar i dirigir la Independència de [[Guinea Equatorial]], per a la qual va redactar una Constitució Democràtica, que no va arribar a entrar en vigor perquè el Govern de Franco va imposar la Constitució redactada per [[Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón]], amb la qual [[Francisco Macías Nguema]] es va proclamar President vitalici.<ref>{{cita libro|autor1=Mansueto Nsí Owono - Okomo|título=EL PROCESO POLÍTICO DE GUINEA ECUATORIAL|fecha=2014|editorial=edit.um|isbn=978-84-695-9920-4|fechaacceso=1 de noviembre de 2016}}</ref><ref name=verdad>[http://garciatrevijano.files.wordpress.com/2007/02/toda_la_verdad.pdf García-Trevijano Forte, Antonio. ''Toda la verdad. Mi intervención en Guinea''. Madrid: Ediciones Dronte, 1977, p. 19.]</ref><ref>{{cita noticia|título=Tengo documentos para probar que todo lo que digo es cierto|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1968/10/10/pagina-5/33624289/pdf.html?search=Francisco%20Mac%C3%ADas%20Nguema|fechaacceso=7 de marzo de 2017|agencia=[[La Vanguardia]]|fecha=20 de octubre de 1976}}</ref>

En 1974 va organitzar a [[París]] les trobades de [[Joan d'Espanya|Joan de Borbó]] amb els grups republicans i [[Ruedo Ibérico]], on va manifestar el seu rebuig del nomenament de Joan Carles com a successor. Aquest mateix any va ser organitzador i coordinador de la [[Junta Democràtica d'Espanya]], redactant tots els seus manifestos i fundant un centenar de Juntes locals i sectorials per tota Espanya.<ref>[http://books.google.es/books?id=cLYoLXHmJOUC&pg=PA51&dq=junta+democratica+trevijano&hl=es&sa=X&ei=JXATVPm-CYLcObGygOAP&ved=0CDAQ6wEwAzgK#v=onepage&q=junta%20democratica%20trevijano&f=false Papell, Antonio. ''El futuro de la socialdemocracia: ideas para una nueva izquierda''. Madrid: Foca, 2012, p. 51.]</ref><ref>[http://books.google.es/books?id=HzzugBtuLGQC&pg=PA105&dq=trevijano+Junta+Democrática+de+España&hl=es&sa=X&ei=47INVIPqLsfhaOqkgZgC&ved=0CCAQ6wEwADgK#v=onepage&q=trevijano%20Junta%20Democrática%20de%20España&f=false Vidal Beneyto, José. ''Memoria democrática''. Madrid: Akal, 2007, pp. 105-106.]</ref> Va fer el discurs de presentació de la Junta al [[Parlament Europeu]] a [[Estrasburg]]. En 1976 va organitzar la fusió de la [[Junta Democràtica d'Espanya]] i la Plataforma de Convergència ([[Platajunta]]), de la qual també va ser Coordinador. Aquest any també va organitzar la primera convocatòria estatal sota el lema "Amnistia-Llibertat", presidint la històrica manifestació de Las Palmas. A les [[eleccions generals espanyoles de 1977]] es presentà com a candidat del [[Frente Democrático de Izquierdas]] (FDI), però va obtenir uns resultats minsos i no fou escollit diputat.

Va ser membre fundador de l'AEPI en 1994, juntament amb directors de premsa i ràdio, per a coordinar la denúncia de corrupció dels governs de [[Felipe González Márquez]]. Va participar en multitud de debats i col·loquis, tant en congressos com en programes de televisió sobre política. Va exercir de conferenciant de la llibertat política per tota Espanya i cap visible del [[Moviment dels Ciutadans cap a la República Constitucional]] (MCRC).<ref>"Yo no he cedido nunca en denunciar la falsedad del régimen actual, la falsedad de la Monarquía, yo no he aceptado jamás que tengamos un Rey designado por Franco (...) No acato la Monarquía, no acato este Rey, no acato la Constitución; digo lo que siento y si quieren meterme en los tribunales que me metan, me da igual" [http://elpais.com/diario/1997/10/03/sociedad/875829610_850215.html 'Retransmisión' de una causa secreta. Tres de los imputados en el 'caso Liaño' hablan en la COPE sobre lo que declaran en el Supremo], ''El País'', 3 de octubre de 1997.</ref>