Climent XI: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m {{Referències|2}} --> {{Referències}}
Línia 96:
Al final de la guerra de successió, la Santa Seu havia de ser un espectador davant les decisions preses per uns altres. L'esdeveniment va ser tan estrany que, en la història d'Europa només tenia un precedent, la Pau de Westfàlia de 1648.<ref>Nicola Mario Frieri, ''Il dolente poltificato di Clemente XI (1700 -21)'',Casa editrice Sapere Aude, Urbino 1993.</ref>
 
Els tractats d'[[tractat d'Utrecht|Utrecht]] del 2 d'abril de [[1713]] i [[tractat de Rastatt|Rastatt]] de 6 de març de [[1714]] assignaren el [[ducat de Màntua]] a l'Imperi, prenent-lo als [[Gonzaga]], aliats tradicionals del Papa. Les illes de [[Sicília]] i [[Sardenya]] canviaren de mà malgrat les seves protestes. Atès que el Papa, de tots els sobirans italians, era el subjecte que tenia el major nombre de rendes, es va convertir en el major perdedor de la Guerra de Successió Espanyola. Així va ser que els feus papals de [[Regne de Nàpols|Nàpols]] i Sardenya van ser donats a [[Carles VI d'Habsburg|Carles VI]], que el 1711 havia succeït a Josep I com el nou emperador. Climent XI també va perdre la seva possessió directa: [[Comacchio]], la seu de la diòcesi i el port de la [[Legació apostòlica de Ferrara|Legació de Ferrara]].<ref>Comacchio va ser reintegrada als [[Estats pontificis]] només després de la mort de Climent XI.</ref>
 
L'únic èxit del pontífex va ser, el [[1717]] la signatura d'un [[concordat]]. En ell, a canvi d'un reconeixement incondicional dels drets de l'Església espanyola, Climent XI li va concedir permís per gravar al clergat de 150.000 [[ducat (moneda)|ducats]] en cinc anys per finançar la participació d'Espanya en la guerra contra els turcs.<ref>{{ref-web|url= http://www.treccani.it/enciclopedia/papa-clemente-xi_(Dizionario-Biografico)/-(Dizionario-Biografico)/| títol= CLEMENTE XI, papa | consulta=5 de setembre de 2016| nom = Stefano Andretta | data= 1982|obra=Diccionari biogràfic dels italians }}</ref>