Joan Lluís d'Elderen: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 28:
El [[1690]] va dictar un decret per a imposar una clausura més estricta als monestirs de monges. Aquesta modificació dels seus afers no va plaure gaire a les monges cistercenques presents a diverses localitats de la diòcesi, com que prefereixen definir elles mateixes les regles.<ref>Marie-Elisbeth Henneau, Monachisme féminin au pays de liège à la fin du XVIIe siècle : une vie sub clausura perpetua, Histoire, économie et société, 2005, no 3, pàgines 387-398</ref>
 
D'Elderen va aliar-se amb la [[lliga d'Augsburg]] contra [[Lluís XIV]] i així no va respectar la neutralitat del principat. La reacció de [[França]] va ser violent: a [[Huy]], els van incendiar 860 cases (1689), i el [[Condroz]] i l'«entre Sembre-et-Meuse»" van ser ocupats. El [[1691]], l'exèrcit francès sota el mariscal [[Lluís Francesc de Boufflers]] va bombardejar la ciutat de Lieja. La casa de la vila ''La Violette'' i el barri del mercat estan destruïts, uns 1500 cases van ser anihilades.<ref>{{ref-llibre|nom=Alphonse|cognom= Le Roy|capítol= Jean-Louis baron d’Elderen| títol = [[Biographie nationaleNationale de Belgiqiue]]|volum= tom VI|lloc= Brussel·les|editor= Académie royale de Belgique|editorial= Bruylants|data= 1897| pàgina =521 ss|llengua = francès}}</ref>
 
Joan Lluís va morir l'1 de febrer de 1694 a Lieja i va ser sebollit a la catedral de Sant Lambert, destruïda durant la revolució francesa. El seu sepulcre va transferir-se aleshores a l'església de [[Elderen|Genoelselderen]], el seu poble natal.