[[Fitxer:Nimes mc.jpg|thumb|La ''Maison carré'' de [[Nimes|Nîmes]], un exemple clàssic d'arquitectura romana]]LhgdhshL''''arquitecturaarquitectjoifgjopfadjpgfkjlajgkljdfajkljgdfklshjtir9atgrdy'optaropt46900'rt'9s+hr0gspojokpgshkkhotkohura romana''' és probablement el testimoni més significatiu de la [[Antiga Roma|civilització romana]]. L’arquitectura romana va esdevenir una de les expressions més visibles del poder de l’Imperi. A imatge romana, les ciutats provincials adopten un mateix model urbanístic i arquitectònic. Espais com el fòrum, edificis com el teatre o les termes públiques o la mateixa estructura urbana responen a les necessitats dels centres urbans que vertebraran l’Imperi a través d’una extensa i ordenada xarxa viària. Els romans foren uns grans innovadors en el camp de l'arquitectura. La generalització de l'ús de nous materials com el formigó i el maó, juntament amb la introducció de l'arc i la volta, van permetre alçar edificis més sòlids i amplis. Només així es poden entendre edificis tan singulars com el Pantheon (Roma) on la combinació del maó i el formigó van permetre crear una amplitud inconcebible amb pedra. Basíliques, teatres, amfiteatres i altres equipaments públics van adquirir unes dimensions i proporcions adequades a les necessitats d’un Imperi eminentment urbà. Aquestes millores i models, a menor escala, es tradueixen, també, a l’arquitectura domèstica. Algunes domus i vil·les adquireixen en època imperial una monumentalitat que mostra el poder econòmic adquirit per les classes dirigents.<ref name=mnatarqui>{{ref-web|url=http://www.mnat.cat/?page=arqueologic-visita#|consulta=8 setembre 2014|títol=Arquitectura romana (Planta 0, sala 2)|obra=mnat.cat|editor=Museu Nacional Arqueològic de Tarragona}}</ref>
