Termes romanes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 15:
== El sistema termal i les instal·lacions ==
[[Fitxer:Baths Diocletian-Lanciani.png|thumb|left|250px|Plànol de les [[Termes de Dioclecià]]<br>1) ''[[Caldarium]]'' (sala de banys calents)<br>2) ''[[Tepidarium]]'' (sala de banys temperats)<br>3) ''[[Frigidarium]]'' (sala de banys freds)<br>4) ''Natatio'' (piscina) 5) ''[[Palestrae]]'' (gimnasos)<br>6) Entrada al recinte 7) Gran exedra]]
L'estructura interna típica de les termes era una successió de sales amb basses o ''piscinae'' a l'interior: el [[frigidari]] (''frigidarium'', d'aigua freda), el [[tepidari]] (''tepidarium'', d'aigua tèbia) i el [[caldari]] (''caldarium'' o ''calidarium'', d'aigua calenta). Els banys de vapor principals es trobaven al ''sudatorium'', i consistien en el ''laconicum'' (bany sec) i l'''assa sudatio'' (bany humit).
 
La calefacció de l'aigua en el cas del caldari, els banys de vapor, i en menor grau del tepidari, es duia a terme per mitjà de l'[[hipocaust]]. Aquest sistema consistia en un forn (''praefurnium'') que omplia de fum una zona intermèdia entre el sòl i el terra de les termes (''suspensurae'') anomenada ''area''. La distància entre ambdós era d'uns 70cm aproximadament, això és, l'alçada mitjana de les ''pilae'', unes estructures de maó que suportaven el ''suspensurae''. D'aquesta manera, i per acció natural, el vapor ascendia pels ''tubuli laterici'' o les ''tebulae mamatae'', uns tubs i unes plaques situades a les parets, que permetien la calefacció de l'interior de la sala. Així, l'alçada de les ''pilae'' determinava el grau d'escalfament de les sales: més alta en el caldari (més escalfor) i més baixa en el tepidari (menys escalfor).