Llista de mots catalans d'origen cèltic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiqueta: editor de codi 2017 |
Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 132:
*'''Toron'''. 'Font, deu, ullal'. Occità antic ''toronn, teronn''. D'una possible base *TUROMNOS.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 616-620.</ref>
*'''Traire'''. 'Arpó'. Occità ''taraire'', castellà ''taladro'', portuguès ''trado'', francès antic ''tarere'', avui ''tariere'' 'barrina'. Del llatí TARATRUM, d'origen cèltic. <ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 697.</ref>
*'''Tranca''' 'barra, bernat' i '''tranc''' 'passa llarga, marxa, bona marxa'. Castellà i portuguès ''tranca'' i ''tranco''. Arrel indoeuropea TER/TR 'perforar'. Baix llatí TARǏNCAS. Gal ''tarinca'' 'ast o pern llargs'. Francès ''taranche'', occità ''tarenco''. Irlandès mitjà i modern, gaèlic ''tairnge'' 'clavilla. clau'. D'un cèltic TARANKĀ o TARǏNKA, D'ON *TRANKA (amb vocalització N > an de tipus gal·lobritònic).<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 701-705.</ref> ▼
*'''Trau'''. 'Forat'. Antigament '''trauc''' i el verb '''traucar'''. Occità ''trauc'' i ''traucar'', francès ''trou'' i ''trouer''. Bretó ''troh'' o ''truh'' 'incissió, osca'. gal·lès ''truwch'' 'mutilat'. Bretó antic ''treorgam'' 'jo perforo'. Podria tot procedir d'un cèltic *TRAORKA, d'on *TRAOCARE i el substantiu *TRÁOCOM.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 725-732.</ref>
*'''Trencar'''. Occità ''trencar'', francès antic ''trenchier''. Cèltic *TRENKO 'jo tsllo, trenco, destrueixo'. <ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 757-768.</ref>
▲*'''Tranca''' 'barra, bernat' i '''tranc''' 'passa llarga, marxa, bona marxa'. Castellà i portuguès ''tranca'' i ''tranco''. Arrel indoeuropea TER/TR 'perforar'. Baix llatí TARǏNCAS. Gal ''tarinca'' 'ast o pern llargs'. Francès ''taranche'', occità ''tarenco''. Irlandès mitjà i modern, gaèlic ''tairnge'' 'clavilla. clau'. D'un cèltic TARANKĀ o TARǏNKA, D'ON *TRANKA (amb vocalització N > an de tipus gal·lobritònic).<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 701-705.</ref>
*'''Vebre'''. 'Castor'. Del cèltic BEBROS o BIBROS, i aquest de l'indoeuropeu *BHEBHRUS.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 697.</ref>
*'''Vern''' 'Arbre caducifoli (Alnus glutinosa)'. Del cèltic UERNO. Irlandès ''fern'', bretó ''gwern'', gal·lès ''gwern'' 'verneda'.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 173-176.</ref>
| |||