Llista de mots catalans d'origen cèltic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiqueta: editor de codi 2017 |
Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 51:
* '''Calm''' o '''calma'''. 'Altiplanície', 'plana alterosa i aglevada dalt d'una muntanya'. Mot estès pel nord de Catalunya, tot Occitània, domini franco-provençal, Franc Comtat i Borgonya. Provinent d'una base KALMIS, de l'arrel indoeuropea KEL- 'cobrir, cobricelar, cofar, emmantellar'.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum II. Barcelona: Curial, 1980, p. 437-440.</ref>
* '''Cama'''. Occità ''camba'', italià ''gamba'', francès ''jambe,'' engadinès ''chamma.'' Podria venir d'un KANəMA/KNAMA, transformat a KAMBA pel romànic (llatí vulgar CAMBA).<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum II.Barcelona: Curial, 1980, p. 444-448.</ref>
* '''Cama''' i '''cameta'''. 'Peça corba que forma part de l'arada'. Del cèltic KAMBOS 'corbat'.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum II.Barcelona: Curial, 1980, p. 448-449.</ref>
* '''Camí'''. Del llatí vulgar CAMMINUS, d'origen cèltic.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum II.Barcelona: Curial, 1980, p. 453-455.</ref>
* '''Camisa'''. Del llatí tardà CAMISIA, que apareix en una sèrie de llengües europees occidentals i circum-mediterrànies, que passaren al llatí a través de la Gàl·lia..<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum II. Barcelona: Curial, 1980, p. 455-459.</ref>
| |||