Llista de mots catalans d'origen cèltic: diferència entre les revisions

* '''Balma'''.'Cavitat sota roca'. Mot comú del català i l'occità, i també dels parlars romànics i alemanys dels Alps, fins al nord-oest d'Itàlia i sud de Bèlgica. Hi ha dubtes sobre la celticitat del mot, Coromines hi veu més aviat un element indoeuropeu anterior que ell anomena [[sorotapte]]. ''Bal'' existia en còrnic antic amb el sentit de 'mina' i a Gal·lès hi ha diversos noms de lloc amb aquest element inicial.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum I. Barcelona: Curial, 1980, p.604-608.</ref>

* '''Banya'''. Amb la variant dialectal ''bana'' deriva del cèltic *BANNOM a través del plural neutre *BANNA. Mot comú amb l'occità i el francoprovençal.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum I. Barcelona: Curial, 1980, p.623-624.</ref>

* '''Barda'''. D'un *BARDA amb el significat de 'clos, tanca', relacionat potser amb l'arrel cèltica VRAD- 'arrel, tronc'. <ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum I. Barcelona: Curial, 1980, p.644-648.</ref>

* '''Barroer'''. 'Desconsiderat, matusser, groller'. Italià dialectal del nord ''baroero, berruer'', toscà antic ''berroviere'' 'guàrdia armat, esbirro', occità antic ''berrovier'', francès antic ''berruier'' 'guerrer audaç', que sembla ser el francès ''barruies'' 'habitant del Berry', en occità antic ''Beiriu'' o ''Berriu'', del cèltic BITURIGUM.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum I. Barcelona: Curial, 1980, p.692-695.</ref>