Diferència entre revisions de la pàgina «Llista de mots catalans d'origen cèltic»

Etiqueta: editor de codi 2017
Etiqueta: editor de codi 2017
*'''Truan''' o '''truà'''. Pres de l'occità antic i el francès antic ''truan''. De l'arrel indoeuropea TREU-/TROU-, d'on en sortiria un cèltic *TROUGANNOS.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 895-897.</ref>
*'''Truja'''. Occità antic ''trueja'' (o ''troia''). francès ''truie'' i italià ''tria''. Base cèltica *TRǑGIĀ, cèltic comú TORKOS 'verro, senglar'. <ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 908-912.</ref>
*'''Tupí'''. =ccità antic i modern ''topin'', francès dialectal ''to(u)pin'', alemany antic ''töpfen'' (avui ''topf'' 'pot, olla'). Potser vinculat al maeix origen que ''pot'', *POTTĪNO > *TOPPĪNO, amb metàtesi.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 929-932.</ref>
*'''Vebre'''. 'Castor'. Del cèltic BEBROS o BIBROS, i aquest de l'indoeuropeu *BHEBHRUS.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 697.</ref>
*'''Vern''' 'Arbre caducifoli (Alnus glutinosa)'. Del cèltic UERNO. Irlandès ''fern'', bretó ''gwern'', gal·lès ''gwern'' 'verneda'.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 173-176.</ref>
23.725

modificacions