[[Merritt Ruhlen]] va formular la teoria que totes les llengües de la humanitat procedirien d'una llengua originària. La seva conclusió va ser que totes les llengües del món són diverses i a la vegada estan emparentades. Segons Ballester, aquesta teoria del llenguatge originari a l'actualitat ha rebut l'aval de la [[genètica]]. En el seu llibre ''Las Primeras Palabras de la Humanidad'' (2002) defensà que la lingüística podia jugar un paper per entendre el procés de l'evolució humana cap a la possessió del llenguatge. Segons Ballester aquest procés va culminar fa com a mínim 45.000 anys. A l'obra fa un repàs a la història de la lingüística històrica i de la hipòtesi monogenètica, propagada a principis del segle XIX per Alfredo Trombetti. [[Holger Pedersen]] proposà que el grup indoeuropeu estava vinculat a altres grups com l'[[Llengües altaiques|altaic]], esquimoaleutià, [[Llengües finoúgriques|finoúgric]], [[Llengües samoiedes|samoiede]], [[semític]] i iukaghir. V. M. Illich-Suith i A. Dolgoposky, en els anys 1960, defensaren aquesta relació entre famílies de llengües, fins a formar veritables macrogrups. Greenberg proposà tres grups per Amèrica, 4 per Àfrica i, en total, uns 20 o 30 per a tot el planeta.<ref>{{Ref-web|url=http://invitacionalahistoria.blogspot.com.es/2008/03/historia-fsil-de-las-primeras-palabras.htmlL|títol=Las Primeras Palabras de la Humanidad|consulta=|llengua=|editor=Carlos González-Espresati|data=}}</ref> Per això la possibilitat d'un origen comú per a totes les llengües és versemblant. L'estudi d'aquest procés no el pot fer tan sols la lingüística històrica, sinó que s'ha de recórrer a una recerca multidisciplinar.
== Les llengües preromanes a la [[Península Ibèrica]] ==
