Aurora Picornell Femenias: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 95.39.141.192. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 1:
{{Infotaula persona
'''A'''n'''urora Picornell Femenies''' ([[Palma]], [[1 d'octubre]] de 1912 - [[Porreres]], [[5 de gener]] de [[1937]])<ref>{{GEC|0050830|Aurora Picornell i Femenias}}</ref> va ser una política i sindicalista mallorquina, d’ideologia comunista i feminista, activa a Mallorca, València i Menorca durant la [[Segona República]]. Fou assassinada pels franquistes la nit de Reis de 1937.<ref name="dd">{{Diccionari Biogràfic de Dones|id=324|nom=Aurora Picornell Femenías|consulta ={{CURRENTDAY}} {{del mes actual}} de {{CURRENTYEAR}}}}</ref> És el símbol de l'esquerra mallorquina.<ref name=":0">{{Ref-web|url=http://www.ara.cat/cultura/Aurora-Picornell-simbol-lesquerra-mallorquina_0_1720028033.html|títol=Aurora Picornell, símbol de l’esquerra mallorquina|consulta=|nom=David|cognom=Guinard i Féron|llengua=|editor=Diari Ara|data=8 de gener de 2017}}</ref>
| nom = Aurora Picornell Femenies
| imatge =
| peu = Aurora Picornell, fragment d'una fotografia del grup de comunistes abans de partir d'excursió
| data_naixement = {{Data naixement|1912|10|1}}
| lloc_naixement = [[Palma]]
| data_defuncio = {{Data defunció i edat|1937|1|5|1912|10|1}}
| lloc_defuncio = [[Porreres]]
| alies =
| nacionalitat =
| conegut_per = Dirigent comunista
| ocupacio =
}}
'''A'''n'''urora Picornell Femenies''' ([[Palma]], [[1 d'octubre]] de [[1912]] - [[Porreres]], [[5 de gener]] de [[1937]])<ref>{{GEC|0050830|Aurora Picornell i Femenias}}</ref> va ser una política i sindicalista mallorquina, d’ideologia comunista i feminista, activa a Mallorca, València i Menorca durant la [[Segona República]]. Fou assassinada pels franquistes la nit de Reis de 1937.<ref name="dd">{{Diccionari Biogràfic de Dones|id=324|nom=Aurora Picornell Femenías|consulta ={{CURRENTDAY}} {{del mes actual}} de {{CURRENTYEAR}}}}</ref> És el símbol de l'esquerra mallorquina.<ref name=":0">{{Ref-web|url=http://www.ara.cat/cultura/Aurora-Picornell-simbol-lesquerra-mallorquina_0_1720028033.html|títol=Aurora Picornell, símbol de l’esquerra mallorquina|consulta=|nom=David|cognom=Guinard i Féron|llengua=|editor=Diari Ara|data=8 de gener de 2017}}</ref>
 
== Vida i obra ==
Aurora Picornell va néixer al [[El Molinar|Molinar de Llevant de Palma]], l'1 d’octubre de 1912, filla del fuster comunista [[Gabriel Picornell Serra]] i de Joana Femenies Coll.<ref name=":0" /> Era la sisena de set germans, dins una família que quedaria mutilada pel cop d’estat franquista: son pare i els seus germans Ignasi i Gabriel també foren assassinats, mentre que els germans Joan i Llibertat, embarcats el 18 de juliol de 1936 cap a les [[Olimpíada Popular|Olimpíades Populars de Barcelona,]] pogueren salvar la vida, però per conèixer l’exili. Joan fou internat a un camp nazi durant la Segona Guerra Mundial i morí poc després de ser alliberat. Aurora deixà una filla, [[Octubrina Quiñones Picornell|Octubrina Quiñones Picornell (1934-1969)]].
 
El primer escrit conegut d’Aurora Picornell és la introducció, signada als 16 anys, juntament amb [[Glòria Vilalta]], de Barcelona, i [[Evangelina Cáceres]], de Granada, del llibre editat a Mallorca per la feminista i espiritualista granadina [[Margarita Leclerc Herreros]], ''La mujer, ¿es superior ''al hombre? ''Estudio dividido en tres meditaciones ''(1928)''. ''Aurora coneix Margarita Leclerc, resident a s’Arenal de Palma, probablement per mediació d’[[Ateu Martí]], comunista i maçó, que també la introdueix dins la [[Lliga Laica]], de la qual és única dona i vocal de la Junta des de 1930. [[File:Aurora amb la seva filla, Octubrina Roja.jpg|thumb|Aurora Picornell amb la seva filla, Octubrina Roja.|232x232px]]Reconeguda per les seves intervencions públiques a la Lliga Laica, Aurora comença el gener de 1931, amb 18 anys, la seva  col·laboració regular al setmanari ''Ciutadania'', del [[Partit Republicà Federal]]. L’abril del mateix any també inicia els seus articles al setmanari comunista ''[[Nuestra palabra|Nuestra Palabra]]'', primer sota el pseudònim “Amanecer”, en què reflecteix les condicions de vida de les treballadores, estimulant la formació de societats de defensa i la sindicació, cosa que ella fa, al mateix temps, directament, organitzant el sindicat de sastresses.
 
L'estiu de 1931 ingressà en el PCE després d'uns primers mesos de militància en la Joventut Republicana Federal.