Físicament Joan I va ser un home de mala salut, delicat, emmalaltí diverses vegades i al llarg de la seva vida va patir dos atacs greus a causa d'algunes malalties, el primer atac es produí en iniciar el seu regnat el [[1387]], el segon va posar fi a la seva vida el [[1396]].{{Sfn|Ferrer i Mallol|any = 1978|p = 142}}
Fou una persona molt culta. Mentre hi hagué bons ingressos la seva cort va ésser sempre plena de luxe i refinament. Va tenir una gran predilecció per les [[belles arts]], la [[música]], la [[literatura]] i l'[[astrologia]].<ref>{{cite bookref-llibre|titletítol=Johan I D'Arago|url=https://books.google.com/books?id=kb3SJxHaTpUC&pg=PA336|publishereditorial=Institut d'Estudis Catalans|pagespàgines=336–|id=GGKEY:8CXSF5T5A0D}}</ref> Per aquesta raó, els historiadors l'han anomenat «l'Amador de la Gentilesa». Així mateix va mostrar un enorme interès per l'activitat de la caça, per la qual cosa hom l'ha anomenat «el Caçador». No obstant això, va desatendre gairebé completament el govern dels seus regnes, un fet que li va valer el sobrenom d'«el Descurat» pels seus contemporanis, perquè va anteposar el gaudi i el divertiment a la tasca de govern. Tampoc fou un rei especialment bel·licós, sinó que era pacífic i reposat, molt diferent al caràcter del seu pare. De fet fou un monarca feble i molt influenciable en mans de les camarilles cortesanes i, després, principalment de la seva segona esposa, [[Violant de Bar]].{{Sfn|Ferrer i Mallol|any = 1978|p = 142}}
