Diferència entre revisions de la pàgina «Llista de mots catalans d'origen cèltic»

m
Robot treu puntuació penjada després de referències
m (bot: -incissió +incisió)
m (Robot treu puntuació penjada després de referències)
* '''Cama''' i '''cameta'''. 'Peça corba que forma part de l'arada'. Del cèltic KAMBOS 'corbat'.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum II.Barcelona: Curial, 1980, p. 448-449.</ref>
* '''Camí'''. Del llatí vulgar CAMMINUS, d'origen cèltic.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum II.Barcelona: Curial, 1980, p. 453-455.</ref>
* '''Camisa'''. Del llatí tardà CAMISIA, que apareix en una sèrie de llengües europees occidentals i circum-mediterrànies, que passaren al llatí a través de la Gàl·lia..<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum II. Barcelona: Curial, 1980, p. 455-459.</ref>
* '''Carro'''. Del llatí CARRUS i aquest del gal KARROS. Castellà, portuguès i italià ''carro,'' francès ''char,'' romanès i occità ''car.''
* '''Civera''' o '''xevira'''. 'Espècie de baiard, amb dues barres o quatre braços, per traginar fems, collita o pedregam'. D'una base *SIBERIA o *TSIBERIA, probablement compost format amb el verb indoeuropeu BHERO 'jo porto'. <ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum II.Barcelona: Curial, 1980, p. 722-725.</ref>
*'''Volca'''. Mot comarcal, potser 'quinta ufanosa', 'indret o cosa fèrtil'. Sense cap seguretat podria tractar-se del cèltic OLCA 'camps fèrtils'. Castellà antic ''huelga'' 'horta a les vores d'un riu'.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 361.</ref>
*'''Volva'''. 'Partícula petita i lleu d’un cos que l’aire s’emporta fàcilment, que està en suspensió', 'filament, pellofa'. Probablement del gal·loromànic *ULVA 'polsim, filagarses', d'un cèltic ULUO-. Gal·lès ''ulw'' 'cendra en pols', bretó ''ulvenn'' 'volves de lli, filagarses'.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 386-392.</ref>
*'''Xaragall'''. 'Incisió erosiva que produeix l’aigua de la pluja en escórrer-se per un terreny inclinat'. D'una base ARGALIO, que es podria relacionar amb l'arrel indoeuropea ARG- 'terra blanquinosa'. Asturià i lleonès ''argayu'' 'ensulsiada, despreniment de terres', llenguadocià antic ''aragalh'', ''issarag(u)alh'' 'xaragall'.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 450-458.</ref>.
*'''Xeixa'''. 'Varietat de blat'. Llenguadocià ''sieisso'', llenguadocià i provençal ''saisseto''. D'un cèltic *SASSIA. Gal·lès ''haidd'' i bretó ''heiz'' 'ordi'. ''Sasia'' o ''asia'' consta com a nom del sègol a la Gàl·lia Cisalpina, segons Plini.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 492-495.</ref>
*'''Xerigot'''. D'una base SORO-, d'on *SORIKOTTO, que Coromines qualifica de [[sorotapte]]. Occità antic ''serigot'' i ''saligot'', ''xerigot'' en algunes parles modernes; alt aragonès ''sirigüeta'' i ''siriketa''; basc ''xirigota'', ''zirikot''.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum VIII. Barcelona: Curial, 1988, p. 505-511.</ref>
1.283.942

modificacions