Gal·la Placídia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 4:
| peu = Gal·la Placídia en una moneda, ca. 430
}}
'''Gal·la Placídia''' (en [[llatí]] Aelia Galla Placidia; [[Constantinoble]], [[388]] [[Roma]], [[27 de novembre]] de [[450]]) fou una princesa romana, filla de l'[[emperador romà]] [[Teodosi I el Gran|Teodosi I]] i de la seva segona esposa [[Gal·la (emperadriu)|Gal·la]]; era, per tant, germanastra dels emperadors [[Flavi Honori|Honori]] i [[Arcadi]]. Fou la regent de l'emperador [[Valentinià III]] ,del 423 fins a la seva majoria d'edat el 437, i una persona important aen la política romana durant bona part de la seva vida. Fou consort d'[[Ataülf]], [[rei dels gots]] ,des del 414 fins a la seva mort el 415, i també breument emperadriu consort de [[Constanci III]] el 421.<ref name="Mayer">{{ref-llibre|cognom=Mayer|nom=Marc|títol=Història de Barcelona|pàgines=251-254|lloc=Barcelona|editorial=Enciclopèdia Catalana|any=1994|editor=Sobraqués, Jaume|capítol=La història de la Barcelona antiga segons els escriptors clàssics}}</ref>
 
Fou coneguda com a Placídia o Gal·la Placídia (o Gala Placídia) i també com a Gal·la Plàcida (Gala Plàcida).
Línia 11:
Gal·la va néixer vers l'any [[389]] (entre 388 i 393). En morir el seu pare, romangué a Roma amb la seva tia Constància, filla de l'emperador [[Constanci II]] i esposa de l'emperador [[Flavi Gracià|Gracià]]. El 408 era a Roma i fou acusada de participar en la mort de [[Serena]], vídua d'[[Estilicó]], acusada de mantenir correspondència amb el visigot [[Alaric I]], que assetjava la ciutat, per la qual cosa cal suposar que, si va tenir aquesta influència, el seu naixement hauria estat més proper al 388 que al 393.
 
Quan els [[visigots]] d'[[Alaric I]] saquejaren Roma l'agost del [[410]], va ser presa com a ostatge, tot i que va ser tractada respectuosament. Quan Alaric va morir el va succeir el seu cunyat [[Ataülf]]. El patrici Constanci (després emperador [[Constanci III]]) va demanar-ne l'alliberament (era el seu germanastre), potser per demanar-la en matrimoni, però el nou rei visigot va eludir la demanda i el gener del [[414]] es casà ell mateix amb Placídia, segons [[Jornandes]] a [[Forum Livii]], prop de [[Ravenna]] ,i segons [[Olimpiòdor de Tebes]] i Idaci a [[Narbona]]; després de casar-se es retiraren a Barcelona, fugint de les tropes del patrici Constanci. Ataülf va mirar d'establir una aliança amb Honori, però no se'n va sortir per l'oposició de Constanci.
 
Amb Ataülf, Gal·la Placídia tingué un fill, Teodosi, que morí al cap d'uns mesos i fou enterrat a Barcelona; anys després el cos fou exhumat i enterrat de nou al mausoleu imperial de la [[Basílicabasílica de Sant Pere]], a Roma. Després d'haver estat assassinat ([[415]]), a les darreres voluntats Ataülf encarregava al seu germà de retornar Placídia a Honori, però els conflictes interns entre els visigots van impedir-ho, i no fou fins després del regnat breu de [[Sigeric]] que el següent rei [[Walia]] la va retornar ([[416]]) a canvi de 600.000 mesures de blat; Honori la va casar l'1 de gener del [[417]], contra la seva voluntat, amb Constanci, amb qui tingué una filla ([[Justa Grata Honòria]]) i un fill (el futur [[Valentinià III]], nascut el [[419]]).
 
Honori va declarar august Constanci (III) ([[420]]), Placídia va rebre el títol d'augusta, i el jove Valentinià va rebre el títol de "''Nobilissimusnobilissimus''", equivalent a successor en el tron. Constanci va morir el [[421]], només mig any després de ser proclamat august. Primer hi va haver una molt bona relació entre Honori i Placídia, però després va derivar en enemistat i odi. Els respectius partidaris de cadascuncadascú van provocar tumults a Ravenna, on els soldats gots afavorien la viuda del seu antic rei, i fou acusada d'haver conspirat contra el seu germanastre en connivència amb els visigots.
 
Finalment, Placídia i el seu fill van haver de fugir ([[423]]) cap a [[Constantinoble]], on regnava [[Teodosi II]]. Els fets de la mort d'Honori i la usurpació de Joan van fer decidir Teodosi a ajudar Placídia, a qui va autoritzar a reassumir el títol d'augusta i, a Valentinià, el de ''nobilissimus'', i foren enviats a Itàlia ([[424]]) amb un fort exèrcit dirigit per [[Ardaburi]], [[Àspar]] i [[Candidià]]. Joan fou capturat i executat i Valentinià fou declarat august (octubre del [[425]]),; quedantquedà el govern d'occidentOccident en mans de la seva mare, ja que ell era molt jove.
 
== Maduresa ==
Línia 25:
 
== Mort i llegat ==
El novembre del 450 Gal·la morí a Roma, de mort natural. Durant tota la seva vida va ser una cristiana devota, i en els seus darrers anys va fer construir dues basíliques a [[Ravenna]]: la de [[Sant Joan Baptista]] i la de la [[Veracreu|Santa Creu]]. De la segona només romanen algunes restes i l'oratori anexannex de [[Sant Llorenç màrtir|Sant Llorenç]], conegut com a [[mausoleu de Gal·la Placídia]], que el [[1996]] fou inscrit com a [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]]. Segons la tradició aquí és on reposen les seves restes, juntament amb les del seu germà Honori i les del seu espòs Constanci III. A Roma finalitzà la basílica de [[Sant Joan del Laterà]].
 
[[Àngel Guimerà]] la va fer protagonista d'un dels seus èxits primerencs, la tragèdia ''[[Gal·la Placídia (Àngel Guimerà)|Gal·la Placídia]]'' (1879). El músic català [[Jaume Pahissa i Jo|Jaume Pahissa]] adaptà aquesta obra en la seva òpera ''Gal·la Placídia'' ([[1913]]).