Gal·la Placídia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 4:
| peu = Gal·la Placídia en una moneda, ca. 430
}}
'''Gal·la Placídia''' (en [[llatí]] Aelia Galla Placidia; [[Constantinoble]], [[388]]
Fou coneguda com a Placídia o Gal·la Placídia (o Gala Placídia) i també com a Gal·la Plàcida (Gala Plàcida).
Línia 11:
Gal·la va néixer vers l'any [[389]] (entre 388 i 393). En morir el seu pare, romangué a Roma amb la seva tia Constància, filla de l'emperador [[Constanci II]] i esposa de l'emperador [[Flavi Gracià|Gracià]]. El 408 era a Roma i fou acusada de participar en la mort de [[Serena]], vídua d'[[Estilicó]], acusada de mantenir correspondència amb el visigot [[Alaric I]], que assetjava la ciutat, per la qual cosa cal suposar que, si va tenir aquesta influència, el seu naixement hauria estat més proper al 388 que al 393.
Quan els [[visigots]] d'[[Alaric I]] saquejaren Roma l'agost del [[410]], va ser presa com a ostatge, tot i que va ser tractada respectuosament. Quan Alaric va morir el va succeir el seu cunyat [[Ataülf]]. El patrici Constanci (després emperador [[Constanci III]]) va demanar-ne l'alliberament (era el seu germanastre), potser per demanar-la en matrimoni, però el nou rei visigot va eludir la demanda i el gener del [[414]] es casà ell mateix amb Placídia, segons [[Jornandes]] a [[Forum Livii]], prop de [[Ravenna]]
Amb Ataülf, Gal·la Placídia tingué un fill, Teodosi, que morí al cap d'uns mesos i fou enterrat a Barcelona; anys després el cos fou exhumat i enterrat de nou al mausoleu imperial de la [[
Honori va declarar august Constanci (III) ([[420]]), Placídia va rebre el títol d'augusta, i el jove Valentinià va rebre el títol de
Finalment, Placídia i el seu fill van haver de fugir ([[423]]) cap a [[Constantinoble]], on regnava [[Teodosi II]]. Els fets de la mort d'Honori i la usurpació de Joan van fer decidir Teodosi a ajudar Placídia, a qui va autoritzar a reassumir el títol d'augusta i, a Valentinià, el de ''nobilissimus'', i foren enviats a Itàlia ([[424]]) amb un fort exèrcit dirigit per [[Ardaburi]], [[Àspar]] i [[Candidià]]. Joan fou capturat i executat i Valentinià fou declarat august (octubre del [[425]])
== Maduresa ==
Línia 25:
== Mort i llegat ==
El novembre del 450 Gal·la morí a Roma, de mort natural. Durant tota la seva vida va ser una cristiana devota, i en els seus darrers anys va fer construir dues basíliques a [[Ravenna]]: la de [[Sant Joan Baptista]] i la de la [[Veracreu|Santa Creu]]. De la segona només romanen algunes restes i l'oratori
[[Àngel Guimerà]] la va fer protagonista d'un dels seus èxits primerencs, la tragèdia ''[[Gal·la Placídia (Àngel Guimerà)|Gal·la Placídia]]'' (1879). El músic català [[Jaume Pahissa i Jo|Jaume Pahissa]] adaptà aquesta obra en la seva òpera ''Gal·la Placídia'' ([[1913]]).
|