Temple romà: diferència entre les revisions

{{Infotaula edifici}}

*'''[[wikt:aedes|Aedes]]''', que vol dir «la casa del déu», i consistia en un petit altar per a contenir l'estàtua d'un déu.<ref>Robert Schilling, "Roman Gods", Roman and European Mythologies, University of Chicago Press, 1992, p. 72</ref> D'aquesta senzilla construcció, va derivar la forma arquitectònica emprada posteriorment en temples cristians anomenada [[edicle]], (en llatí ''aedicula''). [[Vitruvi]] feia la següent distinció entre ''aedes'' i temple. El primer era l'edifici mentre que el segon era l'espai consagrat que havia estat escollit amb un auguri. Pel que fa a la construcció d'un ''aedes'', Vitruvi recomanava que es guardés alguna relació amb les característiques del déu que hagués de contenir: Si es tractava d'una deïtat celeste com ara[[Júpiter (mitologia)|Júpiter]] o [[Luna (mitologia)|Luna]], calia que fos obert cap al cel; si era per a deïtats relacionades amb la ''virtus'' («coratge, [[wikt:virtut|virtut]]») com ara [[Minerva]], [[Mart (mitologia)|Mart]] o [[Hèrcules]], era recomanable l'estil dòric i sense voladissos; l'ordre corinti era recomanable per a deesses com ara Venus, [[Flora (mitologia)|Flora]], [[Prosèrpina]] o les [[Lymphae]]; i l'estil jònic era adient per a deïtats de caràcter intermedi com [[Juno]], [[Diana]] o [[Liber]].<ref>Morris H. Morgan, "Notes on Vitruvius", ed. Harvard Studies en Classical Philology nº17, 1906, p. 12–14</ref> Per tant, encara que no sempre en la pràctica, hi havia una preocupació per lligar l'estètica de l'arquitectura i la teologia.<ref>[[Vitruvi]], "De architectura" 1.2.5</ref><ref>John E. Stambaugh, "The Functions of Roman Temples," (Aufstieg und Niedergang der römischen Welt) II.16.1,1978, p. 561</ref>