Revisió del 22:48, 8 març 2018 modifica 88.20.90.78 (discussió) →‎Abundància natural Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils ← Edició anterior		Revisió del 22:53, 8 març 2018 modifica desfés Townie (discussió \| contribucions) Administradors 34.533 edits m Revertides les edicions de 88.20.90.78. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió Edició següent →
Línia 215: == Abundància natural == [[Fitxer:Nursery of New Stars - GPN-2000-000972.jpg\|thumb\|[[NGC 604]], una gegant [[Regió H II\|regió d'hidrogen ionitzat]] de la [[Galàxia del Triangle]]]] L'hidrogen, com a H atòmic, és l'element químic més [[abundància natural\|abundant]] de l'univers: constitueix el 75% de la [[barió\|matèria normal]] segons la massa i més del 90% segons el nombre d'àtoms (la majoria de la massa de l'univers, ~~tammateix~~tanmateix, no es troba en forma de matèria de tipus element químic, sinó que es creu que pot tenir formes no detectades encara com [[matèria fosca]] i [[energia fosca]]).<ref>{{ref-web\|nom=Steve\|cognom=Gagnon\|url=http://education.jlab.org/itselemental/ele001.html \|títol=Hydrogen\|editor=Jefferson Lab \|llengua=anglès }}</ref> Aquest element es troba en gran abundància en estrelles i planetes [[gegant gasós\|gegants gasosos]]. Els [[núvol molecular\|núvols moleculars]] de {{quím\|H\|2}} s'associen amb la [[formació estel·lar]]. L'hidrogen té un paper vital en aquestes darreres, concretament mitjançant la fusió nuclear [[reacció protó-protó]] i el [[cicle CNO]].<ref>{{ref-web\|cognom=Haubold\|nom=Hans \|coautors=Mathai, A. M.\|data=15 novembre 2007\|url=http://liveweb.archive.org/http://neutrino.aquaphoenix.com/un-esa/sun/sun-chapter4.html\|títol=Solar Thermonuclear Energy Generation\|editor=[[Universitat de Colúmbia]] \|llengua=anglès }}</ref> Arreu de l'univers, l'hidrogen es troba majoritàriament en els estats [[àtom\|atòmic]] i [[plasma (estat de la matèria)\|plasma]], els quals tenen propietats bastant diferents que les que presenta l'hidrogen molecular. En forma de plasma, el protó i l'electró de l'hidrogen no estan enllaçats, cosa que resulta en una elevada conductivitat elèctrica i una elevada emissivitat (la qual és responsable de la producció, per exemple, de la llum del Sol i d'altres estrelles). Les partícules carregades són altament influenciades per camps elèctrics i magnètics; per exemple, en el [[vent solar]] interaccionen amb la [[magnetosfera]] terrestre produint els fenòmens dels [[corrent de Birkeland\|corrents de Birkeland]] i l'[[aurora (fenomen)\|aurora]]. D'altra banda, l'hidrogen es troba en l'estat atòmic neutre en el [[medi interestel·lar]]. Es creu que la gran quantitat d'hidrogen neutre trobada en els sistemes de Lyman-alfa esmorteïts domina la densitat bariònica cosmològica de l'univers fins al [[desplaçament cap al roig]] ''z''=4.<ref>{{ref-publicació\| cognom=Storrie-Lombardi\|nom=Lisa J.\|coautors=Wolfe, Arthur M.\|títol=Surveys for z > 3 Damped Lyman-alpha Absorption Systems: the Evolution of Neutral Gas\|publicació=Astrophysical Journal\|any=2000\|volum=543\|pàgines=552–576\|arxiv=astro-ph/0006044\|doi=10.1086/317138\|bibcode=2000ApJ...543..552S\|exemplar=2 \|llengua=anglès }}</ref>

Hidrogen: diferència entre les revisions