Joc: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 2A01:C50E:D66B:700:CD18:2270:930B:A7E6. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
|||
Línia 2:
El '''joc''' és una activitat física o mental que té com principal fi la diversió o l'entreteniment de qui l'executa.<ref>{{GEC|0189886}}</ref> És un entreteniment o un exercici recreatiu, sotmès a regles, en el qual entren en competència l'habilitat i la sort dels participants.<ref>{{GDLC}}</ref> Les parts clau d'un joc són els objectius, les regles, els reptes i la [[interactivitat]]. Els jocs normalment generen estimulació física o mental i, sovint, ambdues; ajuden a adquirir habilitats pràctiques, serveixen com a exercici, tenen un rol educaciu i contribueixen al desenvolupament i l'equilibri [[psicologia|psicològic]]<nowiki/>s. Les convencions que regeixen un joc només compten fins que s'acaba l'activitat. El joc evoluciona segons l'edat dels jugadors i té unes característiques diferents en funció de la cultura en què s'estudiï.
És una activitat universal, una constant a totes les cultures que l’ésser humà practica al llarg de tota la seva vida. Per tant, és una activitat fonamental per a l’home, fins al punt que de la seva manifestació i possibilitats d’expressió en pot dependre considerablement l’evolució, el desenvolupament i la maduració.<ref>{{Ref-web|url = http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M04/web/html/WebContent/u1/a1/continguts.html|títol = El joc infantil i la seva metodologia |editor = Xtec |data = }}</ref> Té una transcendència particular en la vida dels infants que
Etimològicament la paraula '''joc''' ve del llatí ''iocus'' que significa el mateix a més de diversió, esbarjo, broma, passatemps.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Seva i Llinares|nom=Antoni|enllaçautor= |capítol= iocus|títol= Diccionari Llatí-Català |editorial = Ed. Enciclopèdia Catalana |lloc = Barcelona |data=1993 (2007)|pàgina = 716|isbn= 978-84-7739-631-4 |ref= }}</ref> El sinònim llatí ''ludus'' va donar els derivatius cults lúdic, [[ludificació]], ludoteca...<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bruguera i Talleda|nom=Jordi|enllaçautor= |cognom2=Fluvià i Figueras|nom2=Assumpta|enllaçautor2= |capítol= lúdic|títol= Diccionari etimològic |editorial = Enciclopèdia Catalana |lloc = Barcelona |data=1996 (2004, 4a edició)|pàgina = 555|isbn= 9788441225169 |ref= }}</ref>
Línia 23:
* Tenen un caràcter similar a la [[ficció]], ja que creen un món a part
* Són improductius al sentit económic, a diferència del treball
La diferenciació entre el joc i l'esport va moure molts autors. Etimològicament, el mot esport té una significació molt parent a la del joc: divertiment, diversió, recreació, sovint amb un aspecte d'esforç físic i habilitat. Només més tard s'hi va afegir l'aspecte de competició.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Pujades|nom=Xavier|cognom2=Sánchez|nom2=Jorge|cognom3=Santacana|nom3=Carles|capítol=esport|urlcapítol=http://www.enciclopedia.cat/EC-EEC-5016.xml|títol=EsportpèdiaCat — Enciclopèdia de l’esport català|url=|edició=|data=30/9/2012|editorial=Gran Enciclopèdia Catalana|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=}}</ref> Qualsevol esport a l'inici era un joc o activitat de lleure, i es parla dels [[Jocs Olímpics]] o de jugar als escacs. La diferència és gradual, quan menys l'esport és professional, pagat,
== El joc infantil ==
Línia 37:
* <strong>El joc és ficció, simulació</strong>: és el desenvolupament d’una situació inexistent i mancada de transcendència. És “fer com si…”, fer possible un món de fantasia on els desitjos es poden fer realitat gràcies a la simulació i la fantasia. Amb el joc, l’infant, transforma el món exterior adaptant-lo a les seves necessitats. Tot això l'ajuda a realitzar un joc simbòlic.
* <strong>El joc és una activitat que implica acció i participació activa de l’infant</strong>
''Parar, pagar o dur-lo'' vol dir perdre, en el joc, i en els jocs infantils estar encarregat de la part més desairada o més molesta, com encalçar els altres, rebre llurs cops, etc..
=== Evolució del joc en l'infant ===
Els infants van canviant la seva manera de joc al llarg dels seus anys de vida. La principal manera per la qual juguen els nens és per saber com funciona el món i les personalitats que es troben dins d'ell.
* '''De 0 a 3 mesos:''' Als nadons els atreuen els objectes lluminosos i amb colors vius, sobretot si contrasten amb el fons, i els que es mouen i sonen. També la cara, la mirada i la conversa dels adults. El nadó utilitza de manera reflexiva el seu propi cos, ja que el seu instint per experimentar el fa explorar el seu cos.
* '''De 3 a 6 mesos:''' l’infant segueix jugant amb el seu cos, amb el de l’adult i amb objectes que pugui manipular. El joc es basa en les seves capacitats per tocar, agafar, posar-se objectes a la boca, somriure a les persones, i emetre sons i moviments corporals en resposta als comentaris i carícies de la mare.
* '''De 6 a 9 mesos:''' juga amb els seus peus, és capaç de girar lateralment, reptar, seguir la trajectòria d’un objecte i agafar-lo si està dintre del seu camp visual. Plora davant dels desconeguts, mentre que les persones que li són familiars li proporcionen prou seguretat i tranquil·litat per jugar i explorar. A mesura que es podrà
* <strong>De 9 a 12 mesos</strong>. l’infant comença a
* <strong>De 12 a 18 mesos</strong>. continua progressant en el coneixement del funcionament dels objectes (amb la cullera menja i dóna menjar, amb el carretó transporta terra, objectes…), però el seu principal interès se centrarà a comprendre les diferents parts de què es componen les joguines: trencar per explorar, desmuntar, desvestir les nines, serà el seu nou entreteniment. També serà important l’exploració amb el seu propi cos (amagar-se o posar-se dintre de…, gronxar-se).
* <strong>De 18 a 24 mesos</strong>. combina dues o més joguines en un tema simple. Fa composicions amb els blocs de construcció per després destruir i tornar a construir (cases,ponts…) reprodueix amb les seves joguines (la caseta, el cotxe, les nines…) el coneixement que té de les activitats de la vida quotidiana (a casa, a l’escola).
Linha 66 ⟶ 68:
A continuació s'inclou una llista de divisions tradicionals de jocs:
* En un [[joc abstracte]] no hi ha cap tema o ambientació associat.<ref>Comas i Coma, Oriol. ''El mundo en juegos''. RBA. ISBN 84-7871-321-2</ref> Els elements de joc —[[fitxa|fitxes]], [[dau]]s, [[tauler de joc|tauler]]…— no representen el comportament i característiques d'éssers o objectes reals ni imaginaris. No obstant sovint almenys en alguns dels jocs abstractes de major antiguitat com el [[Go]] o els [[escacs]], hi hagi a l'origen un tema concret que amb el temps ha anat perdent la seva representació. El reglament
* En un [[joc d'atzar]] les possibilitats de guanyar o perdre no depenen de l'habilitat del jugador sinó principalment de l'[[atzar]]. D'aquí que la majoria d'ells siguin també jocs d'apostes els premis estan determinats per la [[probabilitat]] estadística d'encertar la combinació escollida. Mentre menors siguin les probabilitats d'obtenir la combinació correcta, més gran és el premi.
* [[Joc d'estratègia|Jocs d'estratègia]] requereixen que el jugador posi en pràctica les seves habilitats de planejament i pensament per aconseguir la victòria. En la majoria dels videojocs d'estratègia, al jugador se li concedeix una vista del món absoluta, controlant indirectament les unitats sota el seu poder. En la variant de [[Joc de guerra]] es recrea un enfrontament armat amb regles que implementen certa simulació de la [[tecnologia]], [[estratègia]] i organització militar usada en un entorn [[Història|històric]], [[Hipòtesi|hipotètic]] o [[Fantasia|fantàstic]]. És una simulació de combat o acció bèl·lica, ja sigui com un [[joc de taula]], com un [[videojoc]], o com una recreació real. Els jocs de guerra són jocs de taula que simulen combats, batalles o enfrontaments. Actualment, els [[Exèrcit|exèrcits]] de molts països, com el dels [[Estats Units]], fan servir els videojocs per crear simulacions virtuals d'entrenament per als seus soldats i crear estratègies o plans de guerra.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Salvador|nom=Eduardo|article=Videojocs d'acció: drons i violència virtual|publicació=Eldiario.es|url=http://www.eldiario.es/catalunyaplural/adeu_a_les_armes/Violencia_virtual_6_347925218.html|data=20 de gener del 2015}}</ref> Els [[escacs]] i el [[Go]] també podrien ser considerats precursors molt simples dels jocs de guerra, però basats en tàctica i estratègia.
|