Joc: diferència entre les revisions

És una activitat universal, una constant a totes les cultures que l’ésser humà practica al llarg de tota la seva vida. Per tant, és una activitat fonamental per a l’home, fins al punt que de la seva manifestació i possibilitats d’expressió en pot dependre considerablement l’evolució, el desenvolupament i la maduració.<ref>{{Ref-web|url = http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M04/web/html/WebContent/u1/a1/continguts.html|títol = El joc infantil i la seva metodologia |editor = Xtec |data = }}</ref> Té una transcendència particular en la vida dels infants que quedaestà recollida en l’article 7 de la [[Drets de la infància|Declaració dels Drets de l’Infant]] (1959): «L'infant gaudirà plenament de jocs i d’esbarjos, els quals hauran d’estar orientats vers les finalitats perseguides per l’educació; la societat i les autoritats públiques s’esforçaran a promoure la satisfacció d’aquest dret.»<ref>{{Ref-web|url = http://www.xtec.cat/crp-santacolomag/recursos/cinema/pdf/11annex.pdf|títol = Declaració dels Drets dels Infants (annex)|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref> El joc, sigui adult o infantil, és una activitat voluntària que troba el que busca en ella mateixa i en el desenvolupament del seu propi procés. El joc infantil és una activitat molt seriosa en què el nen s’implica totalment i que li serveix per demostrar i afirmar la seva personalitat. El joc infantil pot ser lliure i espontani o més o menys dirigit per un adult que anima i organitza el joc i proveeix els materials.<ref>{{Ref-web|url = http://www.feandalucia.ccoo.es/docu/p5sd5058.pdf|títol = Juego dirigido y juego libre en el área de educacion física |consulta = |llengua = castellà|editor = |data = }}</ref>

La diferenciació entre el joc i l'esport va moure molts autors. Etimològicament, el mot esport té una significació molt parent a la del joc: divertiment, diversió, recreació, sovint amb un aspecte d'esforç físic i habilitat. Només més tard s'hi va afegir l'aspecte de competició.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Pujades|nom=Xavier|cognom2=Sánchez|nom2=Jorge|cognom3=Santacana|nom3=Carles|capítol=esport|urlcapítol=http://www.enciclopedia.cat/EC-EEC-5016.xml|títol=EsportpèdiaCat — Enciclopèdia de l’esport català|url=|edició=|data=30/9/2012|editorial=Gran Enciclopèdia Catalana|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=}}</ref> Qualsevol esport a l'inici era un joc o activitat de lleure, i es parla dels [[Jocs Olímpics]] o de jugar als escacs. La diferència és gradual, quan menys l'esport és professional, pagat, quedaresta més el seu caràcter lúdic.<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=García i Blanco|nom=Saúl|article=Joc i esport: aproximació conceptual|publicació=Apunts Educació física i estports|url=http://www.raco.cat/index.php/ApuntsEFE/article/viewFile/300381/389834|data=2006|pàgines=82-89}}</ref> El joc es diferencia pel fet que és menys organitzat, que no té funcio mercantil, que té un grau més elevat de llibertat. Fins quan una activitat esportiva de nois que juguen futbol al carrer quedaroman un joc, i quan esdevé un esport?<ref name=":0" /> La competició i saber «qui guanya» tampoc no diferencia l'esport del joc, com que hi ha tota una sèrie de jocs que tenen un aspecte competitiu.

* '''De 6 a 9 mesos:''' juga amb els seus peus, és capaç de girar lateralment, reptar, seguir la trajectòria d’un objecte i agafar-lo si està dintre del seu camp visual. Plora davant dels desconeguts, mentre que les persones que li són familiars li proporcionen prou seguretat i tranquil·litat per jugar i explorar. A mesura que es podrà aguantarestar assegut a terra serà capaç d’agafar dos objectes a la vegada i fer-los xocar o passar-se un objecte d’una mà a l’altra. En aquesta etapa el joc segueix sentroman exploratiu però ara noméstan sols delsdel seu propi cos i el de la mare.

* <strong>De 9 a 12 mesos</strong>. l’infant comença a buscarcerar objectes que estan amagats. Quan un objecte li cau i desapareix del seu camp visual, serà capaç d’intuir on ha pogut anar a pararrebotre. Un dels seus entreteniments serà tirar objectes, fer-los rodar, observar-ne la seva trajectòria, el soroll que fan. Comença a comprendre la relació entre les parts en jocs senzillssimples d’encaixosd’encaixaments. En aquesta etapa ja canvia la manera d'explorar, japuix que l'infant juga a explorar l'espai i els objectes que l'envolten.

* En un [[joc abstracte]] no hi ha cap tema o ambientació associat.<ref>Comas i Coma, Oriol. ''El mundo en juegos''. RBA. ISBN 84-7871-321-2</ref> Els elements de joc —[[fitxa|fitxes]], [[dau]]s, [[tauler de joc|tauler]]…— no representen el comportament i característiques d'éssers o objectes reals ni imaginaris. No obstant sovint almenys en alguns dels jocs abstractes de major antiguitat com el [[Go]] o els [[escacs]], hi hagi a l'origen un tema concret que amb el temps ha anat perdent la seva representació. El reglament quedaés força simple, encara que pot permetre un alt grau de complexitat [[tàctica]] o [[estratègia|estratègica]].<ref>Bell, R.C. ''Board and Table Games from Many Civilizations''. Dover Publications Inc.. 1980. ISBN 978-0-486-23855-5</ref> El terme complementari a joc abstracte seria [[joc temàtic]].