Agnès Sorel: diferència entre les revisions

'''Agnès Sorel''' ([[Vallet]], 1422 - 9 de febrer de 1450), coneguda pel sobrenom ''Dame de beauté'', va ser l'amant favorita del rei [[Carles VII de França]], amb qui va tenir tres filles. És considerada la primera amant reial reconeguda de manera oficial.<ref name=":0">{{Ref-web|url=https://www.brooklynmuseum.org/eascfa/dinner_party/heritage_floor/agnes_sorel|títol=Brooklyn Museum: Agnès Sorel|consulta=2018-02-08|editor=www.brooklynmuseum.org}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Sorel, Agnes|publicació=1911 Encyclopædia Britannica|url=|volum=Volume 25}} [[:en:s:1911 Encyclopædia Britannica/Sorel, Agnes|1911 Encyclopædia Britannica/Sorel, Agnes]]</ref> Va ser el subjecteobjecte de nombroses obres d'art contemporànies, incloent la cèlebre obra de [[Jean Fouquet]] ''La verge amb el nen''.

[[Fitxer:Agnes-sorel1.jpg|esquerra|miniatura|Agnès Sorel va ser la model per ade ''La verge amb el nen'' de Jean Fouquet (''c''. 1450).]]

Filla del soldat Jean Soreau i de Catherine de Maignelais, Sorel tenia vint anys d'edat quan va ser presentada per primera vegada al rei Carles. En aquest moment, ocupava una posició a la residència de [[Renat I de Nàpols]], com a dama de companyia de la seva consort [[Isabel de Lorena]]. Més tard, va començar a servir a [[Maria d'Anjou i d'Aragó|Maria d'Anjou]], l'esposa de Carles VII, de qui es convertiria en amant poc de temps després.<ref name=":0" /> El rei li va donar el [[Castellcastell de Loches]] (on Joana d'Arc l'havia convençut coronar-se rei de França ) perquè fos la seva residència privada.<ref name=":1">{{Ref-web|url=https://web.archive.org/web/20051019124549/http://www.editionsmontparnasse.fr/france/english/cultural_tourism/loire.html|títol=Cultural tourism : Région Centre, Loire Valley|consulta=2018-02-08|data=2005-10-19}}</ref>

Poc de temps després, es va requerir la seva presència a [[Chinon]], on pel que sembla la seva companyia havia tret al rei d'una profunda depressió. Tenia una gran influència sobre el monarca, que, sumada als seus gustos extravagants, li va valer diversos enemics poderosos en la cort.<ref name=":1" /> Sorel es va convertir en la primera amant reial reconeguda de manera oficial.<ref name=":02">{{Ref-web|url=https://www.brooklynmuseum.org/eascfa/dinner_party/heritage_floor/agnes_sorel|títol=Brooklyn Museum: Agnès Sorel|consulta=2018-02-08|editor=www.brooklynmuseum.org}}</ref>

Agnès va donar a llum a tres filles del rei: Maria de França, Carlota de França i Joana de França (el fill de Carlota, Luis de Brézé, es casaria amb [[Diana de Poitiers]], una altra notable amant realreial). Quan estava embarassada del seu quart fill, va sortir de Chinon en ple hivern per reunir-se amb Carles aen la campanya de 1450 a [[Jumièges]], per servir-li com a suport moral. Allà, va emmalaltir de sobte i va morir, als vint anys d'edat. Encara que al principi es va creure que la causa de la mort va serera [[disenteria]], els científics van comprovar que va morir per [[Intoxicació|enverinament]] per [[Mercuri (element)|mercuri]], possiblement víctima d'assassinat, tot i que el mercuri també es feia servir per matar cucs. Va ser enterrada a l'església de St. Ours, a Loches.<ref name=":0" />

El fill de Carles, el futur rei [[Lluís XI de França|Lluís XI]], havia estat en rebel·lió pública contra el seu pare durant quatre anys. S'ha especulat que ell va ser el l'enverinador d'Agnès, per desfer-se del que considerava una gran influència sobre el rei. També s'ha especulat amb que el financer francès, noble i ministre [[Jacques Cœur|Jacques Coeur]] va ser-ne el l'enverinador, encara que aquesta teoria ha estat molt desacreditada i considerada un intent de treure a Coeur de la cort francesa. El 2005, el científic forense francès Philippe Charlier va examinar les restes de Sorel i va determinar la causa de mort com a enverinament per mercuri, però no va donar opinions sobre com va ser assassinada.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Joan of Arc 'relics' to be tested|publicació=BBC-News|llengua=en-GB|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/4711784.stm|data=2006-02-14|pàgines=}}</ref> El mercuri es feia servir en ocasions en preparacions cosmètiques, de manera que aquest va poder haver estat el mitjà per a l'assassinat.

Sorel és un dels personatges principals en el poema ''La Pucelle'', de [[Voltaire]]. També és la protagonista de dues òperes russes de finals del segle XIX, juntament amb CarlosCarles VII: ''La donzella d'Orleans'', de [[Piotr Ilitx Txaikovski]], i ''The Saracen'' de [[César Cui|Cèsar Cui]]. És una de les dones representades en el treball artístic ''[[The Dinner Party]]'', de [[Judy Chicago]], que inclou 999 noms de dones notables de la historia.<ref name=":0" /> Dues peces de roba usen el nom Sorel: la cotilla Agnes Sorel, el ''corsage'' Sorel i un estil de moda també nomenat per ella, l'estil Agnes Sorel, que s'usa per a descriure una forma de vestir "''de princesa''".<ref>Valerie Cumming; Valerie Cumming, C.W. Cunnington, P. E. Cunnington; C. W. Cunnington; P. E. Cunnington (1 de septiembre de 2010). [http://books.google.com/books?id=glBf_El4Qd4C ''The Dictionary of Fashion History'']. Berg. p. 2. ISBN 978-1-84788-738-2</ref>