Wilfrid de York: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
format de les imatges
mCap resum de modificació
Línia 23:
 
== Biografia ==
Wilfrid va néixer a Ripon a [[Regne de Northúmbria|Northúmbria]]. El seu pare era membre de la petita noblesa. Als 13 anys, entrà a servir a la casa del rei [[Oswiu de Northúmbria| [[Oswiu]], i va esdevenir el favorit de la reina [[Eanfleda de [[Deira]] [[Eanfleda]] que el va enviar a l'abadia de [[Lindisfarne]] per a la seva educació, de la qual s'encarregà Cudda, un ancià noble convertit en [[monjo]].
 
Cap al [[653]], Eanfleda va autoritzar Wilfrid a anar a [[Roma]] en companyia del jove monjo [[Benet Biscop]]. A [[Lió]], el caràcter agradable de Wilfrid i la seva viva intel·ligència impressionaren l'arquebisbe [[Ennemond]], qui li oferí d'adoptar-lo i casar-lo amb la seva neboda. Wilfrid declinà aquestes proposicions, va anar a Roma, rebé la benedicció [[papa]]l, i després, respectant la seva promesa, va tornar a Lió, on restà tres anys, fins a l'homicidi del seu protector.
Tornà a la seva pàtria el [[658]] i [[Alhfrith de Deira]], fill d'Oswiu, li va donar un [[monestir]] a [[Ripon]]; poc temps després, [[Agilbert]] de París]], bisbe dels ''gewissae'' ([[Saxons]] del [[Wessex]]), el va ordenar sacerdot. Wilfrid era considerat el principal defensor de l'[[Església Catòlica Romana|Església catòlica romana]] i el seu discurs al sínode de [[Whitby]] va conduir a la caiguda del partit [[cristianisme cèltic|cèltic]] ([[664]]).
 
El [[664]], fou nomenat bisbe de [[York (Anglaterra)|York]], però es va negar a ésser consagrat a Northúmbria pels bisbes del nord de la Gran Bretanya que havien refusat les decisions de Whitby, als quals considerava cismàtics. Com Agilbert havia esdevingut [[bisbat de París|bisbe de París]], Wilfrid es va fer consagrar a [[Compiègne]].<ref>Ferdinand Cabrol. ''L'Angleterre chrétienne avant les Normands'' (1909), p. 120.</ref>
Línia 44:
|Image:Canterbury, Canterbury cathedral 11.JPG|Catedral de Canterbury, on es traslladaren les relíquies del sant.}}
</center>
El [[680]], Wilfrid tornà a Anglaterra. El rei de Northúmbria [[Egfrid|Ecgfrith de Northúmbria]] es va negar a accedir a la petició de reintegració de Wilfrid i el va empresonar durant nou mesos. Alliberat, Wilfrid es va refugiar a [[Selsey]] ([[Sussex]]). A partir de llavors, va evangelitzar els saxons pagans del sud, convertint la quasi totalitat de la població. Va construir un monestir a Selsey sobre unes terres que li havien estat donades pel rei [[Æthelwealh de Sussex|Æthelwalh]].
 
Després de la mort del rei Egfrith el [[685]], Wilfrid va trobar Teodor, que li va demanar el seu perdó per haver-lo deposat i haver ordenat els quatre bisbes de les noves diòcesis a la catedral de York. El [[686]], a petició de Teodor, el rei de Northúmbria [[Aldfrith|Aldfrid de Northúmbria]] va cridar Wilfrid i el va restablir a Ripon. Però cinc anys més tard, Aldfrid es va barallar amb Wilfrid i el va exiliar el [[691]]: Wilfrid va anar a Mèrcia, on va administrar el bisbat vacant de Litchfield, a petició del rei [[Æthelred|Ethelred de Mèrcia]].
 
El [[703]], sant Berhtwald, el successor de Teodor, va convocar un sínode que, per instigació d'Aldfrid, va ordenar a Wilfrid que renunciés a l'episcopat i es retirés a Ripon. No va acceptar, però, la divisió del seu bisbat, i va anar de nou a Roma, on el papa [[Papa Joan VI|Joan VI]] li va donar suport i va ordenar a Berhtwald de convocar un sínode per tal de restaurar Wilfrid. Quan Aldfrid estava a punt de morir, el [[705]], aquest, penedit de les seves accions contra Wilfrid, acordà que Wilfrid fos nomenat bisbe d'[[Hexham]] mentre que John de Beverley seria bisbe de York.