''Tillandsia aeranthos'' també és una planta ornamental d'interior d'aspectecultivada atraient,per esel desenrotllenseu béaspecte enatractiu l'interiori deper lesla casespeculiaritat ode enviure [[hivernacle]],sense no necessiten sòl, ja queterra. absorbixenAbsorbixen l'aigua i els nutrients a través de les [[fulles]]., de manera que no necessiten sòl: Les arrels les utilitzen només com a ancoratges (ja que els nutrients no els prenen amb les arrels). Es desenvolupen bé a l'interior o en [[hivernacle]].
PreferixenEn general, prefereixen la llum del sol indirectaindirecte o difusa. aA l'estiu (ela plel'hemisferi nord) el sol dedirecte l'estiufarà danyaràmalbé les fulles); només és acceptable el sol directe a l'hivern. Si es troba enA l'interior, una ''Tillandsia'' s'ha de posar prop d'una finestra solejadaassolellada (eviteevitar la localitzacióorientació nord). Preferixen estar a l'aire lliure a l'estiu i amb un cert moviment suau d'aire fresc.
El seu ideal és el moviment suau d'aire fresc.
Per a regar-les, la primera opció és aigua de pluja. Si l'aigua de pluja no és suficient, usetambé aiguaes depot l'aixetafer filtrada oservir aigua de l'aixeta, preferiblement filtrada. Les plantes s'han d'amerar a fons dues vegades per setmana quan encara no té la flor, més sovint amb un ambient càlid i sec, però no mantinga les plantes constantment mullades, permeten-li assecar-se entre els regs. A més, la planta agrairà ser arruixada a l'estiu amb aigua vaporitzada una vegada al dia. L'aerosol tres vegades a la setmana en la tardor i l'hivern. L'arruixament d'aigua no substituïx en amarar amb cura amb una llanda de reg o submergir-la enterament en aigua (per aproximadament una hora). Després d'amerar, l'excés de l'aigua se sacsa per a evitar la putrefacció. Les plantes en flor són més susceptibles a la putrefacció i no han de ser amerades. ''Tillandsia'' no pot sobreviure amb aigua constant, ni sent plantat en terra.
La temperatura permissible la tenen en la gamma que va de 32 a 10°C. Són sensibles a les gelades, a excepció de l'espècie més robusta, ''T. usneoides'', que poden tolerar gelades a la nit al voltant de -10 °C. {{CN|data=novembre de 2016}}
