Perseu (heroi grec): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
m Revertides les edicions de 185.13.77.248. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 23:
Tornà a Sèrifos, on s'assabentà que, en la seva absència, [[Polidectes]] havia seguit assetjant [[Dànae]]. Dictis i Dànae es van haver de refugiar prop dels altars, buscant asil. Perseu va entrar irat a la sala on s'estava el rei amb els seus amics i va treure el cap de Medusa, transformant tothom en estàtues de pedra. perseu va donar la corona de Sèfiros al seu pare adoptiu, Dictis, i va tornar les sandàlies, el sarró i el casc a Hermes, que les donà a les nimfes, i Atena col·locava el cap de la Gorgona al mig del seu escut.
== Fundació de Micenes ==
Perseu va marxar de Sèrifos amb Andròmeda per anar a [[Argos (Argòlida)|Argos]] a reconciliar-se amb el seu avi, però aquest, en saber que venia Perseu, havia marxat al país dels [[pelasgs]], ja que temia l'oracle que li havia anunciat que un nét seu el mataria. Al cap de poc temps, a [[Larissa (Tessàlia)|Làrissa]], el rei Teumènides havia organitzat uns [[Jocs Fúnebres]] en honor del seu pare difunt i Perseu va prendre-hi part. Acrisi hi va assistir com a espectador. Perseu, en llançar el disc, ho va fer amb tan mala fortuna que en caure va matar un home: era Acrisi. Afligit per aquest accident, va retre honors fúnebres al seu avi i l'enterrà fora de Làrissa. Sense tornar a Argos per reclamar el reialme, Va canviar Argos per [[Tirint]], on regnava el seu cosí [[Megapentes]], fill del germà d'Acrisi, [[Pretos]].
Més endavant Perseu fundà Micenes, la qual anomenà així perquè una vegada, estant assedegat, va veure aparèixer un bolet (''mýkes'' en grec) que li mostrà una deu d'aigua. Perseu fortificà Micenes i [[Midea]]. [[Pausànies (geògraf)|Pausànias]] afirma que els grecs consideraven Perseu fundador de Micenes, on tenia un templet dedicat al costat d'un camí.
=== Descendència ===
Perseu i Andròmeda van ser pares de set fills: [[Perses (mitologia)|Perses]] (avantpassat [[epònim]] dels [[Imperi Persa|perses]]), [[Alceu (fill de Perseu)|Alceu]], [[Heleu]], [[Mèstor]], [[Estènel (fill de Perseu)|Estènel]], [[Electrió]] (avi, a través de la seva filla [[Alcmena]], d'[[Hèracles]]) i Cinur; i dues filles, [[Gorgòfone]] i Autoctoe. Després de Perseu, Electrió regnà a Micenes fins que fou mort accidentalment pel seu nebot i gendre [[Amfitrió]]; fou succeït per Estènel que va expulsar Amfitrió i Alcmena i va entregar Midea als fills de [[Pèlops]], [[Atreu]] i [[Tiestes]].
Els mitògrafs romans, i especialment [[Virgili]], explicaven que quan Acrisi va llençar al mar Perseu i Dànae, aquests no havien arribat a Sèrifos, sinó al [[Latium|Laci]], on uns pescadors els van recollir. Conduits a la presència del rei [[Pilumnus (mitologia)|Pilumnus]], aquest s'enamorà de Dànae i s'hi va casar. Tots dos van fundar la ciutat d'[[Ardea]]. [[Turnus]], rei dels [[rútuls]], seria descendent d'aquest matrimoni. També es deia que Dànae havia tingut dos fills del seu oncle Fineu, Argos i Argeu, amb els quals arribà a Itàlia on es va establir en el lloc on després hi hauria [[Roma]]. Argos hauria mort a mans dels [[Aborígens (mitologia)|aborígens]].<ref name=":0">{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i romana|pàgines=434-435|lloc=Barcelona|editorial=Edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref>
== Referències ==
| |||