Disneyland: diferència entre les revisions

== Història ==

=== Antecedents ===

Després de l'èxit del llargmetratge ''[[La Blancaneu i els set nans (pel·lícula)|La Blancaneu i els set nans]]'' (1937), el productor i [[Animació|animador]] [[Walt Disney]] va adquirir una superfície de 206.389 [[Metre quadrat|m²]] a [[Burbank (Comtat de Los Angeles)|Burbank]] ([[Califòrnia]]) amb la intenció de construir noves instal·lacions pels seus [[The Walt Disney Company|estudis d'animació]],<ref name="Disneyriversidelot">{{ref-web|url= http://studioservices.go.com/disneystudios/history.html|títol= The Walt Disney Studios History|consulta= 8 de març de 2014 |obra= The Walt Disney Company|llengua=anglès}}</ref> més àmplies que les anteriors situades a [[Los Angeles]].<ref name="Genesis">{{ref-web|url= http://web.archive.org/web/20060517230700/http://disney.go.com/disneyatoz/familymuseum/exhibits/articles/disneylandgenesis/index.html|títol= The Genesis of Disneyland |consulta= 8 de març de 2014 |obra= The Walt Disney Family Museum|llengua=anglès}}</ref> Les noves oficines van quedar acabades el 1939,<ref name="finler319">{{sfn|Finler|2003|p=319}}</ref> any en què van produir llargmetratges com ''[[Pinotxo (pel·lícula de 1940)|Pinotxo]]'' i ''[[Fantasia (pel·lícula)|Fantasia]]'' (1940), fins que els Estats Units es van involucrar en la [[Segona Guerra Mundial]] i el govern li va demanar als estudis que produïssin cintes bèl·liques per ensenyar als soldats i marins l'adequat maneig de l'armament, i instruir a la població sobre els efectes de la guerra.{{sfn|Leebron|Gartley|1979|p=135}} Alguns dels curts bèl·lics produïts per Disney van ser ''[[Der Fuehrer's Face]]'' i ''[[Victory Through Air Power]]''.<ref name="Emmytvlegend"/> En finalitzar la guerra el 1945, la situació financera dels estudis es trobava en una situació precària,<ref name="Emmytvlegend"/> ja que les pel·lícules produïdes pel govern no van generar massa ingressos.<ref name="Emmytvlegend"/> Disney va suggerir diversificar el model de negoci de la companyia, que fins llavors estava centrat exclusivament en el cinema.<ref name="Preszler18">{{sfn|Preszler|2003|pp= 18-19}}</ref> Una de les idees va ser construir un [[parc d'atraccions]] al costat dels seus estudis per aprofitar una secció de terreny que no tenia cap ús,<ref name="Dreaming"/><ref name="Genesis"/> i així donar als turistes l'oportunitat de visitar les noves instal·lacions, una petició que li havien estat fent des que els edificis van aparèixer a la pel·lícula ''[[The Reluctant Dragon]]'' (1941).<ref name="Genesis"/> No obstant això, al principi tenia previst que només fos visitat pels empleats dels seus estudis i els seus familiars.<ref name="Robb">{{sfn|Robb|2014}}</ref>

 

Abans de l'acord entre ABC i Disney no existien antecedents de negocis entre el cinema i la televisió. Al començament dels anys 1950 només un 10% de les famílies nord-americanes tenien televisor a les seves llars. Aquesta xifra va augmentar significativament a començaments dels anys 1960 en un 87% de la població. Segons expliquen els escriptors Kevin i Laurie Collier Hillstrom, en la seva obra ''The Industrial Revolution in America'', potser el canvi es va donar pel «continu desenvolupament i diversificació de la programació centrada en l'audiència nord-americana», així com a les innovacions tecnològiques.{{sfn|Hillstrom|Hillstrom|2007|pp=243-44|sp=sí}} No obstant això el fet era que cap dels grans estudis de [[Hollywood]] semblava estar interessat a invertir en programes per a televisió,<ref name="Disneylandtv"/> perquè hi havia una noció generalitzada que la televisió era una competència directa pel cinema.<ref name="Goethals347"/> En aquest context va sorgir la cadena televisiva ABC, que no només hauria de competir amb altres cadenes ja consolidades com a [[Columbia Broadcasting System|CBS]] i [[NBC]], sinó també amb els estudis de Hollywood. Així que, després d'assabentar-se de la necessitat econòmica de Disney, va optar per recolzar-ho amb un fons de 500 000 USD,<ref name="Emmytvlegend">{{ref-web|url= http://www.emmytvlegends.org/interviews/shows/disneyland|títol= Disneyland|consulta= 7 de març de 2014 |obra= Emmytvlegends.org|llengua=anglès}}</ref> a canvi de la producció conjunta d'un programa familiar que li servís a l'ABC com catapulta davant l'audiència. Va ser la primera vegada que un productor de Hollywood arribava a un acord amb una cadena televisiva. El programa es va titular ''Disneyland'', es transmetria originalment durant tres anys, comptant amb un total de 26 capítols per temporada, i el seu contingut inclouria curts de dibuixos animats i d'imatges reals, així com documentals sobre la natura.<ref name="Disneylandtv">{{ref-web|url= http://www.tv.com/shows/disneyland/|títol= Disneyland|consulta= 7 de març de 2014 |obra= TV.com|llengua=anglès}}</ref>

 

 

A l'agost de 1953 Disney va fundar una altra empresa que va anomenar Disneyland Incorporated, encarregada del disseny i del control dels «plans, models i altres propietats del parc», i a la que es van incorporar emprats de WED Enterprises i Disney Productions.<ref name="Barrier210"/><ref group="Nota">Disneyland Incorporated estava conformada en el seu inici per executius de The Walt Disney Productions, que va adquirir un 34,4% del capital; de Western Publishing, que tenia un 13,7% del capital; per WED Enterprises, amb 17,2% del capital; i per ABC, amb el percentatge restant —ABC va vendre les seves accions en 1960 als altres socis—. </ref> Disney va encunyar el terme «imagenieros», per la [[Contracció (gramàtica)|contracció gramatical]] de les paraules «imaginació» i «enginyeria», per referir-se als dissenyadors del parc i les seves atraccions,<ref>{{ref-web|url= http://www.adventuresbydaddy.com/2013/07/12/interview-with-disney-imagineering-legend-marty-sklar/|títol= Interview with Walt Disney Imagineering Legend Marty Sklar on Creating Magic Kingdoms|consulta= 8 de març de 2014 |obra= Adventuresbydaddy.com|llengua=anglès}}</ref><ref name="Genesis"/><ref>{{ref-web|url= http://www.engr.ncsu.edu/news/news_articles/disney2012feb7.php|títol= North Carolina State University entry "The Mind of Molly Mouse" wins Best in Show for Disney Imagineering's 2012 ImagiNations competition |consulta= 12 d'abril de 2014 |obra= NC State Engineering|llengua=anglès}}</ref> i que eren els caps de consultors, arquitectes i enginyers civils, mecànics i elèctrics.{{Sfn|Mannheim|2012|pp=34-55|sp=sí}} Alguns dels principals involucrats en aquesta fase van ser Marvin Aubrey Davis,<ref name="Viets47"/> Joe Fowler<ref name="generalcontractor"/> i C. V. Wood, aquest últim com a director del projecte.<ref name="Gabler524"/> Durant aquesta època el parc va ser reanomenat «Disneyland», de manera homònima a la sèrie d'ABC. Des del començament els ''imagenieros'' van observar similituds entre la construcció del parc i la instal·lació d'un ''set'' cinematogràfic,{{sfn|Mannheim|2012|pp=16-32|sp=sí}} i per al disseny a escala d'alguns edificis van utilitzar la perspectiva forçada.<ref name="Mannheim34"/><ref group="Nota">La perspectiva forçada es defineix com la «il·lusió de profunditat i distància creada artificialment en decorats construïts en àrees limitades o en decorats en miniatura». </ref> Per la seva banda, Disney es va mantenir ocupat amb el disseny d'uns [[cavallets]] que havia importat de [[Canadà]] —que acabaria sent el King Arthur Carrousel de Disneyland— i amb el d'un parell de locomotores de vapor amb els que els visitants viatjarien pels voltants del parc.<ref name="guia1955"/> Com uns anys abans, Broggie va ser el responsable del disseny d'aquests nous models.<ref name="Barrier210"/> Durant aquest temps empreses com American Motors Corporation i Ritchfield Oil van contactar a Disney per finançar les seves pròpies atraccions al parc; d'aquests acords van resultar la sala de cinema Circorama i l'atracció Autopia, ambdues amb un cost de 45 000 USD.<ref name="Gabler524"/>