Obre el menú principal

Canvis

3.489 octets eliminats ,  fa 1 any
m
Revertides les edicions de 37.135.76.122. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
L'enginyer soviètic [[Leonid Kupriyanovich]] creà el primer telèfon mòbil experimental l'any 1957, i un model que cabia en el palmell de la mà, l'any 1961. L'any 1963 es desenvolupà Altai, el primer sistema de telefonia mòbil, a la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|Unió Soviètica]], arribant a les principals ciutats el 1965, basat en els treballs de Kuprianóvich i de l'Institut de Recerca de Comunicacions de Voronezh inicats el 1958. Funcionava sobre una xarxa [[UHF]]/[[VHF]] que permetia als nodes mòbils connectar-se a la xarxa de telefonia. Inicialment fou usat pels equips d'emergència i sanitaris però el seu ús s'tsengué i generalitzà. .
 
[[Martin Cooper]] va ser pioner en aquesta tecnologia als Estats Units, a ell el consideren com "el pare de la telefonia cel·lular" en introduir el primer radiotelèfon, el 1973, als Estats Units, mentre treballava per a [[Motorola]]; però no va ser fins a 1979 quan van aparèixer els primers sistemes comercials a Tòquio, Japó per la companyia NTT. En 1981, els països nòrdics van introduir un sistema cel·lular l'AMPS (Advanced Mobile Phone System).<s>La 1G de la telefonia mòbil va fer la seva aparició en 1979 i es va caracteritzar per ser analògica i estrictament per a veu. La qualitat entre els terminals era molt baixa, tenien baixa velocitat (2400</s> [[Baud|bauds]]<s>). Quant a la transferència entre cel·les, era molt imprecisa, ja que comptaven amb una baixa capacitat i, a més, la seguretat no existia. La tecnologia predominant d'aquesta generació és</s> [[Advanced Mobile Phone System|AMPS]] <s>(Advanced Mobile Phone System).</s>
 
Als Estats Units, gràcies al fet que l'entitat reguladora d'aquest país va adoptar regles per a la creació d'un servei comercial de telefonia cel·lular, el 1983 es va posar en operació el primer sistema comercial a la ciutat de [[Chicago]].
La història de la telefonia mòbil es pot dividir en diverses generacions.
 
=== SegonaPrimera generació ===
=== Primera generacióLaLa 1G de la telefonia mòbil va fer la seva aparició en 1979 i es va caracteritzar per ser analògica i estrictament per a veu. La qualitat entre els terminals era molt baixa, tenien baixa velocitat (2400 [[Baud|baudsbaud]]<s>). Quant a la transferència entre cel·les, era molt imprecisa, ja que comptaven amb una baixa capacitat i, a més, la seguretat no existia. La tecnologia predominant d'aquesta generació és</s> [[Advanced Mobile Phone System|AMPS]] <s>(Advanced Mobile Phone System).La 1G de la telefonia mòbil va fer la seva aparició en 1979 i es va caracteritzar per ser analògica i estrictament per a veu. La qualitat entre els terminals era molt baixa, tenien baixa velocitat (2400 [[Baud|bauds]]). Quant a la transferència entre cel·les, era molt imprecisa, ja que comptaven amb una baixa capacitat i, a més, la seguretat no existia. La tecnologia predominant d'aquesta generació és [[Advanced Mobile Phone System|AMPS]] (Advanced Mobile Phone System).</s> ===
 
=== Segona generació ===
La 2G va arribar fins a 1990 i a diferència de la primera, es va caracteritzar per ser digital. El sistema 2G utilitza protocols de codificació més sofisticats i s'empra en els sistemes de telefonia cel·lular actuals. Les tecnologies predominants són: [[Sistema global per a comunicacions mòbils|Sistema global per a comunicacions mòbils (GSM)]] utilitzat a Europa i [[Personal Digital Communications|PDC]] (Personal Digital Communications), utilitzat al Japó.
 
Els protocols emprats en els sistemes 2G suporten velocitats d'informació més altes per veu, però limitats en comunicació de dades. Es poden oferir serveis auxiliars, com dades, fax i [[Short Message Service|SMS]] (Short Message Service). La majoria dels protocols de 2G ofereixen diferents nivells d’[[encriptació]]..
 
=== Segona generació ===
Una part de la comunitat científica creu que l'ús de telèfons mòbils representa un risc per a la salut a llarg termini. L'[[Organització Mundial de la Salut|Organització Mundial de la Salut (OMS)]] l'ha classificat com a una exposició amb un possible [[Carcinogènesi|efecte carcinogènic]].<ref name="IARC11" /><ref name="World Health Organization" /> L'IARC va publicar un informe el 31 maig 2011,<ref name="IARC11" /> en què classifica la radiació del mòbil com "possiblement carcinogènic en éssers humans". Va ser classificat com a tal després que un equip de científics va revisar els estudis d'avaluació d'experts sobre la seguretat de telèfons mòbils.<ref name="cnnwhocarcinogenic" /> Un estudi sobre l'ús passat de mòbil citat en l'informe va mostrar un "40% més de risc per als [[glioma|gliomes]] de més alt grau en grans usuaris (utilització mitjana: 30 minuts per dia durant un període de 10 anys)".<ref name=":0" /> Si bé degut a la baixa [[prevalença]] d'aquests tumors i a la dificultat de fer un seguiment a llarg termini en [[Assaig clínic|estudis controlats]] aquestes conclusions no són definitives.<ref name=":1" />
 
Una revisió de casos i controls suec, publicat el 2014, ha trobat una incidència triple de gliomes en el grup de casos ([[odds ratio]] = 3,0 amb marges de confiança del 95% = 1,7-5,2).<ref name=":2" />
 
La 2G va arribar fins a 1990 i a diferència de la primera, es va caracteritzar per ser digital. El sistema 2G utilitza protocols dMolts dels proveïdors de serveis de telecomunicacions es mogueren a les xarxes 2.5G abans d'entrar massivament a la 3g (a diferència del Japó). La tecnologia 2.5G és més ràpida que la 2g, i molt més econòmica que actualitzar a 3G. La generació 2.5G ofereix característiques esteses, ja que compta amb més capacitats addicionals que els sistemes 2G, com GPRS (General Packet Ràdio System), etc.
 
=== Generació 2.5 ===
 
== Efectes sobre la salut ==
Una part de la comunitat científica creu que l'ús de telèfons mòbils representa un risc per a la salut a llarg termini. L'[[Organització Mundial de la Salut|Organització Mundial de la Salut (OMS)]] l'ha classificat com a una exposició amb un possible [[Carcinogènesi|efecte carcinogènic]].<ref name="IARC11">{{ref-web|títol=IARC classified radiofrequency electromagnetic fields as possibly carcinogenic to humans|url=http://www.iarc.fr/en/media-centre/pr/2011/pdfs/pr208_E.pdf|obra=World Health Organization}}</ref><ref name="World Health Organization">{{ref-web|url= http://www.who.int/features/qa/30/en|títol= What are the health risks associated with mobile phones and their base stations?|consulta= 19 gener 2008|data=5 desembre 2005|obra= Online Q&A|editor= [[World Health Organization]]}}</ref> L'IARC va publicar un informe el 31 maig 2011,<ref name="IARC11" /> en què classifica la radiació del mòbil com "possiblement carcinogènic en éssers humans". Va ser classificat com a tal després que un equip de científics va revisar els estudis d'avaluació d'experts sobre la seguretat de telèfons mòbils.<ref name="cnnwhocarcinogenic">{{ref-web|url= http://www.cnn.com/2011/HEALTH/05/31/who.cell.phones/index.html|títol= WHO: Cell phone use can increase possible cancer risk|consulta= 31 maig 2011|editor=[[CNN]]}}</ref> Un estudi sobre l'ús passat de mòbil citat en l'informe va mostrar un "40% més de risc per als [[glioma|gliomes]] de més alt grau en grans usuaris (utilització mitjana: 30 minuts per dia durant un període de 10 anys)".<ref>{{ref-web|url=http://www.businessinsider.com/cell-phones-cause-cancer-2011-5 name|títol="World Health Organization:0" Cell Phones May Cause Cancer|consulta= 31 maig 2011|editor=[[Business Insider]]}}</ref> Si bé degut a la baixa [[prevalença]] d'aquests tumors i a la dificultat de fer un seguiment a llarg termini en [[Assaig clínic|estudis controlats]] aquestes conclusions no són definitives.<ref name=">[http:1"//www.medscape.com/viewarticle/743916?src=mp&spon=34 John M. Maris, MD. Can Cell Phones Really Cause Brain Cancer?]</ref>
La 2G va arribar fins a 1990 i a diferència de la primera, es va caracteritzar per ser digital. El sistema 2G utilitza protocols dMolts dels proveïdors de serveis de telecomunicacions es mogueren a les xarxes 2.5G abans d'entrar massivament a la 3g (a diferència del Japó). La tecnologia 2.5G és més ràpida que la 2g, i molt més econòmica que actualitzar a 3G. La generació 2.5G ofereix característiques esteses, ja que compta amb més capacitats addicionals que els sistemes 2G, com GPRS (General Packet Ràdio System), etc.
 
Una part de la comunitat científica creu que l'ús de telèfons mòbils representa un risc per a la salut a llarg termini. L'[[Organització Mundial de la Salut|Organització Mundial de la Salut (OMS)]] l'ha classificat com a una exposició amb un possible [[Carcinogènesi|efecte carcinogènic]].<ref name="IARC11">{{ref-web|títol=IARC classified radiofrequency electromagnetic fields as possibly carcinogenic to humans|url=http://www.iarc.fr/en/media-centre/pr/2011/pdfs/pr208_E.pdf|obra=World Health Organization}}</ref><ref name="World Health Organization">{{ref-web|url= http://www.who.int/features/qa/30/en|títol= What are the health risks associated with mobile phones and their base stations?|consulta= 19 gener 2008|data=5 desembre 2005|obra= Online Q&A|editor= [[World Health Organization]]}}</ref> L'IARC va publicar un informe el 31 maig 2011,<ref name="IARC11" /> en què classifica la radiació del mòbil com "possiblement carcinogènic en éssers humans". Va ser classificat com a tal després que un equip de científics va revisar els estudis d'avaluació d'experts sobre la seguretat de telèfons mòbils.<ref name="cnnwhocarcinogenic">{{ref-web|url= http://www.cnn.com/2011/HEALTH/05/31/who.cell.phones/index.html|títol= WHO: Cell phone use can increase possible cancer risk|consulta= 31 maig 2011|editor=[[CNN]]}}</ref> Un estudi sobre l'ús passat de mòbil citat en l'informe va mostrar un "40% més de risc per als [[glioma|gliomes]] de més alt grau en grans usuaris (utilització mitjana: 30 minuts per dia durant un període de 10 anys)".<ref name=":0">{{ref-web|url=http://www.businessinsider.com/cell-phones-cause-cancer-2011-5 |títol=World Health Organization: Cell Phones May Cause Cancer|consulta= 31 maig 2011|editor=[[Business Insider]]}}</ref> Si bé degut a la baixa [[prevalença]] d'aquests tumors i a la dificultat de fer un seguiment a llarg termini en [[Assaig clínic|estudis controlats]] aquestes conclusions no són definitives.<ref name=":1">[http://www.medscape.com/viewarticle/743916?src=mp&spon=34 John M. Maris, MD. Can Cell Phones Really Cause Brain Cancer?]</ref>
 
Una revisió de casos i controls suec, publicat el 2014, ha trobat una incidència triple de gliomes en el grup de casos ([[odds ratio]] = 3,0 amb marges de confiança del 95% = 1,7-5,2).<ref name=":2">{{ref-publicació| doi = 10.1016/j.pathophys.2014.10.001
| issn = 0928-4680
|volum= 0