Fonamentalisme islàmic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{FR|data=agost de 2015}}
{{infotaula d'organització}}
El '''fonamentalisme islàmic''' i el [[radicalisme]] islàmic, fan referència a dos aspectes diferents però sobreposats que marquen la interpretació i la [[ideologia]] islàmista. D'una banda, un punt de vista extremadament [[Conservadorisme|conservador]] de l'[[Islam]], que no fomenta pas la [[violència]], i d'una altra banda, un moviment que dóna suport al [[gihadisme]] i a les tàctiques violentes, com la [[Terrorisme|lluita armada]], i a fer detonar [[explosiu]]s per aconseguir els objectius desitjats mitjançant la pràctica de la [[gihad]].
L'expressió [[fonamentalisme]] islàmic s'utilitza a [[Occident]] per descriure a les diferents corrents polítiques i religioses, lligades a la [[religió]] de l'Islam, a les quals es designa també amb altres termes com ara; [[Fonamentalisme|integrisme]] islàmic o [[islamisme]], la branca més violenta s'anomena el [[gihadisme]] (que no està vinculat amb el sagrat [[deure]] de la [[gihad]]) i que particularment s'associa, als països occidentals, amb moviments com els [[talibà|talibans afganesos]], que es basen en interpretacions [[Fonamentalisme|rigoristes]] com el [[salafisme]], i fins i tot en els [[règim]]s polítics com el de la [[República islàmica]] de l'[[Iran]] o el [[Sudan]]) o (d'una manera sovint menys recalcada donada la seva estreta aliança amb els [[Estats Units]], encara que no menys obvi), la [[monarquia absoluta]] saudita i les altres monarquies [[àrabs]] del [[Golf Pèrsic]]. Es tracta de moviments amb característiques diferents i sovint oposats, però els termes amb què s'anomena a occident als uns o als altres, tendeixen a confondre i a intercanviar-se, això ajuda a la visualització d'elements com l'aplicació de la [[Xaria|llei islàmica]] (la [[Xaria]]), la no distinció dels àmbits civil i religiós, o l'àmbit del [[clergat]] i dels seglars, la imposició general de les prescripcions religioses (com ara la [[Llei seca|prohibició]] de l'[[alcohol]]), el paper, i fins i tot la vestimenta de la [[dona]] ([[hijab]], [[burca]], [[niqab]], [[xador]], etc... la situació de les dones a l'[[Iran]], el [[feminisme]] islàmic), el tractament dels [[homosexual]]s, els escàndols puntuals que afecten la relació entre l'Islam i l'occident, com la condemna a mort del [[escriptor]] [[Salman Rushdie]], l'[[assassinat]] de [[Theo van Gogh]], les revoltes per les caricatures del [[profeta]] [[Mahoma]], els [[atemptat]]s que han tingut com a objectiu diverses [[ciutat]]s occidentals (l'onze de [[setembre]] de [[2001]] a [[Nova York]], l'11-M de [[2004]] a [[Madrid]], el [[juliol]] de [[2005]] a [[Londres]], la [[capital]] del [[Regne Unit]], i l'atemptat a [[París]] contra la redacció del [[Charlie Hebdo]], en [[2015]], així com les guerres [[imperialisme|imperialistes]] a l'[[Afganistan]] i a l'[[Iraq]].
| |||