Motor Stirling: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 1:
[[Fitxer:Alpha Stirling.gif|216px|thumbtime|thumb|Motor Stirling de tipus Alfa. Hi ha dos cilindres. El cilindre d'expansió (vermell) es manté a alta temperatura mentre que el cilindre de compressió (blau) es refreda. El passadís entre els dos cilindres conté el regenerador.]]
[[Fitxer:Beta stirling animation.gif|thumb|Motor Stirling tipus Beta. Només hi ha un cilindre, calent a un extrem i fred en l'altre.]][[Fitxer:BetaStirlingTG4web.jpg|thumb|250px|Disseny d'un Motor Stirling tipus Beta.]]
 
El '''Motor Stirling''' va ser inventat l'any [[1816]] per [[Robert Stirling]], un capellà [[Escòcia|escocès]]. L'objectiu era aconseguir un [[motor]] menys perillós que la [[màquina de vapor]].
 
El principi de funcionamientfuncionament és el [[treball mecànic|treball]] realitzat per l'expansió i contracció d'un [[gas]] (normalment [[heli]], [[hidrogen]], [[nitrogen]] o simplement [[aire]]) el qual és obligat a seguir un cicle de refredament en un focus de fred, en el qual es contrau, i d'escalfament en un focus calent, en el qual s'expandeix. És a dir, és necessària la presència d'un gradient de temperatura entre els dos focus i per això és considerat un [[motor tèrmic]].
 
Originalment concebut l'any 1816 com un motor principal industrial per rivalitzar amb la màquina de vapor, el seu ús pràctic va quedar limitat durant més d'un segle a aplicacions domèstiques i motors de baixa potència.<ref>T. Finkelstein; A.J. Organ (2001), Chapters 2&3</ref>