Viquipèdia

Atenes: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Suprimida Categoria:Topònims de la Ilíada usant HotCat
PATATA
Etiquetes: Substitució editor visual
Línia 1:
{{Infotaula de municipi|de| Atenes|
|oficial = Αθήνα
|bandera =
|escut =
|localització = {{Location map
|Grècia
|label=Atenes
|position=center
|width=250
|lat= 38
|long= 23.716667
|float=right
|caption=
}}
|fotografia = Athens Montage L.png
|fotografia_descripció = Des de dalt a l'esquerra: l'[[Acròpoli d'Atenes|Acròpoli]], el [[Parlament Hel·lènic]],<br/> el [[Zappeion]], el [[Museu de l'Acròpoli d'Atenes|Museu de l'Acròpoli]], la [[plaça Monastiraki]]<br/> i panoràmica de la ciutat amb el mar de fons.
|fotografia_mida = 250px
|admin_tipus1 = [[País]]
|admin1 = [[Grècia]]
|admin_tipus2 = [[Regions de Grècia|Regió]]
|admin2 = [[Perifèria d'Àtica|Àtica]]
|fundació = Al voltant del 3.000 aC
|població = 664.046
|any_cens = 2011<ref name="pob2011">{{ref-web |url= http://www.statistics.gr/portal/page/portal/ESYE/BUCKET/General/resident_population_census2011.xls |títol= Απογραφή Πληθυσμού - Κατοικιών 2011. ΜΟΝΙΜΟΣ Πληθυσμός |editor= [[ELSTAT]] |llengua= grec |consulta= 1/7/2014}}</ref>
|superfície = 38,964
|densitat =
|altitud = 70 - 338
|coordenades = {{coord|37|58|09|N|23|43|34|E|display=title,inline}}
|gentilicis = Atenès, atenesa
|concepte_llengua = Llengua
|llengua = [[Grec]]
|dirigent_tipus1 = [[Alcalde]]
|dirigent1 = [[Georgios Kaminis]] ([[PASOK]])<ref>[http://www.kathimerini.gr/4dcgi/_w_articles_kathellada_1_12/10/2010_364334 Προβάδισμα ΠΑΣΟΚ σε οκτώ περιφέρειες ] www.kathimerini.gr, 14 de novembre del 2010. {{el}}</ref>
|opció_nom1 =
|opció1 =
|opció_nom2 =
|opció2 =
|web = [http://www.cityofathens.gr www.cityofathens.gr]
}}
'''Atenes''' (en [[grec modern]] ''Αθήνα'' <nowiki>[</nowiki>[[Transliteració de l'alfabet grec|romanitzat]] com ''Athina''], en [[català|català medieval]] ''Cetines'') és la [[capital]] de [[Grècia]], la capital de la regió grega de l'[[Perifèria d'Àtica|Àtica]] i la ciutat més gran del país.
 
Té una població de 664.046 (cens del 2011)<ref name="pob2011" /> i una superfície de 38,964 km². L'àrea metropolitana d'Atenes, que inclou la regió de l'[[Perifèria d'Àtica|Àtica]] excepte algunes illes, és de 3,7 milions de persones,<ref name="pop2">[http://www.ypes.gr/topiki.htm Ministeri de l'interior grec Δείτε τη Διοικητική Διαίρεση Ministeri de l'interior grec. www.ypes.gr. [Consulta:9 de novembre del 2010]</ref> al voltant d'un terç de la població total del país.
 
És el centre de la vida econòmica, cultural i política grega, però Atenes també és important per haver estat una poderosa [[polis]] i un important centre del coneixement de l'[[Antiga Grècia]].
 
El centre de la ciutat es troba al voltant de el turó de l'[[Acròpoli d'Atenes|Acròpoli]], i de la [[Plaça Síndagma]] (o plaça de la Constitució), on es troba l'antic Palau Reial, que allotja el Parlament grec i altres edificis públics del [[segle XIX]]. La majoria de les zones antigues de la ciutat es concentren al voltant d'aquest centre.
 
Durant l'[[Antiga Grècia|època clàssica de Grècia]], Atenes va tenir una gran importància en el desenvolupament de la [[democràcia]]. Va ser també un centre cultural on van viure molts dels artistes, escriptors i filòsofs de l'Antiguitat. Aquestes contribucions d'Atenes al pensament de la seva època van tenir una gran influència en el desenvolupament de Grècia, de [[Antiga Roma|Roma]] i de la cultura occidental. És una de les ciutats on més [[arqueologia|restes arqueològiques]] s'han trobat i, a més de les construccions d'aquesta època, es conserven també monuments romans i [[Imperi Bizantí|bizantins]], a banda de construccions modernes i contemporànies.
 
Atenes va ser la seu dels primers [[Jocs Olímpics]] moderns posteriors a l'Antiga Grècia, els [[Jocs Olímpics d'Estiu de 1896|Jocs Olímpics d'Atenes de 1896]]. Tot i ser candidata als del centenari, el 1996 (finalment la seu escollida va ser Atlanta, als EUA), va ser designada seu per segona vegada pels primers Jocs Olímpics del tercer mil·lenni, els [[Jocs Olímpics d'estiu de 2004|Jocs Olímpics de 2004]]. També va ser seu dels [[Jocs Olímpics d'estiu de 1906|Jocs Olímpics intercalats de 1906]].
 
== Etimologia ==
En [[grec antic]], el nom d''''Atenes''' era Ἀθῆναι (''Athenai''), a causa del nom de la deessa [[Atena]] (en grec àtic: Ἀθηνᾶ, i en grec jònic: Ἀθήνη, transcrits ''Athena'' i ''Athene'' respectivament). El nom de la ciutat estava en plural, com el de [[Tebes (Grècia)|Tebes]], [[Micenes]] o [[Delfos (ciutat)|Delfos]].
 
En el [[segle XIX]], el moment d'esplendor del [[katharévussa|grec katharévussa]], Ἀθῆναι (llavors pronunciat ''Athiné'') va ser adoptat novament com a nom per a la ciutat, però des de l'abandonament oficial del grec katharévussa en els anys setanta, la forma popular Αθήνα (Athina) va esdevenir el nom oficial.
 
== Història ==
{{principal|Història d'Atenes}}
[[Fitxer:Temple of Olympic Zeus at Night.jpg|thumb|250px|[[Temple de Zeus Olímpic (Atenes)|Temple de Zeus Olímpic]] a la nit.]]
Des del [[segle XX aC]] fins al [[segle XII aC]], Atenes era un poblat petit que es va salvar de les invasions dòriques gràcies al seu aïllament.<ref name="hist">Enciclopedia Larousse, ''Grandes Obras Larousse S.A''. Barcelona, 1995. ISBN 84-89049-00-9</ref> Els dos segles següents van ser determinants en la unificació de l'[[Perifèria d'Àtica|Àtica]], en què Atenes va tenir un paper important i, a partir del [[segle VII aC]], la ciutat va començar a guanyar pes dins de la [[Grècia clàssica]].<ref name=hist /> Tanmateix, va ser en el [[segle VI aC]], època de [[Pisístrat]], quan Atenes va esdevenir una forta potència política i centre d'influx intel·lectual.<ref name=hist /> [[Clístenes]] va establir les institucions democràtiques el [[507 aC]], que més tard serien continuades per [[Efialtes]] i per [[Pèricles]] i que van fer que Atenes fóra la ciutat més influent de Grècia. Fou embellida pel dèspota Peisistratos i el seu fill (vers [[560 aC]]-[[514 aC]]), que van iniciar la construcció d'alguns temples; entre ells el [[Temple de Zeus Olímpic (Atenes)|Temple de Zeus Olímpic]] i el d'Apol·lo Pythios.
 
Després de les [[Guerres Mèdiques]], a principis del [[segle V aC]], Atenes va convertir-se en una gran potència marítima i va gaudir del seu millor moment en la història antiga de la ciutat.<ref name=hist /> Després de l'ocupació de Xerxes el [[480 aC]], la marina atenesa es va desenvolupar i va establir una hegemonia sobre les illes de la [[mar Egea]]. En els següents cinquanta anys es van construir nombrosos monuments especialment sota Temistocles, Cimó i Pèricles. El primer va construir unes muralles i va abandonar el port de Faleros pel del [[El Pireu|Pireu]]. Cimó va decorar l'Àgora i l'Acadèmia i va construir les muralles del sud. Pèricles va fer moltes obres a l'Acròpoli, al Partenó, a l'Erecteios i a la Propileia i va acabar les muralles entre Atenes, i [[El Pireu]] i Faleros.
 
Però, la rivalitat amb [[Esparta]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Puchala |nom=Donald James |títol=Theory and History in International Relations |url=https://books.google.cat/books?id=tZqrmhhnB44C&pg=PA238&dq=Peloponnesian+War+sparta+rivalry&hl=ca&sa=X&ei=uKWlVOSjA8WvU5qVgrgJ&ved=0CDIQ6AEwAw#v=onepage&q=Peloponnesian%20War%20sparta%20rivalry&f=false |llengua=anglès |editorial=Psychology Press |data=2003 |pàgines=236 |isbn=0415945356}}</ref> materialitzada en la [[Lliga de Delos]], va ser l'origen de la [[Guerra del Peloponès]] (431-404 aC).<ref name=hist /> Atenes va ser ocupada pels espartans el [[404 aC]] i van destruir-ne les muralles, reconstruïdes més tard per Conon el [[393 aC]]. Esparta va guanyar el poder polític d'Atenes i aquesta, debilitada, no va poder frenar l'avanç macedoni de [[Filip II de Macedònia|Filip II]], al qual es va sotmetre.<ref name=hist />
 
Durant el regnat de Filip II de Macedònia, l'orador [[Licurg (orador)|Licurg]], encarregat de les finances, va dedicar partides a construir nous edificis. Després de la batalla de Queronea ([[338 aC]]), Atenes va passar a dependre de Macedònia i així va seguir fins a l'establiment del domini de [[Imperi Romà|Roma]].<ref name=hist /> El general romà [[Luci Corneli Sul·la|Sul·la]], entre el 88 aC i el 85 aC, va destruir la majoria de fortificacions i cases de la ciutat, deixant intactes molts edificis civils i monuments.<ref>Tung, Anthony (2001). ''Preserving the World's Great Cities: The Destruction and Renewal of the Historic Metropolis.'' New York: Three Rivers Press. pags. 256–260. ISBN 0-609-80815-X.</ref> Aquesta va ser la represàlia per haver abraçat la causa de [[Mitridates VI Eupator]], del [[regne del Pont]], en la guerra contra l'Imperi Romà. Atenes va passar a estar sota domini romà, però mantingué l'estatus de ciutat lliure i erudits de tot l'imperi hi anaven a estudiar-ne la filosofia i la retòrica.<ref name=hist /> L'emperador [[Adrià]] va ordenar que s'hi construís una biblioteca, un gimnàs, un aqüeducte que encara està en ús, diversos temples, santuaris i un pont, així com va finançar la finalització del [[Temple de Zeus Olímpic (Atenes)|Temple de Zeus Olímpic]].<ref>John Travlos, ''Pictorial Dictionary of Ancient Athens'', Thames and Hudson, (London 1971)</ref>
 
[[Fitxer:Ducado atenas.png|thumb|250px|Extensió del Ducat d'Atenes (1205-1456) ]]
 
En el [[segle IV]], amb la divisió de l'Imperi romà en l'Imperi d'Orient i l'Imperi d'Occident, [[Constantinoble]] va llevar-li a Atenes el paper de representació de l'hel·lenisme que el cristianisme va transformar.<ref name=hist /> Quan Constantinoble va caure el 1204, Atenes va esdevenir la capital del [[ducat d'Atenes]] fins al [[1456]], en què va ser conquistada per l'[[Imperi Otomà]] i va passar a formar-ne part.
 
[[Mehmet II]] hi va entrar la darrera setmana d'agost del [[1456]]; el [[Partenó]] es va convertir en mesquita i la població va començar a disminuir; les condicions encara van empitjorar quan va entrar en decadència l'Imperi Otomà. Parts de la ciutat (incloent-hi molts dels seus edificis) foren destruïts als segles XVII, XVIII i XIX per les diferents faccions que van intentar controlar la ciutat. El [[1687]] els venecians van assetjar la ciutat i una explosió va malmetre l'Acròpoli i el Partenó ([[26 de setembre]]). Els venecians van ocupar la ciutat però la van abandonar el [[9 d'abril]] de [[1688]] a causa d'una epidèmia declarada entre les forces ocupants. El 1777 els otomans hi van construir un mur amb materials de monuments antics.{{CN|data=maig de 2016}}
 
A la [[Guerra d'independència de Grècia|guerra de la independència]] fou ocupada pels grecs el 1822 però abandonada el 1826 excepte l'acròpoli (que ho fou el 1827). Finalment després de la Conferència de Londres del 1830 fou reconeguda part de Grècia i va esdevenir la capital del recentment establert Regne de Grècia el [[1834]], quan estava pràcticament deshabitada. Durant les pròximes poques dècades fou reconstruïda i es va transformar en una ciutat moderna. La universitat fou fundada el 1835. L'última gran expansió va tenir lloc a la dècada de [[1920]], quan es van crear els suburbis per allotjar-hi els refugiats grecs de l'[[Àsia Menor]]. Durant la [[Segona Guerra Mundial]] fou ocupada pels [[Alemanya|alemanys]] i ho va passar malament els darrers anys de la guerra. Després de la guerra va començar a créixer de nou.
 
Grècia va entrar a la futura [[Unió Europea]] el [[1981]], cosa que va comportar noves inversions per a la ciutat, acompanyades de problemes de congestió i de contaminació de l'aire. Durant els anys 1990 es van prendre una sèrie de mesures reeixides per combatre la pol·lució. Durant la preparació dels Jocs Olímpics del 2004 la ciutat va netejar la seva imatge amb la introducció de mitjans de transport moderns, un nou aeroport, àrees per a vianants, nous museus i places públiques. La població cada vegada més multiètnica de la ciutat gaudeix d'una vibrant vida nocturna i un comerç a l'altura de qualsevol metròpoli moderna.
 
== Geografia ==
[[Fitxer:3D View of Athens.jpg|thumb|300px|right|Vista simulada en 3D de l'àrea metropolitana d'Atenes, per cortesia de la [[NASA]]. Es distingeix l'Egaleu a la part inferior esquerre, el [[Mont Parnes|Parnes]] a la part superior esquerra, el [[Pentèlic]] al centre superior i l'[[Himet]] a la part central dreta.]]
 
Atenes s'estén sobre una [[plana]] de la [[península]] de l'[[Perifèria d'Àtica|Àtica]], limitada al sud pel [[Golf Sarònic]]; a l'oest pel mont [[Egaleu]]; al nord pel [[mont Parnes]]; al nord-est pel mont [[Pentèlic]]; i a l'est pel [[mont Himet]]. El [[municipi]] d'Atenes s'ha expandit fins a cobrir gairebé tota aquesta plana, pel que no és probable que la ciutat creixi en extensió de forma significativa en el futur a causa d'aquestes fronteres naturals. L'expansió urbana del segle XX ha acabat fusionant Atenes amb les poblacions circumdants, actualment considerades suburbis. [[El Pireu]] n'és un exemple; temps enrere era una ciutat a part mentre que actualment forma part de la gran Atenes. Actualment, aquesta [[àrea metropolitana]] compren 54 municipis. El municipi d'Atenes té 38 km², però amb l'àrea metropolitana suma uns 427 km², el que la converteix en una de les més grans d'Europa tant en extensió com en població. La [[geomorfologia]] d'Atenes causa sovint fenòmens d'[[Inversió tèrmica|inversions tèrmiques]], parcialment responsables del problema de la [[pol·lució]] de l'aire. Altres problemes urbans que pateix són la [[superpoblació]] i els embussos de trànsit, a causa del creixement desmesurat de la ciutat.
 
El municipi d'Atenes es troba al centre de l'àrea metropolitana, i conté les principals restes arqueològiques i atraccions turístiques. A l'est limita amb diversos suburbis que es troben al peu del [[mont Himet]], com Zografou i Kaisariani. Els suburbis del nord, com [[Marusi]] (on es troba el [[Complex Olímpic d'Esports d'Atenes|complex olímpic]]), Kifisia, Penteli o Neo Psychiko, tendeixen a estar ocupats per les classes altes, metre que els suburbis de l'oest (com Egaleo, Rentis, Haidari o Petroupoli) són més populars i inclouen àrees industrials. En la prolongada línia costanera hi ha diversos ports, marines i platges; alguns suburbis costaners són [[El Pireu]], Fàliro, Glyfada i Vouliagmeni. A l'oest hi ha els ports comercials i industrials del Pireu, metre que les zones més al sud-est i més lluny del centre estan més orientades a l'oci.
 
La terra és rocosa i poc fèrtil. A més de les quatre muntanyes circumdants, a l'interior d'Atenes hi ha abundants turons, cosa que la converteix en una ciutat especialment abrupta. Els més importants són: [[Mont Licabet|Licabet]], l'[[Acròpoli d'Atenes|Acròpoli]] (on es trobava el cor de la ciutat antiga), [[Filopap]] i [[Tourkovounia]]; altres turons menors inclouen l'[[Arditos]], [[Strefi]], [[Ninfeon]] o el [[Mouseion]].
 
===Clima ===
[[Fitxer:Clima atenes amb marc.jpg|right|Clima d'Atenes]]
A Atenes hi ha un [[clima semiàrid]] (BSh, segons la [[Classificació climàtica de Köppen]]),<ref>El clima mediterrani Csa correspon a les zones la temperatura mitjana de les quals es troba entre 0-18&nbsp;°C en el mes més fred i sobre els 10&nbsp;°C en els mesos més càlids (lletra C), les precipitacions de les quals en el mes més sec d'estiu són de menys de 30 mm i de menys d'un terç de les del mes menys sec d'hivern (lletra s) i la temperatura mitjana de les quals és superior a 18&nbsp;°C en el mes més calorós i superior a 10&nbsp;°C en els quatre mesos més calorosos (lletra a). Atenes no forma part del [[semidesert|clima semidesert]] (BSh) en superar, per poc, la pluviositat que hi correspon. [http://www.athenstraveller.info/view/athens-weather.html Athens Traveller: Weather] (en anglès)</ref> amb estius calorosos i una gran quantitat d'hores de sol a l'any (2884 hores a l'any segons l'estació meteorològica de [[Thissio]] entre el 1961 i el 1990).<ref>[http://cirrus.meteo.noa.gr/forecast/bolam/index.htm Observatori Nacional d'Atenes. Butlletí mensual [Consulta: 17 abril 2010]</ref> La majoria de les pluges cauen entre la segona quinzena d'octubre i la primera d'abril. Durant l'estiu, les precipitacions són escasses i prenen forma de ruixats o turmentes. Com que Atenes es troba en una [[ombra orogràfica]] a causa del [[Mont Parnes]], el seu clima és bastant més sec que el de la majoria de l'Europa mediterrània. Els barris del nord, que es troben ja en zona muntanyenca, experimenten temperatures més lleugeres. La [[boira]] no és gens freqüent en el centre de la ciutat però apareix de tant en tant en la zona est.
 
Els hiverns són suaus; la temperatura mitjana al gener és de 8,9&nbsp;°C. La neu no hi és freqüent i, quan n'hi ha, és estrany que pose cap problema. L'última vegada que va haver-hi algun incident per mor de la neu va ser al febrer del 2008.
 
Els estius són calorosos; els 30&nbsp;°C se superen amb facilitat. A causa del microclima urbà d'Atenes, on influeix la distribució urbana, els carrers estrets, els pocs espais verds i la contaminació persistent de l'aire, la temperatura a la ciutat pot ser uns graus més elevada que a la resta de la regió.<ref name=temperatura>[http://esciencenews.com/articles/2009/08/29/esa.helps.make.summer.city.more.bearable European Space Agency to help Athens become bearable in summer"] [Consulta: 18 maig 2010]</ref> Segons l'Observatori Nacional d'Atenes, la temperatura mitjana màxima al juliol entre el 2001 i el 2009 al barri de [[Thissio]] va ser de 35,1&nbsp;°C.<ref>[http://cirrus.meteo.noa.gr/forecast/bolam/index.htm Observatori Nacional d'Atenes. Butlletí mensual] [Consulta: 17 abril 2010]</ref> Al juliol i a l'agost, no és estrany que hi haja [[onada de calor|onades de calor]] a causa de masses d'aire que entren pel sud o el sud-oest. Quan açò ocorre, les temperatures superen els 38&nbsp;°C,<ref name=temperatura /> encara que la incidència és menor en els barris del nord.
 
Segons l'[[Organització Meteorològica Mundial]], a Atenes es va registrar el rècord de temperatura més alta a [[Europa]]: 48,0&nbsp;°C el 10 de juliol del 1977.<ref>[http://wmo.asu.edu/europe-highest-temperature Europe's highest temperature] [Consulta: 18 maig 2010]</ref>
 
===Demografia ===
[[Fitxer:Πλατεία Συντάγματος 1047.jpg|thumb|250px|Vista parcial de la [[plaça Síndagma]], la més important de la ciutat d'Atenes]]
Al llarg dels segles, la població d'Atenes ha evolucionat d'una forma força irregular. Després de ser una de les ciutats més importants de l'Antiguitat, durant el període [[Imperi Bizantí|bizantí]] va entrar en una decadència que es va accentuar durant el domini [[Imperi Otomà|otomà]]. Després de ser proclamada capital de l'Estat grec independent l'any [[1834]], la població ha crescut ràpidament, gràcies en gran mesura a les diferents onades de [[refugiat]]s i a l'[[èxode rural]]; durant els últims anys també han augmentat els [[Immigració|immigrants]] de països pròxims. Actualment Atenes concentra més d'un terç de la població total de Grècia.
 
El municipi d'Atenes té una població oficial de 745.514 habitants, amb una població metropolitana de 3,2 milions (segons el cens del 2001). L'actual població, tot i això, es creu que és superior, ja que durant la recollida d'informació del cens (que té lloc cada 10 anys), alguns residents a Atenes retornen als seus pobles i ciutats de naixement, i es registren allà com a locals.<ref>{{ref-web|url = http://ta-nea.dolnet.gr/print_article.php?e=A&f=16985&m=N12&aa=1|títol = Ta Nea onLine|consulta = 10 febrer 2007}}</ref> A més a més, existeix un gran nombre d'immigrants que no estan registrats enlloc, originaris principalment d'[[Albània]], d'altres països de l'[[Europa de l'est]] i del [[Pakistan]].<ref>{{ref-web|url=http://www.oecd.org/document/53/0,2340,en_33873108_33873421_35062645_1_1_1_1,00.html |autor = OECD|any = 2005|títol = Organisation for Economic Co-operation and Development: Economic Survey of Greece 2005|editor = www.oecd.org|consulta = 6 gener 2007|llengua = anglès}}</ref><ref>{{ref-web|url = http://www.ce-review.org/99/21/vidali21.html|autor = Central European Review|títol = Central European Review: Living in a Policy Vacuum|editor = www.ce-review.org|consulta = 6 gener 2007|llengua = anglès}}</ref> Les xifres de població d'Atenes existents són tan inexactes que diverses fonts mostren unes dades al voltant dels 5 milions d'habitants.<ref>{{ref-notícia|url=http://www.time.com/time/world/article/0,8599,1648444,00.html |títol=Athens is Burning |editorial=www.time.com |cognom=Carassava |nom=Anthee |obra=Time Magazine |data=2007-06-31 |consulta=2007-08-02}}</ref><ref name="Pop Sources">[http://aiaeurope.org/events/2008/Athens/ Athens: Ecology + Environment + Architecture] quote: ''Modern Athens, a city which was laid out in the 1830's as a garden city for 50,000 inhabitants, is home today for nearly 5 million people, almost half of the population of Greece.''<br />[http://www.airmiles.co.uk/content/generatePage.do?destination=Athens Airmiles UK] quote: ''Did you know...? Nearly five million people – almost half of Greece's entire population - live in Athens.''<br />[http://www.greecetaxi.gr/index/athens_airport.html Taxis.gr] quote: ''In any other city with a population of five million..''<br />[http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/1436180.stm BBC News Europe]quote: ''The capital, with its population of five million,''<br />[http://ec.europa.eu/employment_social/equal/data/document/etg2-suc6-cooperation.pdf Europa] quote: ''(the metropolitan area of Athens contains over five million inhabitants.''<br />[http://findarticles.com/p/articles/mi_m0BQQ/is_8_40/ai_65171917 International Railway Journal, August, 2000] quote: ''The Athens urban area has a population of about five million''</ref>
 
L'antiga ciutat d'Atenes estava centrada en el turó de l'Acròpolis. Antigament, el port del [[Pireu]] formava una ciutat a part, però actualment ha estat assimilada dins de la gran Atenes. La ràpida expansió de la ciutat iniciada als anys 50 i 60 continua avui en dia, a causa de la transició d'una nació predominantment agrícola a una nació més industrialitzada.<ref>{{ref-web|url = http://www.gto.gr/athens/athens/athens.html|títol = Greek Tourist Organizer|consulta = 6 gener 2007|llengua = anglès}}</ref> L'expansió ara es duu a terme principalment cap a l'est i el nord-est (una tendència relacionada amb el nou [[Aeroport Internacional Elefthérios Venizelos]] i amb l'[[Attiki Odos]], l'autopista que creua l'[[Perifèria d'Àtica|Àtica]]). En aquest progrés, Atenes ha engolit diferents suburbis i viles de l'Àtica, i continua fent-ho.
 
Al llarg de la seva història, Atenes ha experimentat diferents nivells de població. A la taula inferior se'n pot veure l'evolució:
 
{|align="right" class="toccolours" style="margin: 0 0 1em 1em;"
| style="background:#dddddd; text-align:center;"|
<center>
; Demografia
</center>
|-
|
<gallery>
Fitxer:Population Density in Athens.PNG|Distribució de la població d'Atenes.
Fitxer:Metropolis of Athens-Piraeus.jpg|Àrea urbana d'Atenes amb els seus 55 municipis.
</gallery>
|-
|}
 
{| class="wikitable" border="1"
|-
! Any !! Població de la ciutat !! Població urbana !! Població metropolitana
|-
| 1833 || 4.000<ref name=tung2>{{ref-llibre |cognom=Tung |nom=Anthony |any=2001 |títol=Preserving the World's Great Cities:The Destruction and Renewal of the Historic Metropolis |lloc=New York |editorial=Three Rivers Press |isbn=0-609-80815-X |pàgines=260, 263, 265 |capítol=The City of the Gods Besieged}}</ref> || - || -
|-
| 1870 || 44.500<ref name=tung2/> || - || -
|-
| 1896 || 123.000<ref name=tung2/> || - || -
|-
| 1921 (abans dels [[Intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia|intercanvis de població amb Turquia]]) || 473.000<ref name=tung2/> || - || -
|-
| 1921 (després dels [[Intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia|intercanvis de població amb Turquia]]) || 718.000<ref name=tung2/> || - || -
|-
| 1971 || 867.023<ref>{{ref-web|url=http://www.world-gazetteer.com/wg.php?x=&men=gpro&lng=en&dat=32&geo=-92&srt=2pnn&col=aohdq&pt=c&va=&geo=460748373 |títol=World Gazetter City Pop:Athens |editor=www.world-gazetter.com|urlarxiu=http://www.webcitation.org/682NYMW17|dataarxiu=2012-05-30}}</ref> || - || -
|-
| 1981 || 885.737 || - || -
|-
| 1991 || 816.556 || - || 3.444.358<ref>{{ref-web|url=http://www.world-gazetteer.com/wg.php?x=&men=gpro&lng=en&dat=32&geo=460748373&srt=2pnn&col=aohdq&geo=-1048919 |títol=World Gazetter Metro Pop:Athens |editor=www.world-gazetter.com|urlarxiu=http://www.webcitation.org/682NZ0r6M|dataarxiu=2012-05-30}}</ref>
|-
| 2001 || 789.166<ref name=pob2001>{{ref-web |url=//web.archive.org/web/20070701001022/http://www.statistics.gr/Main_eng.asp |títol=Population of Greece |autor=Secretariat General del [[Servei Nacional Estadístic de Grècia]] |editor= Statistics.gr |consulta= 2/8/2007 |any=2001 |llengua= anglès}}</ref> ||3,165,823<ref name=pob2001/> ||3,761,810<ref name=pob2001/>
|-
| 2011 || 664.046<ref name=pob2011/> ||3.074.160<ref name=pob2011/> ||3.737.550<ref name=pob2011/>
|}
 
=== Àrea urbana d'Atenes ===
L'àrea urbana d'Atenes, amb una extensió de 412&nbsp;km² i una població de 3.130.841 persones, consisteix en 55 municipis, 48 de la Prefectura d'Atenes i 7 de la Prefectura del Pireu. El segon municipi amb més població de l'àrea urbana, després de la ciutat d'Atenes pròpiament, és el del [[El Pireu|Pireu]], amb [[Peristeri]] i [[Kallithea]] seguidament. Es tracta d'una de les [[Llista d'aglomeracions de la Unió Europea|aglomeracions]] més importants de la [[Unió Europea]].
 
== Transport ==
=== Aeri ===
L'[[Aeroport Internacional Elefthérios Venizelos]] està situat prop de la localitat àtica de Markopoulo, a uns 20&nbsp;km a l'est d'Atenes. Està en funcionament des del 2001, substituint a l'antic [[Aeroport Internacional de Hellinikon]], ubicat a un suburbi atenès del mateix nom. Està molt ben comunicat amb la capital grega per mitjà d'autobusos, del metro i del tren suburbà, així com per l'autopista de peatge Attiki Odos.
 
=== Naval ===
[[Fitxer:Athens Metro Piraeus station.jpg|thumb|right|250px|L'estació d'El Pireu del metro d'Atenes]]
[[Fitxer:Athens-Kiffisia-aerial.jpg|thumb|250px|Autopista Attiki Odos travessant [[Maroussi]], al nord d'Atenes. Es creua amb l'avinguda Kifisias, que comunica el centre d'Atenes amb els barris del nord.]]
 
El [[port]] del [[El Pireu|Pireu]],<ref>{{ref-web|url = http://www.olp.gr/|títol = Autoritat portuària del Pireu|consulta = 17 agost 2009|llengua = grec, anglès}}</ref> està situat a 10 kilòmetres del centre de la ciutat, i és un dels ports més importants del [[Mediterrani]], tant pel que fa al nombre de passatgers com a temes de mercaderies. Des del Pireu parteixen múltiples ferris que recorren les rutes entre Atenes i les nombroses illes del [[mar Egeu]], així com diverses rutes internacionals. També existeixen dos ports de menor importància, a [[Rafina]] i a [[Lavrio]], situats a l'est i al sud-est d'Atenes, a la costa de l'Àtica.
 
=== Transport públic urbà ===
 
El servei de [[transport públic]] d'Atenes va ser renovat i millorat amb motiu dels [[Jocs Olímpics de 2004]].
 
* [http://www.ametro.gr Metro]: compta amb una xarxa de [[metro]] moderna, formada actualment per tres línies. Un important projecte de prolongació està en marxa, i està prevista l'obertura de noves estacions en els anys vinents i fins al 2018. També està projectada la construcció d'una quarta línia. ''ISAP'' i ''Attiko Metro'' són les dues empreses administradores del servei de metro.
 
A principis de 2008, les línies cobrien els següents trajectes:
* Línia 1 (ISAP): [[El Pireu]] - Kifisia
* Línia 2 (Attiko Metro): Anthoupoli - Elliniko
* Línia 3 (Attiko Metro): Egaleo - [[Aeroport Elefthérios Venizelos]].
 
* [http://www.tramsa.gr/ Tramvia]: el [[tramvia]] compta amb dues línies, que van paral·leles des del centre (Plaça de Sintagma) fins a la costa (al suburbi de Paleo Faliro), on se separen seguint la línia costanera cap a l'est (Glyfada) i cap a l'oest (El Pireu).
 
* [http://www.proastiakos.gr Tren suburbà]: aquest [[tren]], també de construcció recent, uneix l'aeroport amb la ciutat de [[Corint]] a 88&nbsp;km., passant per l'Estació Central d'Atenes. La ramificació a Corint i aviat a [[Calcis]] entre altres futures expansions no es consideren urbanes, a diferència del servei Aeroport - Estació Central de Tren, que es considera suburbana en cobrir l'àrea metropolitana de l'Àtica.
 
* [http://www.ethel.gr/ Autobusos] i [http://www.athens-trolley.gr/ trolebusos]: la ciutat compta amb una àmplia i moderna flota, que inclou la flota d'[[Autobús|autobusos]] a gas més gran d'Europa.
 
=== Automòbil ===
Les [[Infraestructura|infraestructures]] de transport han millorat considerablement durant els últims anys, en part gràcies a la celebració dels [[Jocs Olímpics d'estiu de 2004|Jocs Olímpics d'Atenes del 2004]]. La principal via de transport és l'[[autopista]] de peatge d'Attiki Odos,<ref>{{ref-web|url = http://www.aodos.gr|títol = Attiki Odos|consulta = 17 agost 2009|llengua = grec, anglès}}</ref> inaugurada el 2004, que creua l'[[Perifèria d'Àtica|Àtica]] connectant l'[[aeroport]] (a l'est d'Atenes) amb la ciutat d'[[Elefsina]] (a l'oest) travessant l'[[àrea metropolitana]] pel nord de la ciutat. Aquesta autopista té ramificacions a l'est ([[Mont Himet|Himet]]) i a l'oest (Egaleu).
 
== Turisme, cultura i oci ==
La majoria de llocs d'interès turístic es concentren al centre de la ciutat, pel que les distàncies no són grans i el visitant pot fer el seu recorregut a peu. Cal tenir en compte que l'accés a molts museus i monuments és debades en presentar la Targeta d'Estudiant Internacional. Tanmateix, el descompte per a estudiants en els mitjans de transport només el poden aprofitar els estudiants d'universitats gregues.
 
El monument més buscat és el [[Partenó]] i l'[[Acròpoli d'Atenes|Acròpoli]], als quals es pot arribar en autobús o a peu. Al sud d'aquesta hi ha el Nou Museu de l'Acròpoli, un modern edifici inaugurat el [[20 de juny]] de [[2009]]. Entre l'Acròpoli i els carrers de [[Plaka]], plens de botigues i tavernes, hi ha el petit barri d'[[Anafiótika]] amb la seua arquitectura típica de les [[Illes Cíclades|Cíclades]].
 
Des del barri de Plaka es pot arribar en pocs minuts a [[Monastiraki]] i a la [[plaça Síndagma]], que és possiblement la plaça més famosa d'Atenes, on hi ha el [[Parlament Hel·lènic]]. Molt a prop d'aquesta, al barri de [[Kolonaki]], es troben el [[Museu Benaki]], que abasta des de la Prehistòria fins al segle XX, el [[Museu d'Art Ciclàdic]] i el [[Museu de la Guerra d'Atenes|Museu de la Guerra]]. Des d'aquest barri també es pot pujar al [[mont Licabet]] amb funicular o a peu i, a més a més, hi ha l'edifici de la [[Universitat d'Atenes]]. Aquesta última, junt amb la [[Biblioteca Nacional d'Atenes|Biblioteca Nacional]] i l'edifici de l'[[Acadèmia d'Arts d'Atenes|Acadèmia d'Arts]], formen la [[Trilogia neoclàssica d'Atenes]], construïda a la fi del [[segle XIX]].
 
Tanmateix, la major part de les funcions universitàries s'han traslladat a un campus modern a l'est del centre de la ciutat, proper a Zografou. Una altra universitat present a la ciutat és la [[Universitat Politècnica Nacional d'Atenes]], on 24 estudiants foren morts el [[1973]] durant manifestacions contra el règim militar grec.
 
Hi ha diversos [[jaciment arqueològic|jaciments arqueològics]] que abasten des de l'època arcaica de Grècia fins a la dominació romana. A banda dels grans llocs arqueològics (l'[[Acròpoli]], les dues àgores, el Ceràmic i el temple de Zeus Olímpic), abunden els llocs a la ciutat on es poden veure restes d'edificis antics: des de la llanterna de [[Lisícrates]] o el [[monument de Filopap]], fins a restes d'una muralla a prop del mercat central, unes termes al carrer Amalias o una secció vertical de diverses capes arqueològiques a l'estació de metro de la [[plaça Síndagma]]. Hi ha treballs de restauració i remodelació continus per tota la ciutat.
 
Les restes des de l'època medieval fins al [[segle XVIII]] inclouen un gran nombre d'[[Bizanci|esglésies bizantines]], el Monestir de [[Kaisariani]] i [[Monestir de Dafni]]. Hi ha moltes mostres d'[[neoclassicisme|arquitectura neoclàssica]] del [[segle XIX]] i principis del XX, com l'anomenada trilogia neoclàssica.
 
Un dels museus més destacats d'Atenes és el [[Museu Arqueològic Nacional d'Atenes|Museu Arqueològic Nacional]], que conté la col·lecció més gran d'objectes i obres d'art de la Grècia clàssica del món, incloent-hi peces famoses com la màscara funerària d'[[Agamèmnon]] o el Zeus de [[Artemísion]]. Altres museus importants, especialitzats en altres èpoques històriques, són el Museu d'Art Ciclàdic i el Museu Cristià i Bizantí. L'Àgora Antiga i el Ceràmic també tenen museus in situ.
 
Atenes compta amb molts recintes per a [[teatre]], [[música]], exposicions i [[espectacle]]s. Un dels esdeveniments més significatius és el [[Festival d'Atenes]], que té lloc entre els mesos de maig i octubre i comprèn representacions d'[[òpera]], [[dansa]], teatre (especialment teatre grec clàssic) i [[concerts|concert]], utilitzant, entre altres escenaris, el teatre [[Odèon d'Herodes Àtic]] (dins del recinte de l'Acròpoli, construït al [[segle II|segle II dC]]).<ref>Volum 10,(2004), La Gran Enciclopèdia en català, Barcelona, Edicions 62, ISBN 84-297-5438-5 </ref>
 
== Llocs d'interès ==
=== Monuments i llocs històrics ===
[[Fitxer:Parthenon temple at the Acropolis Athens in 2004.jpg|thumb|250px|[[Partenó]]]]
* l'[[Acròpoli d'Atenes|Acròpoli]], amb els [[Propileus]], el temple de Nike, el [[Partenó]], l'[[Erectèon]] i el Museu de l'Acròpoli;
* l'[[Àgora d'Atenes|Àgora]], amb el [[temple d'Hefest]] i la [[stoà d'Àtal]];
* l'Àgora romana i la Torre dels Vents (un [[rellotge hidràulic]] construït al [[segle I aC]]);
* l'[[Arc d'Adrià]]
* [[Ceràmic]], antic cementiri situat al costat de les antigues muralles.
* [[Monument de Filopap]].
* [[Monument de Lisícrates]].
[[Fitxer:Temple of Zeus, Athens.jpg|thumb|right|250px|Temple de Zeus Olímpic]]
* l'[[Olimpièon (Atenes)|Olimpièon]], o temple de Zeus Olímpic;
* [[Pnyx]], un turó rocós pròxim a Filopap i a l'Acròpoli on se celebraven les assemblees legislatives durant l'Època Clàssica; és a dir, el primer parlament democràtic.
* L'[[Areòpag]], una petita elevació rocosa al davant de l'Acròpoli on se celebraven els judicis durant l'Època Clàssica.
* l'[[Estadi Panathinaiko]], també anomenat Kallimarmaro, refet per [[Adrià]] i [[Herodes Àtic]] i renovat el [[1896]];
* el Tesèon (temple consagrat a [[Hefest]]);
* el teatre de [[Dionís]] i l'[[Odèon d'Herodes Àtic]];
* [[Acadèmia|Acadèmia de Plató]].
* [[Monestir de Kaisariani]], situat sobre la falda del mont [[Himeto|Imitos]], amb frescos dels segles XVI i XVII, al subirbi de Kesariani.
* El [[Monestir de Dafni]], declarat patrimoni de la humanitat, aixecat sobre un temple d'Apolo.
* [[Mitròpoli]], catedral de [[1862]], la primera construcció important després de la independència de Turquia.
* [[Panagia Gorgo epikoos]], aixecada sobre un antic temple d'Eileitia.
 
=== Museus ===
* [[Museu Arqueològic Nacional d'Atenes|Museu Arqueològic Nacional]] amb les seves magnífiques col·leccions d'escultures, ceràmiques i terrisses de la Grècia antiga;
* [[Museu de l'àgora d'Atenes]], a l'edifici de la reconstruïda [[stoà d'Àtal]].
* [[Museu del Ceràmic]].
* [[Museu Benaki]].
* [[Museu epigràfic d'Atenes|Museo epigràfic]].
* [[Museu d'Art Ciclàdic d'Atenes|Museu d'Art Ciclàdic]].
* Museu Bizantí i cristià.
 
=== Altres llocs d'interès ===
[[Fitxer:atenes2008.JPG|thumb|250px|Una part d'Atenes vista des de l'Acròpoli.]]
[[Fitxer:Athens - Monastiraki square and station - 20060508.jpg|thumb|right|250px|La plaça Monastiraki.]]
 
* El gran mercat d'Atenes.
* Els encants de la [[plaça Monastiraki]]; on se situa un mercat de carrer i un monestir ortodox que dóna nom al lloc.
* Els carrers de [[Kolonaki]], amb les seves botigues de luxe i els seus museus d'art contemporani.
* El mont Licabet, des d'on es gaudeix d'una vista panoràmica de la ciutat.
* [[Plaka|El barri de Plaka]], un dels més animats d'Atenes, amb botigues i restaurants.
* [[Anafiótika]].
* [[Psirí]], barri cèntric, molt popular per la vida nocturna.
* [[Plaça Síndagma|La plaça Síndagma]], cor de l'Atenes moderna, on es troba el Parlament Hel·lènic i el [[Tomba del Soldat desconegut|Monument al Soldat Desconegut]].
* [[El Pireu|Port del Pireu]].
* [[Complex Olímpic d'Esports d'Atenes|Complex Olímpic dels Jocs de 2004]], al barri de [[Marusi]].
* Els Jardins Nacionals, el pulmó de la ciutat, que daten del [[segle XIX]] i estan situats al costat del Parlament i la [[plaça Síndagma]].
* La «Trilogia neoclàssica»: tres edificis del [[segle XIX]] (l'[http://www.culture.gr/2/21/213/21301n/e213an10.html Acadèmia], la [http://www.culture.gr/2/21/213/21301n/e213an20.html Biblioteca] i la [http://www.culture.gr/2/21/213/21301n/e213an14.html Universitat]), construïts segons les propostes de l'arquitecte Theophile Hansen. Estan situats al cèntric carrer Eleftherios Venizelos (també anomenat Panepistimiou).
* Gazi, antiga fàbrica de gas, reconvertida en espai cultura.<ref>{{ref-web|url = http://www.cityofathens.gr/portal/site/AthensPortalEN/menuitem.7cb0bb672deb221eebd1de10500000a0/?vgnextoid=38d64dca442d0010VgnVCM100000d2a4673eRCRD|títol = Ciutat d'Atenes|llengua = grec, anglès}}</ref>
* [[Acadèmia d'Atenes (moderna)|L'Acadèmia d'Atenes]]
 
=== Universitats ===
* [[Universitat d'Agricultura d'Atenes]]
* [[Universitat d'Atenes]]
* [[Universitat Panteion]]
* [[Universitat del Pireu]]
* [[Col·legi Americà de Grècia]]
* [[Universitat Tècnica Nacional d'Atenes]]
 
== Referències ==
{{Referències}}
 
== Vegeu també ==
* [[Euzó]]
* [[Constantine Paparrigopoulos]]
 
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans|commons=Athens}}
* [http://www.cityofathens.gr Pàgina oficial de la ciutat d'Atenes] {{el}} {{en}}
 
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions
|títol = [[Capital Europea de la Cultura]]
|abans=-
|després={{bandera|Itàlia}} [[Florència]]
|anys = [[1985]]}}
{{Finalitza taula}}
{{Barris d'Atenes}}
{{Ciutats jocs olímpics}}
{{Cronica de Ramon Muntaner}}
{{Segon viatge de Pau de Tars}}
{{1000 Història i geografia}}
{{Autoritat}}
 
[[Categoria:Atenes| ]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Atenes»