El '''sorotapte''' —del grec σορός, ''sorós'' 'urna funerària' i θαπτός ''thaptós'' 'enterrat', ço és la llengua i la cultura de gent, potser indo-europea, que feia els enterraments en urnes— ésseria una [[Llengües indoeuropees|llengua indoeuropea]] antiga, presumiblement parlada a la part oriental de la [[península Ibèrica]], però no exclusivament ja que Coromines utilitza el concepte referint-se a altres àrees. El terme va ser encunyat per [[Joan Coromines i Vigneaux|Joan Coromines]] per tal de referir-se a la presumpta llengua dels [[Cultura dels camps d'urnes|pobles dels camps d'urnes]] que ocupaven la península durant l'[[Edat del Bronze|edat del bronze]]. Les proves de l'existència d'aquesta llengua serien de tipus [[Toponímia|toponímic]], que apunten cap a una llengua indoeuropea precèltica, amb traces abundants en el lèxic i la toponímia d'Europa. Però aquests elements del substrat lingüístic no procedeixen d'un sol idioma indoeuropeu i és en debat la definició de l'espectre temporal de la seva implantació a la península.
Coromines va fer servir el concepte, abusivament segons alguns estudiosos,<ref>''Un altre aspecte metodològic que cal subratllar és l’abús que l’autor fa de
