Aurora Mardiganian: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
ordre del nom
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 6:
 
== Biografia ==
Aurora Mardiganian va ser la filla d'una pròspera família [[armènia]] que vivia a [[Çemişgezek]], a uns 35 quilòmetres al nord de [[Elâzığ|Elazığ.]] Va ser testimoni de la mort dels membres de la seva família i obligada a fer la marxa a través del desert de[[ Deir al-Zor]] de 2200 quilòmetres, on la majoria van morir, en el transcurs de la qual va ser segrestada i venuda als mercats d'esclaus d'[[Anatòlia|Anatolia.]] Mardiganian va fugir a [[Tbilissi|Tbilisi]] i després a [[Sant Petersburg]], des d'on va viatjar a [[Oslo]] i finalment, amb l'ajuda de la Fundació de l'Orient Mitjà  " Near East Foundation (NEF)", va emigrar a [[Nova York]].<ref>{{cita noticiaref-notícia|títulotítol=Ararat-Eskijian Museum Organizes a Very Successful International Conference|url=http://ararathome.org/general-news/international-conference|agencia=Ararat Home of Los Angeles|fechadata= 22 de marzomarç de 2014}}</ref>
 
== Ravished Armènia ==
Línia 15:
El relat ''Ravished Armenia'' va inspirar un guió cinematogràfic que va donar lloc a una pel·lícula produïda el 1919, on Mardiganian va actuar en un paper autobiogràfic. Es va estrenar a [[Londres]] amb el títol ''Auction of Souls''  La presentació a [[Nova York]] d'aquesta [[Cinema mut|pel·lícula muda]], amb el títol ''Ravished Armenia'' va tenir lloc el 16 de febrer de 1919 al saló de ball del Hotel Plaza, amb  [[Oliver Harriman]] i [[George W. Vanderbilt]], importants empresaris nord-americans,fent d'amfitrions en nom del American Committee for Armenian and Syrian Relief.
 
Aurora Mardiganian va recordar 16 joves armènies que van ser [[Crucifixió|crucificades]] per torturadors turcs. La pel·lícula mostra aquestes víctimes clavades en creus. No obstant això, gairebé 70 anys més tard, Mardiganian va revelar a l'historiador cinematogràfic Anthony Slide que l'escena era inexacta i que en realitat havien patit empalaments[[Empalament|.]] Va afirmar que "''els turcs no feien aquest tipus de creus.'' ''Els turcs feien petites creus punxegudes. Treien la roba a les nenes i després de violar-les, les obligaven a asseure's sobre els pals punxeguts, a través de la vagina. Els turcs mataven d'aquesta manera. Els nord-americans ho van posar d'una manera més civilitzada. No van voler mostrar una cosa tan terrible''<ref>{{cita libroref-llibre|apellidocognom=Erish|nombrenom=Andrew A.|títulotítol=Col. William N. Selig, the Man Who Invented Hollywood|editorial=University of Texas Press|añoany=2012|páginaspàgines=211–12|url=http://books.google.com/books?id=TKskLkvWnDgC&pg=PA212#v=onepage&q&f=false|isbn=978-0-292-74269-7}}</ref>."
 
La premsa es va referir a Mardiganian com la [[Joana d'Arc]] d'Armènia  i el seu paper com a portaveu de les víctimes dels horrors que es produïen a Turquia, víctimes del genocidi. Els anys 20, Mardiganian es va casar a Los Angeles i va residir-hi fins la seva mort, el 6 de febrer de 1994.