Wizzard: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Inserció plantilla de grup musical
Línia 1:
{{Grup musical}}
 
'''Wizzard''' Era un banda anglesa de  [[Glam rock|glam]] rock formada per Roy Wood, anteriorment membre de The Move i co-fundador de l'Electric light Orchestra. ''El Llibre The Guinness Book of 500 Number One Hits states'', deia "Wizzard era Roy Wood tant com Wings era Paul McCartney."<ref name="500 Number One Hits">{{cite book|first=Jo|last=Rice|year=1982|title=The Guinness Book of 500 Number One Hits|edition=1st|publisher=Guinness Superlatives Ltd|location=Enfield, Middlesex|page=150|isbn=0-85112-250-7}}</ref> Són més famosos per la seva cançó de Nadal  "I Wish It Could Be Christmas Everyday" (1973).
 
Linha 11 ⟶ 13:
El senzill nadalenc de la banda del 1973 Nadal de la banda sol  "I Wish It Could Be Christmas Everyday" ha esdevingut una peça fixa en la programació nadalenca de ràdios i televisions britàniques. Va ser reeditat en 1981, i un re-enregistrament de [[Disc fonogràfic|12]]" hom va comercialitzar en 1984.
 
Durant [[1973]] Wood simultàniament explorava una carrera en solitari amb el seu àlbum ''Boulders'', el qual va aportar el tema "Dear Elaine" amb un Top 20. L'horari laboral llarg i la tensió subsegüents van aportar problemes de salut, i moltes cancel·lacions i ajornaments en una gira de primavera de 1974 pel Regne Unit.<ref name="Roy Wood: The Move, Wizzard and beyond">Van der Kiste, John (2012). ''Roy Wood: The Move, Wizzard and beyond''. KDP.</ref> Una cosa a destacar de 1974 era un retorn al Top10 amb "Rock 'n' Roll Winter (Loony's Tune)". El lliurament  va ser retardat per diverses setmanes fins al final de Març, així que es va afegir una etiqueta després del títol de la funda amb les paraules "Ho sentim, la paraula primavera no s'ajusta a Rock Winter". Inusualment en aquell temps, l'esmentat tema i "Dream of Unwin", eren ambdós enregistrats i editats en mono. La cançó va ser dedicada a la xicota de Wood llavors Lynsey de Paul, qui agraí l'honor enregistrant una cançó amb so Wizzard "Ooh I Do" uns quants mesos més tard.
 
Una gira dels EUA a finals de l'any 74 fracassar en l'intent d'obtenir èxit comercial allà, però després d'una reunió amb [[Brian Wilson]] alguns membres van ser convidats a una sessió amb els [[The Beach Boys|Beach Boys]] el resultat de la qual va ser l'alliberament d'una versió eventual del grup últim senzill del grup "It's OK" durant 1976.
 
== Referències ==