Obre el menú principal

Canvis

Creada per traducció de la pàgina «Pueblo palestino»
{| style="width: 22.7em; line-height: 1.4em; text-align: left; padding: 0.23em; margin-bottom: 10px;" class="infobox"
#REDIRECT [[Palestina]]
! style="text-align:center;background-color:#b08261;;color:black;color:#fee8ab;;" id="6" colspan="3" class="cabecera Cabecera humano" |Palestinsالفلسطينيونal-filesṭīnīyyūn<br />
<br />
<br />
<br />
|- id="8"
| style="text-align:center;" id="9" colspan="3" |
[[Archivo:Palestinians-Montage.jpg|298x298px]]<span><small>Personalitats<br />
<br />
</small></span><br />
<br />
palestinasDe esquerra a dreta i de dalt a a baix: <span><small>[[Sofroni de Jerusalem|Sofronio I de Jerusalem]]</small></span> • <span><small>[[May Ziade]]</small></span> <span><small>•</small></span> <span><small>Tawfiq Canaan</small></span> <span><small>•</small></span> <span><small>Abd al-Rahim al-Hajj Muhammad</small></span> <span><small>•</small></span> <span><small>Khalil al-Sakakini</small></span> <span><small>•</small></span> <span><small>[[Muhammad Izzat Darwaza|Izzat Muhammad Darwaza]]</small></span> <span><small>•</small></span> <span><small>[[George Habash]]</small></span> <span><small>•</small></span> <span><small>[[Iàssir Arafat|Yasir Arafat]]</small></span> <span><small>•</small></span> <span><small>[[Naji al-Ali|Nayi al-Ali]]</small></span> <span><small>•</small></span> <span><small>[[Mahmud Darwix|Mahmud Darwish]]</small></span> <span><small>•</small></span> <span><small>[[Hanan Ashrawi]]</small></span> <span><small>•</small></span> <span><small>[[Tawfiq Zayyad|Tawfiq Ziyad]]</small></span> <span><small>•</small></span> <span><small>[[Edward Said]]</small></span> <span><small>•</small></span> <span><small>Hind Husseini</small></span> <span><small>•</small></span> <span><small>[[Leila Khaled]]</small></span> <span><small>•</small></span> <span><small>Raeu Salah</small></span> <span><small>•</small></span> <span><small>Michel Sabbah</small></span> <span><small>•</small></span> <span><small>[[Ismail Haniyeh|Ismail Haniya]]</small></span> <span><small>•</small></span> <span><small>Mohammad Bakri</small></span> <span><small>•</small></span> <span><small>[[Rània de Jordània|Rania de Jordània]]</small></span> <span><small>•</small></span> <span><small>Hiam Abbass</small></span> <span><small>•</small></span> <span><small>Mustafa Barghouti</small></span> <span><small>•</small></span> <span><small>Samih al-Qasim</small></span> <span><small>•</small></span> <span><small>Rula Jebreal</small></span> <span><small>•</small></span> <span><small>Mohammed Assaf</small></span>
|- id="39"
! style="text-align:left;" scope="row" id="40" |Població total
| id="42" colspan="2" |
c. 12.000.000
|- id="45"
! style="text-align:left;" scope="row" id="46" |Idioma
| id="48" colspan="2" |
[[àrab]], [[hebreu]] (històricament), [[anglès]]<ref>Eurosur «[http://www.eurosur.org/guiadelmundo.bak/paises/palesti/index.htm Palestina / Palestine]» Consultado el 4 de diciembre de 2011</ref><ref><span class="citation libro" id="CITAREFFundación_Santa_María,_Instituto_de_Estudios_Políticos_para_América_Latina_y_África2001">Fundación Santa María, Instituto de Estudios Políticos para América Latina y África (2001). ''Guía del mundo: el mundo visto desde el Sur''. Instituto del Tercer Mundo. <small>[//es.wikipedia.org/wiki/ISBN ISBN]&nbsp;[//es.wikipedia.org/wiki/Especial:FuentesDeLibros/9789974574304 9789974574304]</small>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rfr_id=info%3Asid%2Fes.wikipedia.org%3APueblo+palestino&rft.au=Fundaci%C3%B3n+Santa+Mar%C3%ADa%2C+Instituto+de+Estudios+Pol%C3%ADticos+para+Am%C3%A9rica+Latina+y+%C3%81frica&rft.aulast=Fundaci%C3%B3n+Santa+Mar%C3%ADa%2C+Instituto+de+Estudios+Pol%C3%ADticos+para+Am%C3%A9rica+Latina+y+%C3%81frica&rft.btitle=Gu%C3%ADa+del+mundo%3A+el+mundo+visto+desde+el+Sur&rft.date=2001&rft.genre=book&rft.isbn=9789974574304&rft.pub=Instituto+del+Tercer+Mundo&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook">&nbsp;</span>, p. 450</ref>
|- id="53"
! style="text-align:left;" scope="row" id="54" |Religió
| id="56" colspan="2" |
[[Sunnisme|Islam sunnita]], [[cristianisme ortodox]], [[Judaisme]], [[Església Catòlica Romana|Catolicisme]]
|- id="62"
! style="text-align:left;" scope="row" id="63" |Ètnies relacionades
| id="65" colspan="2" |
[[Semites|Pobles semites]], [[Mar Mediterrània|mediterranis]]
|- id="69"
! style="text-align:center;background-color:#b08261; color:#fee8ab;;" id="70" colspan="3" |Assentaments importants
|- id="72"
! style="text-align:left;" scope="row" id="73" |1.º
| id="76" colspan="2" |
[[Archivo:Flag_of_Palestine.svg|enllaç=|vora|20x20px|<span>[[Archivo:Flag_of_Palestine.svg|enllaç=|20x20px]]</span>]] [[Estat de Palestina|Palestina]] 4.950.000-Cisjordània3.010.000-Franja de Gaza aprox. 2.000.000 hab.<br />
<br />
<ref name="Monitor"><span class="citation web" id="CITAREF11_de_julio_de_2017">[https://www.middleeastmonitor.com/20170711-palestinian-population-is-4-95-million/ «Palestinian population is 4.95 million»] (en inglés). The Middle East Monitor. 11 de julio de 2017<span class="reference-accessdate">. Consultado el 4 de noviembre de 2017</span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rfr_id=info%3Asid%2Fes.wikipedia.org%3APueblo+palestino&rft.btitle=Palestinian+population+is+4.95+million&rft.date=11+de+julio+de+2017&rft.genre=book&rft.pub=The+Middle+East+Monitor&rft_id=https%3A%2F%2Fwww.middleeastmonitor.com%2F20170711-palestinian-population-is-4-95-million%2F&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook">&nbsp;</span></ref><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
 
|- id="83"
! style="text-align:left;" scope="row" id="84" |2.º
| id="87" colspan="2" |
[[Archivo:Flag_of_Jordan.svg|enllaç=|vora|20x20px|<span>[[Archivo:Flag_of_Jordan.svg|enllaç=|20x20px]]</span>]] [[Jordània]] 3.763.000 hab.<br />
<br />
<ref name="josh">Joshua Project. ''[http://www.joshuaproject.net/peoples.php?rop3=107785 "Arab, Palestinian Ethnic People in all Countries".]''</ref>
|- id="92"
! style="text-align:left;" scope="row" id="93" |3.º
| id="96" colspan="2" |
[[Archivo:Flag_of_Israel.svg|enllaç=|vora|20x20px|<span>[[Archivo:Flag_of_Israel.svg|enllaç=|20x20px]]</span>]] [[Israel]] 1.411.000 hab.<br />
<br />
 
|- id="101"
! style="text-align:left;" scope="row" id="102" |4.º
| id="105" colspan="2" |
[[Archivo:Flag_of_Syria.svg|enllaç=|vora|20x20px|<span>[[Archivo:Flag_of_Syria.svg|enllaç=|20x20px]]</span>]] [[República Àrab Siriana|Síria]] 482.000 hab.<br />
<br />
 
|- id="110"
! style="text-align:left;" scope="row" id="111" |5.º
| id="114" colspan="2" |
[[Archivo:Flag_of_Lebanon.svg|enllaç=|vora|20x20px|<span>[[Archivo:Flag_of_Lebanon.svg|enllaç=|20x20px]]</span>]] [[Líban]] 571.000 hab.<br />
<br />
 
|- id="119"
! style="text-align:left;" scope="row" id="120" |6.º
| id="123" colspan="2" |
[[Archivo:Flag_of_Chile.svg|enllaç=|vora|20x20px|<span>[[Archivo:Flag_of_Chile.svg|enllaç=|20x20px]]</span>]] [[Xile]] 500.000 hab.<br />
<br />
<ref name="Zalaquett pone a Chile como modelo de convivencia palestino-judía"><span class="citation web" id="CITAREF">[https://web.archive.org/web/20170102163642/http://www.lanacion.cl/zalaquett-pone-a-chile-como-modelo-de-convivencia-palestino-judia/noticias/2009-10-16/160813.html «Zalaquett pone a Chile como modelo de convivencia palestino-judía»]. Archivado desde [http://www.lanacion.cl/zalaquett-pone-a-chile-como-modelo-de-convivencia-palestino-judia/noticias/2009-10-16/160813.html el original] el 2 de enero de 2017<span class="reference-accessdate">. Consultado el 15 de marzo de 2015</span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rfr_id=info%3Asid%2Fes.wikipedia.org%3APueblo+palestino&rft.btitle=Zalaquett+pone+a+Chile+como+modelo+de+convivencia+palestino-jud%C3%ADa&rft.genre=book&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.lanacion.cl%2Fzalaquett-pone-a-chile-como-modelo-de-convivencia-palestino-judia%2Fnoticias%2F2009-10-16%2F160813.html&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook">&nbsp;</span></ref>
|- id="128"
! style="text-align:left;" scope="row" id="129" |7.º
| id="132" colspan="2" |
[[Archivo:Flag_of_Saudi_Arabia.svg|enllaç=|vora|20x20px|<span>[[Archivo:Flag_of_Saudi_Arabia.svg|enllaç=|20x20px]]</span>]] [[Aràbia Saudita]] 407.000 hab.<br />
<br />
 
|- id="137"
! style="text-align:left;" scope="row" id="138" |8.º
| id="141" colspan="2" |
[[Archivo:Flag_of_Egypt.svg|enllaç=|vora|20x20px|<span>[[Archivo:Flag_of_Egypt.svg|enllaç=|20x20px]]</span>]] [[Egipte]] 71.000 hab.<br />
<br />
 
|- id="146"
! style="text-align:left;" scope="row" id="147" |9.º
| id="150" colspan="2" |
[[Archivo:Flag_of_the_United_States.svg|enllaç=|vora|20x20px|<span>[[Archivo:Flag_of_the_United_States.svg|enllaç=|20x20px]]</span>]] [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] 85.186 hab.<br />
<br />
<ref>American FactFinder. ''[https://factfinder.census.gov/faces/tableservices/jsf/pages/productview.xhtml?src=bkmk U.S. Census Bureau.]''</ref>
|- id="155"
! style="text-align:left;" scope="row" id="156" |10.º
| id="159" colspan="2" |
[[Archivo:Flag_of_Qatar.svg|enllaç=|vora|20x20px|<span>[[Archivo:Flag_of_Qatar.svg|enllaç=|20x20px]]</span>]] [[Qatar]] 301.000 hab.<br />
<br />
 
|- id="164"
! style="text-align:left;" scope="row" id="165" |11.º
| id="168" colspan="2" |
[[Archivo:Flag_of_Canada.svg|enllaç=|vora|20x20px|<span>[[Archivo:Flag_of_Canada.svg|enllaç=|20x20px]]</span>]] [[Canadà]] 18.000 hab.<br />
<br />
 
|- id="173"
! style="text-align:left;" scope="row" id="174" |12.º
| id="177" colspan="2" |
[[Archivo:Flag_of_Honduras.svg|enllaç=|vora|20x20px|<span>[[Archivo:Flag_of_Honduras.svg|enllaç=|20x20px]]</span>]] [[Hondures]] 180000 hab.<br />
<br />
 
|- id="182"
! style="text-align:left;" scope="row" id="183" |13.º
| id="186" colspan="2" |
[[Archivo:Flag_of_the_United_Arab_Emirates.svg|enllaç=|vora|20x20px|<span>[[Archivo:Flag_of_the_United_Arab_Emirates.svg|enllaç=|20x20px]]</span>]]<span class="flagicon"> [[Emirats Àrabs Units|Unió dels Emirats Àrabs]] 92.000 hab.<br />
<br />
</span>
|- id="191"
! style="text-align:left;" scope="row" id="192" |14.º
| id="195" colspan="2" |
[[Archivo:Flag_of_the_United_Kingdom.svg|enllaç=|vora|20x20px|<span>[[Archivo:Flag_of_the_United_Kingdom.svg|enllaç=|20x20px]]</span>]] Regne Unit 20.000 hab.<br />
<br />
 
|- id="200"
! style="text-align:left;" scope="row" id="201" |15.º
| id="204" colspan="2" |
[[Archivo:Flag_of_Libya.svg|enllaç=|vora|20x20px|<span>[[Archivo:Flag_of_Libya.svg|enllaç=|20x20px]]</span>]] Líbia 60.000 hab.<br />
<br />
 
|- id="209"
! style="text-align:left;" scope="row" id="210" |16.º
| id="213" colspan="2" |
[[Archivo:Flag_of_Colombia.svg|enllaç=|vora|20x20px|<span>[[Archivo:Flag_of_Colombia.svg|enllaç=|20x20px]]</span>]] Colòmbia 72.000 hab.<br />
<br />
 
|- id="218"
! style="text-align:left;" scope="row" id="219" |17.º
| id="222" colspan="2" |
[[Archivo:Flag_of_Kuwait.svg|enllaç=|vora|20x20px|<span>[[Archivo:Flag_of_Kuwait.svg|enllaç=|20x20px]]</span>]] Kuwait 33.000 hab.<br />
<br />
 
|- id="227"
! style="text-align:left;" scope="row" id="228" |18.º
| id="231" colspan="2" |
[[Archivo:Flag_of_Iraq.svg|enllaç=|vora|20x20px|<span>[[Archivo:Flag_of_Iraq.svg|enllaç=|20x20px]]</span>]] l'Iraq 20.000 hab.<br />
<br />
 
|- id="236"
! style="text-align:left;" scope="row" id="237" |19.º
| id="240" colspan="2" |
[[Archivo:Flag_of_Yemen.svg|enllaç=|vora|20x20px|<span>[[Archivo:Flag_of_Yemen.svg|enllaç=|20x20px]]</span>]] Iemen 30.000 hab.<br />
<br />
 
|- id="245"
! style="text-align:left;" scope="row" id="246" |20.º
| id="249" colspan="2" |
[[Archivo:Flag_of_Guatemala.svg|enllaç=|vora|20x20px|<span>[[Archivo:Flag_of_Guatemala.svg|enllaç=|20x20px]]</span>]] Guatemala 20000 hab.<br />
<br />
 
|- id="254"
! style="text-align:left;" scope="row" id="255" |21.º
| id="258" colspan="2" |
[[Archivo:Flag_of_Eritrea.svg|enllaç=|vora|20x20px|<span>[[Archivo:Flag_of_Eritrea.svg|enllaç=|20x20px]]</span>]] Eritrea 38.000 hab.<br />
<br />
 
|- id="263"
! style="text-align:left;" scope="row" id="264" |22.º
| id="267" colspan="2" |
[[Archivo:Flag_of_Denmark.svg|enllaç=|vora|20x20px|<span>[[Archivo:Flag_of_Denmark.svg|enllaç=|20x20px]]</span>]] Dinamarca 20.000 hab.<br />
<br />
 
|- id="272"
! style="text-align:left;" scope="row" id="273" |23.º
| id="276" colspan="2" |
[[Archivo:Flag_of_Canada.svg|enllaç=|vora|20x20px|<span>[[Archivo:Flag_of_Canada.svg|enllaç=|20x20px]]</span>]] [[Canadà]] 18.000 hab.<br />
<br />
 
|- id="281"
| style="text-align:left;" id="282" colspan="3" |<small>[editar dades en Wikidata]</small>
|}
El '''poble palestí''' (en àrab الشعب الفلسطيني, ''aš-šaˁb al-filesṭīni''), anomenat habitualment palestins o [[Àrab|àrabs]] [[Estat de Palestina|palestins]], és un poble [[Semites|semita]] del [[Xam|llevant mediterrani]] amb orígens familiars a la regió històrica de [[Palestina]] i que constitueix una de les poblacions autòctones de la totalitat de [[territoris palestins]] i [[Israel]].
 
Estudis genètics realitzats en la població palestina actual, confirmen que la majoria dels [[Musulmà|musulmans]] de Palestina, incloent als ciutadans culturalment [[àrabs]] d'Israel són descendents dels cristians, jueus i altres pobles indígenes del [[Llevant]] austral, el nucli del qual es pot seguir fins a la [[Prehistòria|prehistòria.]] Un estudi d'[[Haplotip|haplotipus]] d'alta resolució va demostrar que una part substancial dels [[Cromosoma Y|cromosomes I]], tant dels [[jueus]] d'Israel (70 %), així com dels palestins [[musulmans]] (82 %) pertanyien al mateix grup de cromosomes.<ref name="gibbons2000">{{Cita web|url=http://bric.postech.ac.kr/science/97now/00_10now/001030a.html|título=Jews and Arabs Share Recent Ancestry|apellido=Gibbons|nombre=Ann|fecha=30 de octubre de 2000|obra=ScienceNOW|editorial=American Academy for the Advancement of Science}}. Studies cited are: {{Cita publicación|autor=M. F. Hammer|título=Jewish and Middle Eastern non-Jewish populations share a common pool of Y-chromosome biallelic haplotypes|publicación=Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America|año=2000|volumen=97|páginas=6769-6774|author-separator=,|display-authors=1|doi=10.1073/pnas.100115997|número=12|autor2=<Please add first missing authors to populate metadata.>|pmid=10801975|pmc=18733|apellido3=Wood|nombre3=ET|apellido4=Bonner|nombre4=MR|apellido5=Jarjanazi|nombre5=H|apellido6=Karafet|nombre6=T|apellido7=Santachiara-Benerecetti|nombre7=S|apellido8=Oppenheim|nombre8=A|apellido9=Jobling|nombre9=MA}} and {{Cita publicación|autor=Almut Nebel|título=High-resolution Y chromosome haplotypes of Israeli and Palestinian Arabs reveal geographic substructure and substantial overlap with haplotypes of Jews|publicación=Human Genetics|volumen=107|año=2000|páginas=630-641|author-separator=,|display-authors=1|doi=10.1007/s004390000426|pmid=11153918|apellido2=Filon|nombre2=D|apellido3=Weiss|nombre3=DA|apellido4=Weale|nombre4=M|apellido5=Faerman|nombre5=M|apellido6=Oppenheim|nombre6=A|apellido7=Thomas|nombre7=MG|número=6}}Otro estudio nos dice que: "Our recent study of high-resolution microsatellite haplotypes demonstrated that a substantial portion of Y chromosomes of Jews (70%) and of Palestinian Muslim Arabs (82%) belonged to the same chromosome pool."[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1274378/?tool=pubmed]</ref> Des de l'època de les [[Expansió de l'Islam|conquestes musulmanes]] del territori de l'actual Palestina al [[segle VII]], les conversions religioses, moltes vegades buscant evitar l'obligació de pagar la J[[Jizya|izya]] o [[Dhimma|estat de dhimmi]], han donat lloc al fet que la majoria dels palestins siguin actualment musulmans, inicialment chiís i posteriorment sunnites, encara que persite una important minoria cristiana de diferents denominacions, així com [[drusos]] i una petita comunitat [[Samaritans|samaritana.]] Encara que els jueus palestins formaven part de la població palestina prèvia a la creació de l'estat d'Israel, pocs s'identifiquen amb els <span>palestins</span> actualment. L'aculturació, independentment de la conversió a l'[[Islam]], ha resultat que els palestins perdessin la seva llengua i fossin assimilats cultural i linguísticamente pels conqueridors àrabs.<ref>http://books.google.com.au/books?id=RrcoTW_vKDUC&pg=PA221#v=onepage&q&f=false</ref> Aproximadament, només la meitat de la seva [[població]] habita a la zona que considera històricament el seu origen; la resta viuen disseminats, sobretot per [[Orient Pròxim]], després dels esdeveniments viscuts a la zona durant el [[segle XX]] que van provocar una important [[diàspora]] palestina.<ref>&#x20;Carol R. Ember, Melvin Ember, Ian Skoggard. [http://books.google.es/books?id=7QEjPVyd9YMC&pg=PA234&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false]&#x20;(en inglés).&#x20; Springer Science+Business Media, Inc.. [[Especial:Fonts bibliogràfiques/0-306-48321-1|ISBN 0-306-48321-1]].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=&rft.pub=Springer+Science%2BBusiness+Media%2C+Inc.&rft.isbn=0-306-48321-1&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.es%2Fbooks%3Fid%3D7QEjPVyd9YMC%26pg%3DPA234%26redir_esc%3Dy%23v%3Donepage%26q%26f%3Dfalse" id="cxCITAREFFarsoun2005" tabindex="0">&nbsp;</span></ref>
 
== Població ==
La població total palestina, inclosos [[Refugiats palestins|refugiats]] i [[Desplaçat intern|desplaçats]], s'estima en uns 10 milions d'individus, dels quals aproximadament la meitat continua vivint a la [[Palestina|regió històrica de Palestina]], un àrea aproximada que abastava les actuals [[Israel]], l'Estat de Palestina i l'occident de [[Jordània|Jordània.]] La resta, aproximadament l'altra meitat dels palestins, constitueixen el que es coneix com la diàspora palestina, la majoria dels quals són refugiats [[Apàtrida|apàtrides]] que manquen de ciutadania en alguns països.<ref>Abbas Shiblak (2005). [https://web.archive.org/web/20080914013400/http://www.rsc.ox.ac.uk/PDFs/Shiblak.pdf "Reflections on the Palestinian Diaspora in Europe"] (PDF). The Palestinian Diaspora in Europe: Challenges of Dual Identity and Adaptation (Institute of Jerusalem. Studies). [//es.wikipedia.org/wiki/Special:BookSources/9950315042 ISBN 9950-315-04-2].</ref> Més de dos milions i mitjà d'ells viuen en la veïna Jordània, un milió és compartit entre [[República Àrab Siriana|Síria]] i el [[Líban]], i una cambra de milió a [[Aràbia Saudita]], sent els aproximadament 500.000 a [[Xile]] la major concentració fora del [[Països àrabs|món àrab]].
 
L'Agència de [[Nacions Unides]] per als refugiats de Palestina a Orient Pròxim (UNRWA) té registrats a més de 5 milions de refugiats palestins repartits entre la Franja de Gaza, Cisjordània, Síria, Líban i Jordània. Gairebé un terç d'ells, més de 1,4 milions, viuen en 58 [[Camps de refugiats palestins|campaments de refugiats]] que van ser creats després de la [[Guerra araboisraeliana de 1948|guerra àrab-israeliana de 1948]] en la qual més de 700.000 palestins van perdre les seves cases i els seus mitjans de vida. Els refugiats palestins del [[segle XXI]] són les persones desplaçades en aquell èxode —anomenat [[Nakba|Nakba–]] i els seus descendents.<ref name="UNRWA Dónde">{{Cita web|autor=UNRWA|título=Los refugiados - Dónde están|url=http://www.unrwa.es/los-refugiados/donde-estan|fechaacceso=28 de diciembre de 2013}}</ref><ref name="UNRWA Nakba">{{Cita web|autor=UNRWA|título=Los refugiados - Nakba|url=http://www.unrwa.es/los-refugiados/nakba|fechaacceso=28 de diciembre de 2013}}</ref>
 
Segons les estimacions calculades per l'[[Oficina Central d'Estadístiques de Palestina]] (PCBS per les seves sigles en [[anglès]]), l'[[Estat de Palestina]] compte 4.816.503 habitants palestins dels quals 2.935.368 viuen a [[Cisjordània]]<ref name="PCBS">{{cita web|título=Estimated Population in the Palestinian Territory Mid-Year by Governorate,1997-2016|url=http://pcbs.gov.ps/Portals/_Rainbow/Documents/gover_e.htm|editorial=PCBS|idioma=inglés|fecha=2016|fechaacceso=4 de noviembre de 2017}}</ref> (inclosa [[Jerusalem Est|Jerusalem Aquest]]) i 1.881.135 a la [[Franja de Gaza]].
 
== Llengua i religió ==
La majoria dels palestins són [[Musulmà|musulmans]], en particular de la branca [[Sunnisme|sunnita]] de l'islam, i hi ha una important minoria [[Cristianisme|cristiana]] de diverses confessions, així com una petita comunitat [[Samaritans|samaritana]]. Com implica el [[etnònim]] "àrab palestí", aplicat comunament, la llengua [[vernacle]] tradicional dels palestins, independentment de la seva [[religió]], és el [[dialecte]] [[àrab]] palestí. Els [[ciutadans]] palestins d'[[Israel]] són en molts casos [[Bilingüisme|bilingües]], en utilitzar també l'[[hebreu]]. Estudis [[genètics]] moderns han suggerit que els palestins com a [[grup ètnic]] representen els moderns "descendents d'un nucli de població que vivia a la zona des dels temps prehistòrics", anterior a la conquesta àrab musulmana que va establir l'àrab com la [[Llengua franca|lingua franca]], i que finalment va esdevenir la única llengua vernacle dels seus [[habitants]], la majoria dels quals amb el temps també es va convertir a l'Islam.<ref>Gibbons, Ann (October 30, 2000). ''[http://bric.postech.ac.kr/science/97now/00_10now/001030a.html "Jews and Arabs Share Recent Ancestry".]'' ScienceNOW. American Academy for the Advancement of Science.</ref><ref>Hammer, et al. Figure 2: ''[http://www.pnas.org/cgi/content/full/97/12/6769/F2 Plot of populations based on Y-chromosome haplotype data.]'' </ref> El 90 % dels palestins que viuen a [[Amèrica]] són de religió [[Cristianisme|cristiana]].
 
== Història ==
Sota el [[Mandat Britànic de Palestina]] ([[1920]]-[[1948]]), format com a part de la [[Partició de l'Imperi Otomà|partició de l'Imperi otomà]], el terme «palestí» es referia a tots els habitants que residien en aquell [[territori]] sense distincions religioses o ètniques, i els habitants als quals les autoritats mandatàries concedien la [[Ciutadà|ciutadania]] es denominaven «ciutadans palestins».<ref>{{Cita web|autor=Gobierno del Reino Unido, [[Liga de las Naciones]]|título=REPORT by His Majesty's Government in the United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland to the Council of the League of Nations on the Administration of PALESTINE AND TRANS-JORDAN FOR THE YEAR 1930|url=http://domino.un.org/UNISPAL.NSF/a47250072a3dd7950525672400783bde/c2feff7b90a24815052565e6004e5630!OpenDocument|fechaacceso=28 de diciembre de 2013|fecha=31 de diciembre de 1930|idioma=inglés|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20070222095422/http://domino.un.org/UNISPAL.NSF/a47250072a3dd7950525672400783bde/c2feff7b90a24815052565e6004e5630!OpenDocument|fechaarchivo=22 de febrero de 2007}}</ref> El terme «palestí» s'usava per exemple a l'[[Exèrcit britànic]], en unitats com el [[Regiment]] de Palestina (en [[anglès]]: ''Palestine Regiment''), que era la [[brigada]] jueva d'[[infanteria]] de l'Exèrcit britànic, durant la [[Segona Guerra Mundial]], o en el «[[Talmud]] de Palestina», un terme alternatiu per anomenar al «[[Talmud de Jerusalem]]» que es fa servir en fonts acadèmiques.
 
Posteriorment a la [[Declaració d'Independència d'Israel]] en [[1948]], l'us dels termes «Palestina» i «palestí» per referir-se als habitants jueus del [[Mandat Britànic de Palestina]] va caure en desús. Per exemple, el [[periòdic]] en [[llengua anglesa]] ''The Palestine Post'', va ser fundat pels [[jueus]] en [[1932]], i va canviar el seu nom en [[1950]] per anomenar-se ''[[The Jerusalem Post|Jerusalem Post.]]''
 
Des d'aleshores, els jueus de l'Estat d'Israel i dels [[Assentament|assentaments]] que es troben en l'[[Àrea de Judea i Samaria]], en la regió palestina de [[Cisjordània|Cisjordania]], que ha estat ocupada per l'Estat sionista d'Israel, es consideren [[assentaments israelians]]. Els ciutadans [[Àrabs d'Israel]] poden identificar-se com a ciutadans àrabs israelians, i com a ciutadans àrabs palestins.<ref>{{Cita web|autor=Isabel Kershner|título=Noted Arab citizens call on Israel to shed Jewish identity|url=http://www.iht.com/articles/2007/02/08/africa/web.0208israel.php|editorial=International Herald Tribune|fechaacceso=28 de diciembre de 2013|fecha=8 de febrero de 2007|idioma=inglés|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20070210074315/http://www.iht.com/articles/2007/02/08/africa/web.0208israel.php|fechaarchivo=10 de febrero de 2007}}</ref>
 
L'ús generalitzat del terme "palestí" com autònim referit a la concepció [[nacionalista]] del poble palestí, ha estat identificat amb la població autòctona de parla àrab, que va començar abans de l'esclat de la [[Primera Guerra Mundial]], i la primera exigència d'[[independència]] nacional palestina, va ser emesa pel congrés sirià-palestí el [[21 de setembre]] de [[1921|1921.]]<ref name="enci">Encyclopedia Britannica. ''[http://www.britannica.com/EBchecked/topic/439645/Palestine Palestine.]''</ref><ref>Porath, 1974, p. 117.</ref> Després de la creació de l'Estat sionista d'Israel, i dels [[Nakba|èxodes de 1948]] i [[Guerra dels Sis Dies|1967]], el terme va venir a significar no tant sols un indret d'origen, sinó l'afirmació d'un passat comú, i d'un futur en forma d'[[estat-nació]] palestí.
 
Els primers passos cap a la creació d'una organització representativa del poble palestí es van donar en la primera cimera dels [[Lliga Àrab|Estats àrabs]] en g[[Gener|ener]] de [[1964|1964.]] A instàncies d'aquesta, a partir del mes de [[febrer]], el representant de Palestina davant de la Lliga Àrab, Ahmed Shukeiri, va preparar la convocatòria d'un Consell Nacional Palestí (també anomenat Assemblea o Congrés en aquell moment) a [[Jerusalem]] per al mes de [[maig]]. A tal fi es van constituir comitès que van seleccionar a 422 membres representatius de la comunitat palestina: alcaldes i presidents de consells rurals i urbans de la [[Franja de Gaza]] i [[Cisjordània]], diputats al Parlament de Jordània, professionals, [[camperols]], [[sindicalistes]] i representants dels [[Camp de refugiats|camps de refugiats]] així com d'organitzacions de dones i estudiants. En la seva sessió de l'1 de [[juny]] de [[1964]], el Consell va adoptar resolucions orientades a dotar als palestins de infrastructures militars, financeres, polítiques i administratives, i va proclamar la creació de l'[[Organització per a l'Alliberament de Palestina]] (OAP).<ref name="What_PLO">{{Cita publicación|apellido=Hamid|nombre=Rashid|título=What is the PLO?|publicación=Journal of Palestine Studies|año=1975|volumen=4|número=4|url=http://www.palestine-studies.org/files/pdf/jq/11403.pdf|fechaacceso=29 de marzo de 2014|páginas=94-96|editorial=[[University of California Press]]|idioma=inglés|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20121023021451/http://www.palestine-studies.org/files/pdf/jq/11403.pdf|fechaarchivo=23 de octubre de 2012}}</ref>
 
L'OLP va representar al poble palestí davant de la [[comunitat internacional]] a partir de [[1974]], [[any]] en què va ser reconeguda com el seu únic representant legítim pels [[Lliga Àrab|Estats àrabs]] i l'[[Organització de les Nacions Unides|ONU]], l'[[assemblea general]] de la qual li va concedir l'estatus d'[[observador]] en qualitat de [[moviment d'alliberament nacional]].<ref>IMEU, Institute for Middle East Understanding. ''[http://imeu.net/news/article0046.shtml "Who Represents the Palestinians Officially Before the World Community?".] {{Wayback|url=http://imeu.net/news/article0046.shtml|date=20070928063651}}''</ref><ref>{{Cita web|autor=Ricky Shah|título=Security Council|url=http://www.worldmun.org/MUNBase2007/files/downloads/guides/SCGuideA.pdf|editorial=Harvard WorldMUN2007|fechaacceso=28 de diciembre de 2013|fecha=30 de marzo de 2007|idioma=inglés|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20070808101615/http://www.worldmun.org/MUNBase2007/files/downloads/guides/SCGuideA.pdf|fechaarchivo=8 de agosto de 2007}}</ref>
 
L'objectiu declarat de l'[[OLP|OAP]] era la destrucció de l'Estat [[sionista]] d'Israel mitjançant la l[[Lluita armada|luita armada]], i inicialment era controlada pel [[govern]] d'[[Egipte]]. La carta orgànica original de l'OAP cridava obertament a l'anihilació d'Israel, així com la tornada dels [[refugiats palestins]] i l'[[autodeterminació]] dels àrabs palestins, que en aquell moment es trobaven sota l'ocupació [[Jordània|jordana]] i [[Egipte|egípcia]] dels territoris de [[Cisjordània]] i de la [[Franja de Gaza]] respectivament. En aquesta carta la creació d'un Estat palestí no era esmentada, encara que posteriorment l'OAP va adoptar la idea de fundar un estat independent per als palestins des del [[Riu Jordà]] fins al [[Mar Mediterrània|Mar Mediterrani]].<ref name="plo1974">[http://www.mideastweb.org/plo1974.htm The PNC Program of 1974], June 8, 1974. On the site of MidEastWeb for Coexistence R.A. - Middle East Resources. Page includes commentary. Accessed 5 December 2006.</ref>
 
La [[Primera intifada|Primera Intifada]] ([[1987]]–93) va ser la primera [[revolta]] popular palestina contra l'ocupació israeliana de [[1967]], i seguidament l'OAP va proclamar unilateralment en [[1988]] la [[Declaració d'independència de Palestina|independència de Palestina]], que va ser reconeguda llavors per 94 països.<ref>{{Cita web|autor=Autoridad Nacional Palestina|título=International Recognition of the State of Palestine|url=http://www.pna.gov.ps/Government/gov/recognition_of_the_State_of_Palestine.asp|fechaacceso=29 de diciembre de 2013|idioma=inglés|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20060404211437/http://www.pna.gov.ps/Government/gov/recognition_of_the_State_of_Palestine.asp|fechaarchivo=4 de abril de 2006}}</ref> El [[Consell Nacional Palestí]] va emetre un document adjunt a la declaració d'[[independència]], que demanava la retirada d'Israel dels [[Territoris Palestins|territoris ocupats]] des de [[juny]] de [[1967]], la devolució de la part àrab de [[Jerusalem]], una solució justa al problema dels [[refugiats]] i la [[convocatòria]] d'una [[conferència]] internacional de [[pau]] sobre la base de les resolucions 242 i 338 del [[Consell de Seguretat de les Nacions Unides]].<ref>{{Cita web|autor=Palestine National Council|título=Political communique. Palestine National Council Algiers, November 15, 1988. Official translation.|url=http://www.al-bab.com/arab/docs/pal/pal4.htm|fechaacceso=29 de diciembre de 2013|fecha=15 de noviembre de 1988|idioma=inglés|editorial=Al-bab.com|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20010420191313/http://www.al-bab.com/arab/docs/pal/pal4.htm|fechaarchivo=20 de abril de 2001}}</ref> Aquests esdeveniments van contribuir a reforçar el sentiment d'una identitat nacional palestina.
 
En [[1993]] es van signar els [[Acords d'Oslo]], el primer [[acord de pau]] provisional israelià-palestí. Estava previst que el procés durés 5 anys i acabés en [[1999]], quan va començar la retirada de les forces israelianes de la [[Franja de Gaza]] i de la ciutat de [[Jericó|Jericó.]] El venciment del termini sense que Israel reconegués l'[[Estat de Palestina]], ni donés per acabada l'ocupació militar dels territoris, va donar lloc a la [[Segona intifada|Segona Intifada]] en l'[[any]] [[2000]], que va ser més violenta que la primera.<ref>{{Cita web|título=Report of the Independent Fact Finding Committee On Gaza: No Safe Place|url=http://www.arableagueonline.org/las/picture_gallery/reportfullFINAL.pdf|editorial=The League of Arab States|fechaacceso=28 de diciembre de 2013|fecha=30 de abril de 2009|idioma=inglés|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20091013190358/http://www.arableagueonline.org/las/picture_gallery/reportfullFINAL.pdf|fechaarchivo=13 de octubre de 2009}}</ref><ref>{{Cita libro|apellidos=Farsoun|nombre=Samih K.|apellidos2=Hasan Aruri|nombre2=Naseer|título=Palestine and the Palestinians: a social and political history|año=2006|editorial=Westview Press|página=275|idioma=inglés}}</ref><ref> [http://books.google.com/books?id=4RX7t4X8_RMC&lpg=PA198&pg=PA198#v=onepage&q&f=false]&#x20;(en inglés).&#x20; University of California Press. [[Especial:Fonts bibliogràfiques/0-520-25531-3|ISBN 0-520-25531-3]].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=&rft.pub=University+of+California+Press&rft.isbn=0-520-25531-3&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.com%2Fbooks%3Fid%3D4RX7t4X8_RMC%26lpg%3DPA198%26pg%3DPA198%23v%3Donepage%26q%26f%3Dfalse" id="cxCITAREFGordon2008" tabindex="0">&nbsp;</span></ref>
 
En una opinió consultativa emesa en [[2004]], la [[Tribunal Internacional de Justícia|Cort Internacional de Justícia]] va observar que atès que Israel havia decidit reconèixer a l'OAP com a representant del poble palestí, la seva existència ja no era qüestionable. La Cort va apuntar també que l'acord interí israelià-palestí sobre la [[Franja de Gaza]] i [[Cisjordània]] del 28 de [[setembre]] de [[1995]] feia nombroses referències al poble palestí i als seus legítims drets.<ref>{{Cita web|autor=Corte Internacional de Justicia (ICJ)|url=http://www.icj-cij.org/docket/files/131/1671.pdf|título=LEGAL CONSEQUENCES OF THE CONSTRUCTION OF A WALL IN THE OCCUPIED PALESTINIAN TERRITORY - Advisory Opinion of 9 July 2004|formato=PDF|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100706021237/http://www.icj-cij.org/docket/files/131/1671.pdf|fechaarchivo=6 de julio de 2010}}</ref> Pel que fa al dret del poble palestí a formar un estat sobirà independent, el jurista [[alemany]] [[Thomas Giegerich]] va afirmar que «el dret a l'[[autodeterminació]] atorga al poble palestí de forma col·lectiva el [[dret]] inalienable de determinar lliurement el seu estatus polític, mentre que Israel, que ha reconegut al poble palestí com un poble separat, està obligat a promoure i a respectar aquest dret de conformitat amb la [[Carta de les Nacions Unides|Carta de les Nacions Unides»]].<ref name="Giegerich">&#x20;Amos Shapira, Mala Tabory. [http://books.google.com/books?id=kSMTX5jwaxQC&pg=PA198]&#x20;(en inglés).&#x20; Kluwer Law International. ISBN 9041111557.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=&rft.pub=Kluwer+Law+International&rft.isbn=9041111557&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.com%2Fbooks%3Fid%3DkSMTX5jwaxQC%26pg%3DPA198" id="cxCITAREFGiegerich1999" tabindex="0">&nbsp;</span></ref>
 
L'[[Autoritat Nacional Palestina]] va ser establerta oficialment arran dels [[Acords d'Oslo]] com l'òrgan administratiu provisional nominalment responsable de l'administració dels centres de [[població]] palestina a [[Cisjordània]] i la [[Franja de Gaza]].
 
Després de l'admissió de [[Palestina]] com a país membre de la [[UNESCO|Unesco]] el [[31 d'octubre]] de [[2011]], a l'any següent, el [[29 de novembre]] de [[2011|2012]], l'[[Assemblea General de les Nacions Unides]] va debatre el canvi d'estatus del estat palestí en l'organització, perquè passés de ser una entitat, a ser un estat observador no membre, la qual cosa significaria un avanç diplomàtic per a la creació d'un estat palestí independent d'Israel.<ref>[http://www.unesco.org/new/en/member-states/countries/ ''La Conferencia General admite a Palestina como Estado Miembro de la UNESCO''], UNESCOPRESS, Servicio de Prensa, 31.10.2011. Consultado el 29 de diciembre de 2013.</ref><ref>{{Cita web|título=Palestina entra como estado en la ONU|url=http://internacional.elpais.com/internacional/2012/11/29/actualidad/1354211937_218747.html|fechaacceso=29 de diciembre de 2012|fecha=28 de noviembre de 2012|editorial=La vanguardia}}</ref> La petició de Palestina va ser aprovada el mateix dia amb 138 vots a favor, 41 abstencions i 9 vots en contra. La resolució, copatrocinada per 60 països, es va pronunciar a favor dels drets inalienables del poble palestí i va pugnar per la fi de l'ocupació israeliana iniciada en [[1967]] i per un estat palestí independent, sobirà, democràtic i contigu amb les fronteres definides abans de [[1967]] (la [[Línia Verda|línia verda]]).<ref>{{Cita web|autor=Centro de noticias de la ONU|título=Asamblea General acepta a Palestina como Estado observador no miembro de la ONU|url=http://www.un.org/spanish/News/story.asp?NewsID=25110#.ULj7QYUiPHw|fechaacceso=29 de diciembre de 2012|fecha=29 de noviembre de 2012}}</ref>
 
Al mes següent, en [[desembre]] de [[2012]], l'ONU va canviar el nom «Palestina» per «Estat de Palestina», reconeixent implícitament a [[Mahmud Abbas]] com a president del nou Estat.<ref>{{Cita web|título=After upgrading status, UN officially switches from ‘Palestine’ to ‘State of Palestine’|url=http://www.timesofisrael.com/after-upgrading-status-un-officially-switches-from-palestine-to-state-of-palestine/|fechaacceso=29 de diciembre de 2013|fecha=25 de diciembre de 2012|idioma=inglés|apellido=Ahren|nombre=Raphael|editorial=The Times of Israel}}</ref><ref>{{Cita web|título=Observadores permanentes - Estados no Miembros|url=http://www.un.org/es/members/nonmembers.shtml|fechaacceso=29 de diciembre de 2013|editorial=ONU}}</ref> D'acord amb la [[terminologia]] adoptada per les Nacions Unides, un [[decret]] promulgat el 5 de [[gener]] de [[2013]] pel [[president]] palestí va substituir oficialment el nom de «[[Autoritat Nacional Palestina]]» per «[[Estat de Palestina]]».<ref>{{Cita web|autor=Europa Press|título=La Autoridad Nacional Palestina será el Estado de Palestina, tras un decreto de Abbas|url=http://ecodiario.eleconomista.es/oriente-medio/noticias/4510791/01/13/La-Autoridad-Nacional-Palestina-sera-el-Estado-de-Palestina-tras-un-decreto-de-Abbas.html|fechaacceso=29 de diciembre de 2013|fecha=6 de enero de 2013|editorial=elEconomista.es}}</ref><ref>{{Cita web|título=PA officially changes name to State of Palestine|url=http://www.jpost.com/MiddleEast/Article.aspx?id=298473|fechaacceso=29 de diciembre de 2013|fecha=5 de enero de 2013|idioma=inglés|editorial=Jerusalem Post}}</ref> A finals de [[2017]], 137 països reconeixien oficialment a l'Estat de [[Palestina]].<ref>Misión Permanente Observadora del Estado de Palestina en las Naciones Unidas (2017). [http://palestineun.org/about-palestine/diplomatic-relations/ «Relaciones Diplomáticas»] (en inglés). Consultado el 29 de octubre de 2017.</ref>
 
== Vegeu també ==
* [[Nakba]]
 
== Referències ==
{{listaref|2}}
 
== Bibliografia ==
* Cordesman, Anthony H (2005). The Israeli-Palestinian War: Escalating to Nowhere. Greenwood Publishing Group. ISBN 0-275-98758-2
* Porath, Yehoshua (1974). ''The Emergence of the Palestinian-Arab National Movement 1918–1929.'' London: Frank Cass and Co., Ltd. ISBN 0-7146-2939-1
 
== Enllaços externs ==
* [http://www.papp.undp.org/en/index.html United Nations Development Programme.] Programme of Assistance to the Palestinian People.
* {{Cita episodio|título=Palestina después de la diáspora|serie=Alquibla|créditos=[[Juan Goytisolo]]|cadena=[[Televisión Española]]|fecha=17 de febrero de 1989|temporada=1|número=3|minutos=28:36|transcripciónurl=http://www.rtve.es/alacarta/videos/alquibla/alquibla-palestina-despues-diaspora/912436/#aHR0cDovL3d3dy5ydHZlLmVzL2FsYWNhcnRhL2ludGVybm8vY29udGVudHRhYmxlLnNodG1sP3BicT0yJm9yZGVyQ3JpdGVyaWE9REVTQyZtb2RsPVRPQyZsb2NhbGU9ZXMmcGFnZVNpemU9MTUmY3R4PTQxMDMwJmFkdlNlYXJjaE9wZW49ZmFsc2U=}} (17 de febrer de 1989). Episodi 3. 1. min. 28:36. 
* [[Archivo:Wiktionary-logo-es.png|enllaç=|alt=|20x20px]] [[Viccionari|Wikcionario]] té definicions i una altra informació sobre '''[https://es.wiktionary.org/wiki/:musulmán musulmà.]'''
 
[[Categoria:Palestins]]
[[Categoria:Grups semites]]
60.239

modificacions