Diferència entre revisions de la pàgina «Poble palestí»

cap resum d'edició
{{grup humà}}
El '''poble palestí''' (en [[àrab]]: الشعب الفلسطيني,) ([[Transliteració|transliterat]]: ''aš-šaˁb al-filesṭīni''), anomenat habitualment palestins o [[Àrab|àrabs]] [[Estat de Palestina|palestins]], és un poble [[Semites|semita]] del [[Xam|llevant mediterrani]] amb orígens familiars a la regió històrica de [[Palestina]] i que constitueix una de les poblacions autòctones de la totalitat de [[territoris palestins]] i [[Israel]].
 
Estudis genètics realitzats en la població palestina actual, confirmen que la majoria dels [[Musulmà|musulmans]] de Palestina, incloent als ciutadans culturalment [[àrabs]] d'Israel són descendents dels cristians, jueus i altres pobles indígenes del [[Llevant]] austral, el nucli del qual es pot seguir fins a la [[Prehistòria|prehistòria.]] Un estudi d'[[Haplotip|haplotipus]] d'alta resolució va demostrar que una part substancial dels [[Cromosoma Y|cromosomes I]], tant dels [[jueus]] d'Israel (70 %), així com dels palestins [[musulmans]] (82 %) pertanyien al mateix grup de cromosomes.<ref name="gibbons2000">{{Cita web|url=http://bric.postech.ac.kr/science/97now/00_10now/001030a.html|título=Jews and Arabs Share Recent Ancestry|apellido=Gibbons|nombre=Ann|fecha=30 de octubre de 2000|obra=ScienceNOW|editorial=American Academy for the Advancement of Science}}. Studies cited are: {{Cita publicación|autor=M. F. Hammer|título=Jewish and Middle Eastern non-Jewish populations share a common pool of Y-chromosome biallelic haplotypes|publicación=Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America|año=2000|volumen=97|páginas=6769-6774|author-separator=,|display-authors=1|doi=10.1073/pnas.100115997|número=12|autor2=<Please add first missing authors to populate metadata.>|pmid=10801975|pmc=18733|apellido3=Wood|nombre3=ET|apellido4=Bonner|nombre4=MR|apellido5=Jarjanazi|nombre5=H|apellido6=Karafet|nombre6=T|apellido7=Santachiara-Benerecetti|nombre7=S|apellido8=Oppenheim|nombre8=A|apellido9=Jobling|nombre9=MA}} and {{Cita publicación|autor=Almut Nebel|título=High-resolution Y chromosome haplotypes of Israeli and Palestinian Arabs reveal geographic substructure and substantial overlap with haplotypes of Jews|publicación=Human Genetics|volumen=107|año=2000|páginas=630-641|author-separator=,|display-authors=1|doi=10.1007/s004390000426|pmid=11153918|apellido2=Filon|nombre2=D|apellido3=Weiss|nombre3=DA|apellido4=Weale|nombre4=M|apellido5=Faerman|nombre5=M|apellido6=Oppenheim|nombre6=A|apellido7=Thomas|nombre7=MG|número=6}}Otro estudio nos dice que: "Our recent study of high-resolution microsatellite haplotypes demonstrated that a substantial portion of Y chromosomes of Jews (70%) and of Palestinian Muslim Arabs (82%) belonged to the same chromosome pool."[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1274378/?tool=pubmed]</ref> Des de l'època de les [[Expansió de l'Islam|conquestes musulmanes]] del territori de l'actual Palestina al [[segle VII]], les conversions religioses, moltes vegades buscant evitar l'obligació de pagar la J[[Jizya|izya]] o [[Dhimma|estat de dhimmi]], han donat lloc al fet que la majoria dels palestins siguin actualment musulmans, inicialment chiís i posteriorment sunnites, encara que persite una important minoria cristiana de diferents denominacions, així com [[drusos]] i una petita comunitat [[Samaritans|samaritana.]] Encara que els jueus palestins formaven part de la població palestina prèvia a la creació de l'estat d'Israel, pocs s'identifiquen amb els <span>palestins</span> actualment. L'aculturació, independentment de la conversió a l'[[Islam]], ha resultat que els palestins perdessin la seva llengua i fossin assimilats cultural i linguísticamente pels conqueridors àrabs.<ref>http://books.google.com.au/books?id=RrcoTW_vKDUC&pg=PA221#v=onepage&q&f=false</ref> Aproximadament, només la meitat de la seva [[població]] habita a la zona que considera històricament el seu origen; la resta viuen disseminats, sobretot per [[Orient Pròxim]], després dels esdeveniments viscuts a la zona durant el [[segle XX]] que van provocar una important [[diàspora]] palestina.<ref>&#x20;Carol R. Ember, Melvin Ember, Ian Skoggard. [http://books.google.es/books?id=7QEjPVyd9YMC&pg=PA234&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false]&#x20;(en inglés).&#x20; Springer Science+Business Media, Inc.. [[Especial:Fonts bibliogràfiques/0-306-48321-1|ISBN 0-306-48321-1]].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=&rft.pub=Springer+Science%2BBusiness+Media%2C+Inc.&rft.isbn=0-306-48321-1&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.es%2Fbooks%3Fid%3D7QEjPVyd9YMC%26pg%3DPA234%26redir_esc%3Dy%23v%3Donepage%26q%26f%3Dfalse" id="cxCITAREFFarsoun2005" tabindex="0">&nbsp;</span></ref>
 
== Població ==
La [[Primera intifada|Primera Intifada]] ([[1987]]–93) va ser la primera [[revolta]] popular palestina contra l'ocupació israeliana de [[1967]], i seguidament l'OAP va proclamar unilateralment en [[1988]] la [[Declaració d'independència de Palestina|independència de Palestina]], que va ser reconeguda llavors per 94 països.<ref>{{Cita web|autor=Autoridad Nacional Palestina|título=International Recognition of the State of Palestine|url=http://www.pna.gov.ps/Government/gov/recognition_of_the_State_of_Palestine.asp|fechaacceso=29 de diciembre de 2013|idioma=inglés|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20060404211437/http://www.pna.gov.ps/Government/gov/recognition_of_the_State_of_Palestine.asp|fechaarchivo=4 de abril de 2006}}</ref> El [[Consell Nacional Palestí]] va emetre un document adjunt a la declaració d'[[independència]], que demanava la retirada d'Israel dels [[Territoris Palestins|territoris ocupats]] des de [[juny]] de [[1967]], la devolució de la part àrab de [[Jerusalem]], una solució justa al problema dels [[refugiats]] i la [[convocatòria]] d'una [[conferència]] internacional de [[pau]] sobre la base de les resolucions 242 i 338 del [[Consell de Seguretat de les Nacions Unides]].<ref>{{Cita web|autor=Palestine National Council|título=Political communique. Palestine National Council Algiers, November 15, 1988. Official translation.|url=http://www.al-bab.com/arab/docs/pal/pal4.htm|fechaacceso=29 de diciembre de 2013|fecha=15 de noviembre de 1988|idioma=inglés|editorial=Al-bab.com|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20010420191313/http://www.al-bab.com/arab/docs/pal/pal4.htm|fechaarchivo=20 de abril de 2001}}</ref> Aquests esdeveniments van contribuir a reforçar el sentiment d'una identitat nacional palestina.
 
En [[1993]] es van signar els [[Acords d'Oslo]], el primer [[acord de pau]] provisional israelià-palestí. Estava previst que el procés durés 5 anys i acabés en [[1999]], quan va començar la retirada de les forces israelianes de la [[Franja de Gaza]] i de la ciutat de [[Jericó|Jericó.]] El venciment del termini sense que Israel reconegués l'[[Estat de Palestina]], ni donés per acabada l'ocupació militar dels territoris, va donar lloc a la [[Segona intifada|Segona Intifada]] en l'[[any]] [[2000]], que va ser més violenta que la primera.<ref>{{Cita web|título=Report of the Independent Fact Finding Committee On Gaza: No Safe Place|url=http://www.arableagueonline.org/las/picture_gallery/reportfullFINAL.pdf|editorial=The League of Arab States|fechaacceso=28 de diciembre de 2013|fecha=30 de abril de 2009|idioma=inglés|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20091013190358/http://www.arableagueonline.org/las/picture_gallery/reportfullFINAL.pdf|fechaarchivo=13 de octubre de 2009}}</ref><ref>{{Cita libro|apellidos=Farsoun|nombre=Samih K.|apellidos2=Hasan Aruri|nombre2=Naseer|título=Palestine and the Palestinians: a social and political history|año=2006|editorial=Westview Press|página=275|idioma=inglés}}</ref><ref> [http://books.google.com/books?id=4RX7t4X8_RMC&lpg=PA198&pg=PA198#v=onepage&q&f=false]&#x20;(en inglés).&#x20; University of California Press. [[Especial:Fonts bibliogràfiques/0-520-25531-3|ISBN 0-520-25531-3]].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=&rft.pub=University+of+California+Press&rft.isbn=0-520-25531-3&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.com%2Fbooks%3Fid%3D4RX7t4X8_RMC%26lpg%3DPA198%26pg%3DPA198%23v%3Donepage%26q%26f%3Dfalse" id="cxCITAREFGordon2008" tabindex="0">&nbsp;</span></ref>
 
En una opinió consultativa emesa en [[2004]], la [[Tribunal Internacional de Justícia|Cort Internacional de Justícia]] va observar que atès que Israel havia decidit reconèixer a l'OAP com a representant del poble palestí, la seva existència ja no era qüestionable. La Cort va apuntar també que l'acord interí israelià-palestí sobre la [[Franja de Gaza]] i [[Cisjordània]] del 28 de [[setembre]] de [[1995]] feia nombroses referències al poble palestí i als seus legítims drets.<ref>{{Cita web|autor=Corte Internacional de Justicia (ICJ)|url=http://www.icj-cij.org/docket/files/131/1671.pdf|título=LEGAL CONSEQUENCES OF THE CONSTRUCTION OF A WALL IN THE OCCUPIED PALESTINIAN TERRITORY - Advisory Opinion of 9 July 2004|formato=PDF|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20100706021237/http://www.icj-cij.org/docket/files/131/1671.pdf|fechaarchivo=6 de julio de 2010}}</ref> Pel que fa al dret del poble palestí a formar un estat sobirà independent, el jurista [[alemany]] [[Thomas Giegerich]] va afirmar que «el dret a l'[[autodeterminació]] atorga al poble palestí de forma col·lectiva el [[dret]] inalienable de determinar lliurement el seu estatus polític, mentre que Israel, que ha reconegut al poble palestí com un poble separat, està obligat a promoure i a respectar aquest dret de conformitat amb la [[Carta de les Nacions Unides|Carta de les Nacions Unides»]].<ref name="Giegerich">&#x20;Amos Shapira, Mala Tabory. [http://books.google.com/books?id=kSMTX5jwaxQC&pg=PA198]&#x20;(en inglés).&#x20; Kluwer Law International. ISBN 9041111557.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=&rft.pub=Kluwer+Law+International&rft.isbn=9041111557&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.com%2Fbooks%3Fid%3DkSMTX5jwaxQC%26pg%3DPA198" id="cxCITAREFGiegerich1999" tabindex="0">&nbsp;</span></ref>
 
L'[[Autoritat Nacional Palestina]] va ser establerta oficialment arran dels [[Acords d'Oslo]] com l'òrgan administratiu provisional nominalment responsable de l'administració dels centres de [[població]] palestina a [[Cisjordània]] i la [[Franja de Gaza]].
60.459

modificacions