|
El '''dodecafonisme''', del [[Grec antic|grec]] ''dodeka'' ('dotze') i ''fonos'' ('so'), també anomenat ''[[atonalisme]]'' organitzat, és una tècnica de composició en la qual es dóna la mateixa importància a les dotze notes de l'[[escala cromàtica]], a diferència d'altres sistemes en els quals hi ha una [[nota]] central i les altres compleixen relacions harmòniques o modals. Utilitza plenament els dotze sons de l'escala cromàtica, rebutja el sistema tonal i estableix unes bases pròpies de composició.
Aquest mètode compositiu va ser ideat per [[Arnold Schönberg]] (1923). Com hem dit, consisteix a estructurar cada obra musical sobre una sèrie de dotze sons (les notes de l'escala cromàtica), presentats un sol cop i en un ordre determinat pel compositor. La sèrie pot oferir quatre modalitats: original, [[retrogradació (música)|retrogradació]] (interpretació de l'original en sentit contrari), [[inversió (música)|inversió]] de l'original (en la qual els intervals originals són interpretats en mode contrari) i retrogradació de la inversió. Pot ser emprada en totes les seves [[transport|transposicions]] i aparèixer en posició horitzontal, vertical -formant [[Acord (música)|acords]] o diferents línies [[melodia|melòdiques]]- o bé en una combinació d'ambdues.
El mètode dodecafònic, també anomenat ''dodecatònic'', va ser considerat la màxima creació musical de l'avantguardisme, i els principals compositors, a més de Schönberg, van ser els seus deixebles [[Alban Berg]] i [[Anton Webern]]. Posteriorment, aquesta tècnica va donar origen al [[serialisme]].
La introducció del mètode dodecatònic a Catalunya va ser obra de [[Robert Gerhard]], deixeble de Schönberg, amb el ''Quintet per a instruments de vent'' (1933).
== Regles per a compondre una peça dodecafònica ==
* A partir de l'[[escala cromàtica]]:
[[Fitxer:Sèrie_cromàtica.jpg|Escala cromàtica]]
* Es construeix una sèrie, la sèrie dodecafònica, ordenant lliurement cada una de les notes de la sèrie cromàtica:
[[Fitxer:Example tone row.png|400px|sèrie dodecafònica]]
* Es construeix la sèrie retrògada o retrogradada, és a dir, la retrogradació de la sèrie original:
[[Fitxer:Retrograde tone row.png|400px|Sèrie retrògada]]
* De manera semblant es construeix la sèrie invertida o la inversió de la sèrie inicial:
[[Fitxer:Inversion tone row.png|400px|Sèrie invertida]]
* I, finalment, la retrogradació de la inversió o, el que és el mateix, la inversió de la retrogradació:
[[Fitxer:Retrograde inversion tone row.png|400px|Retrogradació de la inversió]]
* A continuació, ja es poden utilitzar aquestes sèries com a material inicial per a la composició, tenint en compte que cal començar amb la sèrie original utilitzant totes les seves notes i seguint el mateix ordre, amb les figures que vulguem, les tècniques (melòdiques, [[Acord (música)|acordals]], [[contrapunt]]ístiques, etc.) que es vulgui i aplicant lliurement tant les inversions i retrogradacions com el [[transport]], tantes vegades com hom vulgui; sempre es pot continuar amb la mateixa sèrie o continuar un procés semblant amb una nova sèrie fins a concloure la composició.
{{Terminologia musical}}
{{Commonscat}}
[[Categoria:Moviments musicals]]
[[Categoria:Música del segle XX]]
| 