Bernat Boïl: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
normalitzo paràmetres
Línia 17:
 
== Biografia ==
Rebé ordes menors a la [[diòcesi de Lleida]]. Fou secretari de l'[[arquebisbe de Saragossa]], [[Joan d'Aragó (arquebisbe)|Joan d'Aragó]], i secretari del rei [[Ferran el Catòlic|Ferran II de Catalunya]], comissari general de les galeres de l'almirall [[Bernat II de Vilamarí]], sacerdot [[eremites|ermità]] a [[Montserrat]],<ref>Raynald, Contin 1493, el fa franciscà, per contra Herrera diu que era Benedictí</ref> [[Vicari (eclesiàstic)|vicari]] general de l'[[Orde dels Mínims]] a Espanya, orde que introduí a la [[Corona d'Aragó]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Corts i Blay |nom=Ramon |cognom2=Galtés i Pujol |nom2=Joan |cognom3=Manent |nom3=Albert |títol=Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya |Volum=vol.1 |url= http://books.google.cat/books?id=68LYAAAAMAAJ&q=Bernat+Bo%C3%AFl+orde+dels+m%C3%ADnims&dq=Bernat+Bo%C3%AFl+orde+dels+m%C3%ADnims&hl=ca&sa=X&ei=7J6qUoOOD9Gl0wXyq4CQBw&ved=0CE0Q6AEwBQ |llengua= | editorial=Generalitat de Catalunya |data=1998 |pàgines=323 |isbn=8439346131}}</ref> company de [[Cristòfor Colom]] en el seu segon viatge a les Índies, primer vicari apostòlic de les [[Índies Occidentals]] nomenat pel [[papa]] [[Alexandre VI]] i [[abat]] comendatari del monestir de [[Sant Miquel de Cuixà]], on hi morí. Mantingué bona amistat amb [[Pere Zapata]], [[arxiprestearxiprest]] de [[Daroca]] (li va dedicar la traducció al castellà del llibre ''De religione'' d'[[Isaac de Nínive]]) i amb [[Joan Ramon Folc III de Cardona|Joan Ramon Folc III]], [[comte de Cardona]] i Prades, a qui li va trametre una lletra consolatòria per la mort de fra [[Bernat Hug de Rocabertí]], [[castellà d'Amposta]]. El rei Ferran l'envià a missions diplomàtiques a França l'any [[1476]] i novament l'any [[1486]]. [[Alexandre VI]] l'envià com a nunci secret als Reis Catòlics ([[1497]]). També va fer gestions a [[Roma]], encarregades per [[Gonzalo Jiménez de Cisneros]], probablement relacionades amb la futura Universitat d'[[Alcalá de Henares]].
 
S'interessà molt en el [[Ramon Llull|lul·lisme]], relacionant-sei es va relacionar amb els seus representants [[Arnau Descós]] i [[Pere Daguí]].
 
Deixà obra epistolar en llatí, consistent en vuit epístoles al seu amic mallorquí [[Arnau Descós]].<ref>[[Mariàngela Vilallonga]],''La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogràfic''</ref> Un retrat seu forma part de la [[Galeria de Catalans Il·lustres]] de l'[[Ajuntament de Barcelona]].<ref>[[Agustí Duran i Sanpere]]: ''La galeria de catalans il·lustres'', dins ''Barcelona i la seva història. L'art i la cultura''. Barcelona: Curial, 1975 p. 458-461</ref>