Sorotapte: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiqueta: editor de codi 2017 |
Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 13:
La definició del sorotapte com a idioma presumiblement vinculat a les immigracions dels ''urnenfelder'' o [[Cultura dels camps d'urnes|pobles dels "camps d'urnes"]] és deutora dels treballs de l'arqueòleg i prehistoriador català [[Pere Bosch i Gimpera|Pere Bosch Gimpera]], el qual, seguint en el marc de les teories "invasionistes", però des d'una àmplia coneixença de les cultures prehistòriques europees, havia publicat treballs com "El Problema Indoeuropeo" (1960), "Paleoetnología de la Península Ibérica: colección de trabajos sobre los Celtas, Iberos, Vascos, Griegos y Fenicios (1974)'' o "''Prehistoria de Europa: las raíces prehistóricas de las culturas de Europ''a"'' (1975). Aquests treballs avui s'haurien de revisar en profunditat, atenent l'estat actual dels coneixements sobre aquests períodes, però el que reporta i documenta Joan Coromines és l'existència d'un substrat lingüístic indoeuropeu molt anterior als celtes històrics i, potser, anterior a la iberització d'una part del territori català. L'adscripció d'aquest substrat, precelta o [[protocelta]], als pobles de la [[cultura dels camps d'urnes]] és una simple hipòtesi no documentada, i molt qüestionada, però que no redueix en absolut al valor de la recerca onomàstica i d'història del lèxic de Coromines.
Coromines identifica aquest estadi lingüístic indoeuropeu antic, anterior als [[Celtes|celtes clàssics]], i n'apunta les coincidències amb altres branques de l'[[Llengües indoeuropees|indoeuropeu]], però ell mateix és conscient de les dificultats per a definir els trets d'idiomes deixats de parlar en fases molt reculades de la història o que poden ser antecessors de parles posteriors. És per això que el sorotapte que Coromines estudia a través de la toponímia pot haver estat un idioma indoeuropeu [[Protocelta|precèltic]] o, simplement, ser una forma primitiva del celta.<ref>És clar que, en aquest cas, s'haurien de fer a un costat les teories tradicionals sobre la pretesa "expansió" celta com un fet d'invasió i immigratori, i pensar en una presència indoeuropea ininterrompuda a l'extrem occidental d'Europa, tal i com proposa [[John T. Koch]] o la "[[Teoria de la Continuïtat Paleolítica|teoria de la continïtat]]" de [[Mario Alinei]] i altres</ref> Per exemple, quan parla de l'etimologia de [[Canigó]] escriu "però qui pot vantar-se de marcar fronteres, ''hic et nunc'', entre [[Llengües cèltiques|cèltic]], sorotàptic i [[celtibèric]]!".<ref>{{Ref-llibre|cognom=Coromines|nom=Joan|títol=Onomasticon Cataloniae Vol.III|url=|edició=|llengua=|data=1994|editorial=Curial|lloc=Barcelona|pàgines=239-242|isbn=84-7256--889-X}}</ref> En la concepció de Joan Coromines, doncs, el sorotape és un indoeuropeu antic (quan es refereix a la presència cèltica a l'Alt Aragó, territori on ell hi ha destriat un amplíssim substrat eusquèric: "allà hi hagué un nucli lingüística,ent nòrdic: si no cèltic, potser sorotàptic o diríem paleoeuropeu"- <ref>{{Ref-llibre|cognom=Coromines|nom=Joan|títol=Onomasticon Cataloniae Vol.III|url=|edició=|llengua=|data=1994|editorial=Curial|lloc=Barcelona|pàgines=372-374|isbn=84-7256--889-X}}</ref>
== Referències ==
| |||