Llàtzer de Betània: diferència entre les revisions

Després de la mort de Crist, els tres germans van fugir de Palestina, juntament amb la serventa Marcel·la, [[Maximí d'Ais|Maximí]], [[Celidoni d'Ais|Celidoni]], Josep d'Arimatea i altres deixebles de Crist. Van arribar navegant a les costes de [[Provença]] i van desembarcar a Marsella. Llàtzer va esdevenir el primer bisbe de [[Marsella]], mentre Marta, amb Marcel·la, va anar a [[Tarascon]], on va domar una terrible bèstia que n'assolava les terres i Maria s'hi va fer eremita (Maximí i Celidoni van ser bisbes d'[[Ais]]). Les suposades tombes de [[Maria Magdalena]] (a la Santa Balma de [[Sant Maissemin de la Santa Bauma]] i a l'abadia de [[Vézelay]]), de Marta a Tarascon i de Llàtzer (a Marsella, on es confongueren amb les de [[Llàtzer d'Ais]]; les del sant d'Ais foren dutes a la [[Catedral d'Autun]] pensant que eren les del sant de Betània), van esdevenir llocs importants de pelegrinatge durant tota l'Edat Mitjana. A més, a l'abadia[[Abadia de la Trinitat de [[Vendôme]], es mostrava una filactèria amb una llàgrima que Crist havia vessat a la tomba de Llàtzer, en comunicar-se-li la seva mort.