Rafael Tristany i Parera: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 80.36.13.121. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
amplio Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 14:
== Biografia ==
Nasqué el 16 de maig de 1814, fill de Joan Tristany i Teresa Parera a la masia familiar d'Ardèvol. Nebot del cèlebre capitost de la [[Primera Guerra Carlina|Primera Guerra]] [[Benet Tristany]], participà en els tres aixecaments carlins del segle XIX, assolint progressivament responsabilitats en el seu comandament fins assolir el grau de capità general de les forces carlines al [[Principat de Catalunya|Principat]]. Com a militar, es distingí pel seu [[humanitarisme]] i disciplina tàctica.
=== Primera Guerra Carlina ===
=== Segona Guerra Carlina ===
Lluità novament a la [[Segona Guerra Carlina]] i arribà a comandar una [[brigada]] de 3000 homes, amb el grau de [[brigadier]] ([[1849]]); prengué [[Berga]] i [[Sallent]], féu presonera la guarnició d'[[Igualada]], rendí el fort de [[Prades]] i a [[Avinyó]], juntament amb [[Ramon Cabrera i Grinyó|Cabrera]], derrotà i féu presoner el [[brigadier Manzano]] i 700 isabelins ([[novembre]] del [[1848]]); entrà per sorpresa a [[Cardona]] i lliurà el combat de [[Pinós]]. Però, perduda la guerra, hagué d'exiliar-se a França ([[maig]] del [[1849]]).
El [[juliol]] del [[1855]] entrà novament a Catalunya i s'hi mantingué prop d'un any amb un escamot de 200 homes. El [[1861]] oferí els seus serveis a [[Francesc II de les Dues Sicílies|Francesc II de Nàpols]], a favor del qual lluità; caigué presoner i fou deportat a [[França]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Oyarzun|nom=Román|títol=Historia del carlismo|url=|edició=|llengua=castellà|data=|editorial=Alianza Editorial, S. A.|lloc=Madrid|pàgines=559|isbn=}}</ref>
=== Tercera Guerra Carlina ===
Línia 34:
El [[març]] del [[1875]] passà al nord de la Península com a cap de la casa militar del pretendent [[Carles de Borbó i Austria-Este]] i assistí al [[setge de Getaria]]. Fou nomenat [[capità general de Catalunya]] (1875) en un darrer intent de reviscolar-hi la causa carlina, però la guerra ja era perduda. Poc després passà a França, on es casà i s'establí finalment a Lorda, on acabà la seva vida.
=== Mort i honors===
Morí a [[Lorda]] el 1899 i les seves restes foren traslladades al cementiri d'Ardèvol el [[1913]]
Heretà del seu pare, Joan Tristany, el títol de [[baró d'Altet]], [[Carles Lluís de Borbó i de Bragança|Carles Lluís de Borbó]] li atorgà el de comte d'Avinyó i [[Carles de Borbó i Àustria-Este|Carles Maria dels Dolors de Borbó]] el de [[marquès de Casa Tristany]]. == Referències ==
| |||