Llista de mots catalans d'origen cèltic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiqueta: editor de codi 2017 |
Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 59:
* '''Cleda'''. 'Tanca feta amb vares o barrots vegetals, d'ús pastoral sobretot", Del cèltic KLETA. Alt aragonès ''cleta'', basc ''keleta, gereta, kerete'', gallec i portuguès ''cheda'', piemontès ''cheo'', francès ''claie'' i occità ''cleda''.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum II.Barcelona: Curial, 1980, p. 751-752.</ref>
* '''Clova''', '''clovella''', '''closca''' i '''clofolla'''. 'Closca de nou, closca d'ou'. Cèltic KNÖVA 'nou, rosca' (irlandès antic ''cnû'', gal·lès ''cnewen'', bretó ''keneu''). Mot present en l'occità antic ''clovel''.<ref name="COROMINES"/>
* '''Cóm'''. 'Obi, petita conca per abeurar o per fer beure els animals'. Del cèltic KUMBOS 'atuell enconcat, concavat'. Bretó ''komm'', irlandès mitjà ''comm''. Des d'aquest sentit ha passat a denominar valls de forma còncava, català '''coma'''.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum II.Barcelona: Curial, 1980, p. 848-851.</ref>
* '''Cotna'''. 'Pell grossa i dura, especialment la de la cansalada'. Portuguès ''codea'', gascó i occità ''códena'', francès ''couenne'', italià ''cotenna''. D'una base *KÚTENA i *KUTÉNNA.<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum II.Barcelona: Curial, 1980, p. 1011-1014.</ref>
* '''Eixanguer'''. 'Tira de cuiro que subjecta el camatimó de l'arada al jou'. Podria venir d'una base *EXCINGARIO (irlandès antic i britònic ''cingim'' 'jo marxo').<ref>COROMINES, Joan. ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana''. Volum III. Barcelona: Curial, 1982, p. 243-244.</ref>
| |||