Os polar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Revertides les edicions de 79.152.98.156. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 3:
| autoritat = [[Constantine John Phipps|Phipps]], [[1774]]
}}
L''''ós blanc''' (''Ursus maritimus'') és un mamífer de la família dels [[úrsid]]s que habita les regions [[àrtic|àrtiques]] del món, per la qual cosa també es coneix com a '''ós polar'''. L'apel·latiu ''maritimus'' del seu nom fa referència a l'habilitat de desplaçar-se i caçar tant sobre el glaç com nedant. És el carnívor terrestre vivent més gros en què els mascles adults fan uns 2,5 m de llarg i un pes de 400 a 600 kg (el [[Guinness World Records|record ''Guinness'']] el té un exemplar caçat el [[1960]] que pesava 880 kg). L'ós blanc es considera un animal en perill d'extinció. Només en queden uns 25.000 exemplars en tot el món. L'impacte del [[canvi climàtic]] afecta al seu hàbitat de les regions polars i les previsions apunten que amb pocs anys el gel de la [[banquisa]] àrtica es pot fondre permanentment i l'ós polar pot extingir-se a causa de l'escalfament de la zona.
 
== Descripció ==
Línia 11:
== Alimentació ==
 
L'ós polar, s'alimenta de tots els animals àrtics excepte [[guineus]] i [[llops]]. Malgrat tot les seves [[preses]] preferides són les cries de [[foques]] i [[rens]] (que són molt més escassos que els primers). A l'estiu, quan es fonen els gels costaners, i han de viure a terra ferma, la seva dieta es torna més vegetariana, amb inclusió de líquens, herbes i baies, i també rosegadors terrestres i ous i pollets de les colònies d'aus marines.<ref name="salvat">{{ref-llibre|autor=Rodríguez de la Fuente, F.|enllaçautor=Félix Rodríguez de la Fuente|títol=Enciclopedia Salvat de la Fauna|volum=6|any=1970|editorial=Salvat|lloc=Pamplona|pàgines=184}}</ref>
 
Arriben a menjar uns 30 quilos de menjar al dia. Els cadells tan sols en mengen 1 quilo diari. Els óssos no prenen aigua, ja que en el seu ambient és salada i àcida, i la treuen dels fluids de les seves preses. També s'ha descobert recentment que poden arribar a ser [[caníbals]], en especial els mascles, ja que si pateixen massa fam, no tenen problemes en menjar-se altres óssos especialment joves o morts. També s'ha vist que els óssos polars poden detectar la presa a una distància de fins a 800 metres.
Línia 30:
És una espècie amenaçada fins al punt que s'estima que és possible que s'extingeixi en acabar el [[segle XXI]]. La destrucció de l'[[hàbitat]] i els resultats de l'[[escalfament global]] de la terra són les principals amenaces.
 
== Taxonomia i evolució ==
<center></center>
Es creu que la [[família]], ''Ursidae'', es va separar dels altres carnívors fa aproximadament 38 milions d'anys. La [[subfamília]] Ursinae s'originà fa uns 4,2 milions d'anys. Segons l'evidència fòssil i les anàlisis d'[[ADN]], fa només 150.000 anys va ocórrer la divergència de l'espècie i l'[[ós bru]] (''Ursus arctos''). El [[fòssil]] d'ós blanc més antic que es coneix, data de fa aproximadament 130.000-110.000 anys i es trobà a l'illa [[Prins Karls Forland]], en 2004. Els fòssils mostren que fa entre 10.000 i 20.000 anys, els [[molars]] de l'ós polar diferien significativament pel que fa als de l'ós bru. És possible que l'espècie s'hagi originat a partir d'una població aïllada d'óssos bruns, sotmesa a una forta pressió genètica durant les glaciacions del [[Plistocè]].
Estudis genètics realitzats posteriorment mostren que fins i tot algunes poblacions d'ós bru es troben més relacionades a l'ós polar que amb altres de la seva mateixa [[espècie]], això implica que l'ós polar no compleix amb algunes de les definicions d'[[espècie]]. Addicionalment, les dues espècies poden reproduir-se i obtenir híbrids fèrtils (''Grolars''), indicant la seva recent divergència i la seva similitud genètica.<ref name=salvat>{{ref-llibre|títol=Enciclopedia Salvat de la Fauna|lloc=Pamplona|editorial=Salvat|any=1970|autor=Rodríguez de la Fuente, F.|enllaçautor=Félix Rodríguez de la Fuente|volum=6|pàgines=184}}</ref> No obstant això, es consideren espècies separades perquè cap de les dues espècies poden sobreviure a llarg termini al [[nínxol ecològic]] de l'altra, tenen diferències morfològiques i fenotípiques, i de [[metabolisme]], comportament i comportament social diferent.
Quan l'espècie fou descrita, se'n van identificar dues subespècies: ''Ursus maritimus maritimus'' (Constantine J. Phipps en 1774) i ''Ursus maritimus marinus'' ([[Peter Simon Pallas]] en 1776). Aquestes subespècies actualment no són vàlides.
Es té registre d'una subespècie fòssil, ''Ursus maritimus tyrannus'', que fou descendent d'''[[Ursus arctos]]'' i s'extingí durant el Plistocè. Aquesta subespècie fou bastant més gran que l'espècie existent.
 
<center>
{{clade
|label1=''[[Ursinae]]''
|1={{clade
| label1 =    
|1={{clade
| label1 =    
|1=[[Ós bru]]
| label2 =    
|2='''Ós polar'''
}}
| label2 =    
|2=[[Ós negre americà]]
| label3 =    
|3=[[Ós negre asiàtic]]
| label4 =    
|4=[[Ós malai]]
| label5 =    
|5=[[Ós morrut]]
}}
}}
<center></center>
 
== Reproducció ==
Linha 36 ⟶ 63:
Només les femelles prenyades busquen refugi durant l'hivern (encara que no [[Hibernació|hibernen]]), donant a llum una o dues cries durant l'hivern en un refugi excavat en el gel. La resta dels individus segueixen sent actius malgrat la foscor i fred extrem que regnen en l'ambient, i vagabundegen a la recerca de menjar sobre la plataforma gelada. Les mares no mengen res durant aquest període, sinó que viuen del greix que han acumulat en el seu cos durant l'hivern, mentre que els cadells s'alimenten de la llet materna. Això ocasiona en les mares una forta pèrdua de pes, que han de recuperar durant l'estiu.
Les cries neixen a l'octubre, després d'una gestació sorprenentment curta. En nàixer mesuren amb prou feines 30 cm d'alçada i pesen 700 g, no tenen cap [[dent]], són cegues, i totalment desvalgudes. En el curs de 5 mesos creixen ràpidament, de tal manera que a l'inici de l'estiu poden seguir perfectament a la mare (aquesta està extraordinàriament prima i famolenca després del [[dejuni]], (en el qual pot perdre la meitat del seu pes inicial). Passen altres 5 mesos al costat d'ella, aprenent a localitzar menjar i a protegir-se dels mascles adults, que a vegades ocasions maten i mengen ossets. Alguns arriben a conviure amb la seva mare fins als dos o dos anys i mig d'edat, i maduren sexualment entre els 3 i els 4 anys. Poden arribar a viure un màxim de 30 anys.
 
*
== Referències ==
{{referències}}
 
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans |Commons= Ursus maritimus|Commonscat= |Viccionari= |Viquidites= |Viquiespècies= Ursus maritimus |Viquillibres= |Viquinotícies= |Viquipèdia= |Viquitexts= |Viquiversitat= }}
* [http://www.polarbearsalive.org/ Polar Bears International], a Polar Bear conservation group
* [http://www.biologicaldiversity.org/swcbd/species/polarbear/nat-hist.html Biological Diversity]
* [http://www.panda.org/polarbears/ The WWF Polar Bear Tracker], follow Polar Bears on Svalbard as they are tracked by satellite.
* [http://www.wildanimalsonline.com/mammals/polarbear.php Polar Bear (Thalarctos maritimus) facts] - Wild Animals Online encyclopedia
 
{{Carnívors|C.}}