Os polar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Revertides les edicions de 79.152.98.156. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 3:
| autoritat = [[Constantine John Phipps|Phipps]], [[1774]]
}}
L''''ós blanc''' (''Ursus maritimus'') és un mamífer de la família dels [[úrsid]]s que habita les regions [[àrtic|àrtiques]] del món, per la qual cosa també es coneix com a '''ós polar'''. L'apel·latiu ''maritimus'' del seu nom fa referència a l'habilitat de desplaçar-se i caçar tant sobre el glaç com nedant. És el carnívor terrestre vivent més gros en què els mascles adults fan uns 2,5 m de llarg i un pes de 400 a 600 kg (el [[Guinness World Records|record ''Guinness'']] el té un exemplar caçat el [[1960]] que pesava 880 kg). L'ós blanc es considera un animal en perill d'extinció. Només en queden uns 25.000 exemplars en tot el món. L'impacte del [[canvi climàtic]] afecta al seu hàbitat de les regions polars i les previsions apunten que amb pocs anys el gel de la [[banquisa]] àrtica es pot fondre permanentment i l'ós polar pot extingir-se a causa de l'escalfament de la zona.
== Descripció ==
Línia 11:
== Alimentació ==
L'ós polar, s'alimenta de tots els animals àrtics excepte [[guineus]] i [[llops]]. Malgrat tot les seves [[preses]] preferides són les cries de [[foques]] i [[rens]] (que són molt més escassos que els primers). A l'estiu, quan es fonen els gels costaners, i han de viure a terra ferma, la seva dieta es torna més vegetariana, amb inclusió de líquens, herbes i baies, i també rosegadors terrestres i ous i pollets de les colònies d'aus marines.<ref name=
Arriben a menjar uns 30 quilos de menjar al dia. Els cadells tan sols en mengen 1 quilo diari. Els óssos no prenen aigua, ja que en el seu ambient és salada i àcida, i la treuen dels fluids de les seves preses. També s'ha descobert recentment que poden arribar a ser [[caníbals]], en especial els mascles, ja que si pateixen massa fam, no tenen problemes en menjar-se altres óssos especialment joves o morts. També s'ha vist que els óssos polars poden detectar la presa a una distància de fins a 800 metres.
Línia 29:
És una espècie amenaçada fins al punt que s'estima que és possible que s'extingeixi en acabar el [[segle XXI]]. La destrucció de l'[[hàbitat]] i els resultats de l'[[escalfament global]] de la terra són les principals amenaces.
== Taxonomia i evolució ==
Es creu que la [[família]], ''Ursidae'', es va separar dels altres carnívors fa aproximadament 38 milions d'anys. La [[subfamília]] Ursinae s'originà fa uns 4,2 milions d'anys. Segons l'evidència fòssil i les anàlisis d'[[ADN]], fa només 150.000 anys va ocórrer la divergència de l'espècie i l'[[ós bru]] (''Ursus arctos''). El [[fòssil]] d'ós blanc més antic que es coneix, data de fa aproximadament 130.000-110.000 anys i es trobà a l'illa [[Prins Karls Forland]], en 2004. Els fòssils mostren que fa entre 10.000 i 20.000 anys, els [[molars]] de l'ós polar diferien significativament pel que fa als de l'ós bru. És possible que l'espècie s'hagi originat a partir d'una població aïllada d'óssos bruns, sotmesa a una forta pressió genètica durant les glaciacions del [[Plistocè]].
Estudis genètics realitzats posteriorment mostren que fins i tot algunes poblacions d'ós bru es troben més relacionades a l'ós polar que amb altres de la seva mateixa [[espècie]], això implica que l'ós polar no compleix amb algunes de les definicions d'[[espècie]]. Addicionalment, les dues espècies poden reproduir-se i obtenir híbrids fèrtils (''Grolars''), indicant la seva recent divergència i la seva similitud genètica.<ref name=salvat>{{ref-llibre|títol=Enciclopedia Salvat de la Fauna|lloc=Pamplona|editorial=Salvat|any=1970|autor=Rodríguez de la Fuente, F.|enllaçautor=Félix Rodríguez de la Fuente|volum=6|pàgines=184}}</ref> No obstant això, es consideren espècies separades perquè cap de les dues espècies poden sobreviure a llarg termini al [[nínxol ecològic]] de l'altra, tenen diferències morfològiques i fenotípiques, i de [[metabolisme]], comportament i comportament social diferent.
Quan l'espècie fou descrita, se'n van identificar dues subespècies: ''Ursus maritimus maritimus'' (Constantine J. Phipps en 1774) i ''Ursus maritimus marinus'' ([[Peter Simon Pallas]] en 1776). Aquestes subespècies actualment no són vàlides.
Es té registre d'una subespècie fòssil, ''Ursus maritimus tyrannus'', que fou descendent d'''[[Ursus arctos]]'' i s'extingí durant el Plistocè. Aquesta subespècie fou bastant més gran que l'espècie existent.
<center>
| |||