Literatura manx: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
RR (discussió | contribucions) mCap resum de modificació |
|||
Línia 3:
Les primeres obres eren de caire religiós. El bisbe Thomas Wilson (1698-1755) va escriure i publicar els ''Coryrle sodjeh'' (Principis i deures cristians, 1699-1707), devocionari protestant i un dels primers texts en [[manx]] modern. El més antic és el llibre d’història de l’illa ''Manannan Mac y Lherr'', compost potser en el segle XVI, on es recull el text més antic, el poema ossiànic ''Mannanan Beg Mac y Leirr gives''. També el 1707 el cornuallès [[Edward Lluyd]], considerat el pare de la filologia cèltica, publicà el primer tom de l’''Archaealogia Britannica'', que inclou un grapat de paraules manx.
El 1748 es publicà en manx l’[[Evangeli de Sant Mateu]], i el 1763 s’hi traduiren tots els evangelis, tasca impulsada pel capellà James McLagan (1728-1804) i pel bisbe Mark Hildesley. Però fins el 1819 no es publicaria ''Yr chenn conaant, as yn conaant noa'', l’Antic i Nou testament en manx reimprès a Londres i basat en el que fou elaborat el 1775 a Lunnyg per W. Walker, qui ja havia traduït des del [[Gènesis]] a Esther el 1771, i els llibres de Job i Malaquies el 1773. Endemés, el 1781 fou descoberta la balada ossiànica en manx ''Finn as Ossihn''; el 1783 [[Joseph Bridson]] traduí al manx el ''Pargys caillit'' ([[Paradís perdut]]) de [[John Milton]], i pel 1794 composaria la ''Coontey Ghiare yeh Elllan Vannin'' (Petita història de l’illa de Man), que no serà editada, però, fins el 1875.
En el segle XIX es van publicar algunes gramàtiques, però en anglès. William Gill va publicar ''An english and Manx dictionnary'' (1866) de John Kelly (1750-1809) qui havia compilat un diccionari triglot anglès, gaèlic i manx, basat en el que composà William Shaw el 1780, i ''A dictionnary of the Manks language'' (1835) d’Archibald Creegen (1774-1841). També elaboraren i difongueren molts himnes [[metodistes]], així com reculls de ''Carvels'' (Cançons) i ''Oie’l Verree'' (Nadales) de tradició ossiànica, i la ''Carvalyn gailckagh'' (1891) i altres balades manx d’A. W. Moore del 1896, aparegudes als diaris amb dibuixos de P. W. Caine. Endemés, l’intel·lectual manx [[Edward Faragher]] (1831-1908), el darrer escriptor nadiu en manx, va escriure des del 1901 als diaris les ''Skealyn Aesop'' (Faules d’Esop), i s’edita la ''Manx Traditionary Ballad'', història de l’illa fins el 1507, on es barregen realitat i mite.
| |||