Darwinisme social: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 7:
En conseqüència, calia teledirigir conscientment l'evolució humana de manera tal que es consolidés l'hegemonia dels més aptes i se'n garantís la descendència, alhora que hom aniria eliminant els sobrers; això garantiria el futur lluminós d'una humanitat superior i una societat perfeccionada.
 
Per exemple, les dones no podien qüestionar el rol tradicional, per biològicament determinat; era desaconsellable adoptar una política social que cerqués millorar les condicions de vida de les classes baixes, perquè això afavoriaafavoriria multitud de ganduls inútils en detriment de la prioritat deguda als "més aptes"; els "pobles primitius" estaven irremissiblement condemnats a l'extinció per mera evolució natural; com que la societat vivia en perill constant de degeneració biològica per la multiplicació exponencial d'éssers inaptes, calia evitar la reproducció de certs sectors poblacionals ("febles mentals", certs malalts, criminals, etc.), si no exterminar-los; calia evitar la immigració de "races inferiors", la qual amenaçava la puresa de la raça superior (blanca) i la civilització mateixa; etc., etc.
 
En nom de l'aplicació literal del ''[[laissez-faire]]'' [[capitalista|capitalisme|capitalista]] fins a les darreres conseqüències, el sociodarwinisme fou una distorsió ideològica de l'avantguarda científica nascuda de la [[Il·lustració]], imbricat com estava amb l'[[autoritarisme]], el [[masclisme]] més integrista, el [[classisme]] radical, l'[[imperialisme]] [[colonialista|colonialisme|colonialista]], el [[racisme científicbiològic|racisme biològiccientífic]], l'[[eugenèsia]],<ref name="TCL">Leonard, Thomas C. (2009) [http://www.princeton.edu/~tleonard/papers/myth.pdf "Origins of the Mythmyth of Social Darwinism: Thethe Ambiguousambiguous Legacylegacy of Richard Hofstadter’sHofstadter's Social Darwinism in American Thoughtthought"] ''Journal of Economiceconomic Behaviorbehavior & Organizationorganization'', 71 (2009), p.37–51</ref> l'ultranacionalisme d'Estat, etc.<ref>Gregory Claeys, (2000)Gregory. "The "Survival'survival of the Fittest"fittest' and the Originsorigins of Social Darwinism". ''Journal of the History of Ideas'', 61 (2): (2000), p. 223-240.</ref><ref>{{harvnb|Bowler|2003|pp=298–299}}</ref> Amb totes les seves pretensions científiques i progressistes, el sociodarwinisme formava part del gir reaccionari, neoirracionalista i antiil·lustrat que es produí al món euròpid en el canvi de segle del XIX al XX, i constituí un dels elements formatius de la [[ultradreta]] contemporània en general i del [[feixisme]] en particular.<ref>Sternehll, Zeev. ''La droite révolutionnaire: 1885-1914: les origines françaises du fascisme''. Paris: Éditions du Seuil, cop. 1978. (L'univers historique).</ref>
 
Entre el darrer quart del segle XIX i mitjans segle XX, el sociodarwinisme fou immensament popular entre les classes dominants del món euròpid, i penetrà, en un grau o altre, tant la política com la filosofia, el pensament i les ciències socials, la literatura i les arts, fins a esdevenir-hi tendencialment hegemònic.
Línia 15:
En tot moment el sociodarwinisme tingué l'oposició frontal d'algunes forces organitzades, entre les quals –i per motivacions diferents— el [[marxisme]] i l'[[Església Catòlica]]. També tendiren a contrarestar-lo, si més no parcialment, la creixent democratització social i l'ascens de les masses a la vida pública activa, fenòmens produïts, dialècticament, pel mateix capitalisme eufòric que havia generat el sociodarwinisme.
 
El [[nazisme]] constituí l'apoteosi màxima del sociodarwinisme. L'enfonsament del nazifeixisme arran la [[Segona Guerra Mundial]], amb la constatació del que implicava l'aplicació d'aquests principis ([[Holocaust]] inclòs), comportà el descrèdit total del sociodarwinisme juntament amb el del racisme i l'eugenèsia. Emperò, ha continuat viu de manera més o menys subreptícia, sobretot en la ultradreta feixista i parafeixista, i en les darreres dècades comença a alçar cap públicament en certs elements de la comunitat científica i en la nova dreta populista d'arrel feixistoide.<ref>Billig, Michael. ''Psychology, racism & fascism". Birmingham: A.F. and R. Publications, 1979.</ref><ref>Lewontin, Richard G. ''No está en los genes: racismo, genética e ideología. Barcelona: Crítica, DL 1987. N'hi ha edicions
posteriors.</ref>
 
Entre els teòrics del sociodarwinisme destacaren científics prestigiosos com [[Herbert Spencer]], [[Francis Galton]] i [[Ernst Haeckel]]. El terme mateix de '''darwinisme social'' fou encunyat, des d'una òptica crítica, per l'historiador estatunidenc Richard Hofstadter (''Social Darwinism in American thought'', 1944); de llavors ençà ha esdevingut d'ús general, sempre amb càrrega pejorativa.<ref name=h428>{{harvnb|Hodgson|2004|pp=428–430}}</ref>