Darwinisme social: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 7:
En conseqüència, calia teledirigir conscientment l'evolució humana de manera tal que es consolidés l'hegemonia dels més aptes i se'n garantís la descendència, alhora que hom aniria eliminant els sobrers; això garantiria el futur lluminós d'una humanitat superior i una societat perfeccionada.
Per exemple, les dones no podien qüestionar el rol tradicional, per biològicament determinat; era desaconsellable adoptar una política social que cerqués millorar les condicions de vida de les classes baixes, perquè això
En nom de l'aplicació literal del ''[[laissez-faire]]'' [[
Entre el darrer quart del segle XIX i mitjans segle XX, el sociodarwinisme fou immensament popular entre les classes dominants del món euròpid, i penetrà, en un grau o altre, tant la política com la filosofia, el pensament i les ciències socials, la literatura i les arts, fins a esdevenir-hi tendencialment hegemònic.
Línia 15:
En tot moment el sociodarwinisme tingué l'oposició frontal d'algunes forces organitzades, entre les quals –i per motivacions diferents— el [[marxisme]] i l'[[Església Catòlica]]. També tendiren a contrarestar-lo, si més no parcialment, la creixent democratització social i l'ascens de les masses a la vida pública activa, fenòmens produïts, dialècticament, pel mateix capitalisme eufòric que havia generat el sociodarwinisme.
El [[nazisme]] constituí l'apoteosi màxima del sociodarwinisme. L'enfonsament del nazifeixisme arran la [[Segona Guerra Mundial]], amb la constatació del que implicava l'aplicació d'aquests principis ([[Holocaust]] inclòs), comportà el descrèdit total del sociodarwinisme juntament amb el del racisme i l'eugenèsia. Emperò, ha continuat viu de manera més o menys subreptícia, sobretot en la ultradreta feixista i parafeixista, i en les darreres dècades comença a alçar cap públicament en certs elements de la comunitat científica i en la nova dreta populista d'arrel feixistoide.<ref>Billig, Michael. ''Psychology, racism & fascism". Birmingham: A.F. and R. Publications, 1979.</ref><ref>Lewontin, Richard G. ''No está en los genes: racismo, genética e ideología. Barcelona: Crítica, DL 1987. N'hi ha edicions
posteriors.</ref>
Entre els teòrics del sociodarwinisme destacaren científics prestigiosos com [[Herbert Spencer]], [[Francis Galton]] i [[Ernst Haeckel]]. El terme mateix de '''darwinisme social'' fou encunyat, des d'una òptica crítica, per l'historiador estatunidenc Richard Hofstadter (''Social Darwinism in American thought'', 1944); de llavors ençà ha esdevingut d'ús general, sempre amb càrrega pejorativa.<ref name=h428>{{harvnb|Hodgson|2004|pp=428–430}}</ref>
|