Darwinisme social: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 9:
Per exemple, les dones no podien qüestionar el rol tradicional, per biològicament determinat; era desaconsellable adoptar una política social que cerqués millorar les condicions de vida de les classes baixes, perquè això afavoriria multitud de ganduls inútils en detriment de la prioritat deguda als "més aptes"; els "pobles primitius" estaven irremissiblement condemnats a l'extinció per mera evolució natural; com que la societat vivia en perill constant de degeneració biològica per la multiplicació exponencial d'éssers inaptes, calia evitar la reproducció de certs sectors poblacionals ("febles mentals", certs malalts, delinqüents, etc.), si no exterminar-los; calia evitar la immigració de "races inferiors", la qual amenaçava la puresa de la raça superior (blanca) i la civilització mateixa; etc., etc.
 
En nom de l'aplicació literal del ''[[laissez-faire]]'' [[capitalisme|capitalista]] fins a les darreres conseqüències, el sociodarwinisme fou una distorsió ideològica de l'avantguarda científica nascuda de la [[Il·lustració]], imbricat com estava amb l'[[autoritarisme]], el [[masclisme]] més integrista, el [[classisme]] radical, l'[[imperialisme]] [[colonialisme|colonialista]], el [[racisme científic|racisme biològic]], l'[[eugenèsia]],<ref name="TCL">Leonard, Thomas C. [http://www.princeton.edu/~tleonard/papers/myth.pdf "Origins of the myth of Social Darwinism: the ambiguous legacy of Richard Hofstadter's Social Darwinism in American thought"] ''Journal of economic behavior & organization'', 71 (2009), p.37–51</ref> l'ultranacionalisme d'Estat,<ref>Claeys, Gregory. "The 'survival of the fittest' and the origins of Social Darwinism". ''Journal of the History of Ideas'', 61 (2) (2000), p. 223-240.</ref><ref>{{harvnb|Bowler|2003|pp=298–299}}</ref> etc. Amb totes les seves pretensions científiques i progressistes, el sociodarwinisme formava part del gir reaccionari, neoirracionalista i antiil·lustrat que es produí al món euròpid en el canvi de segle del XIX al XX,<ref>Murgades, Josep. "El Noucentisme". En: Riquer, Martí de; Comas, Antoni; Molas, Joaquim. ''Història de la literatura catalana''. Barcelona: Ariel, 1984-1988. Vol. 9 (1987), p. 9-72; particularment, p. 9-11.</ref> i constituí un dels elements formatius de la [[ultradreta]] contemporània en general i del [[feixisme]] en particular.<ref>Sternehll, Zeev. ''La droite révolutionnaire: 1885-1914: les origines françaises du fascisme''. Paris: Éditions du Seuil, cop. 1978. (L'univers historique).</ref>
 
Entre el darrer quart del segle XIX i mitjans segle XX, el sociodarwinisme fou immensament popular entre les classes dominants del món euròpid, i penetrà, en un grau o altre, tant la política com la filosofia, el pensament i les ciències socials, la literatura i les arts, fins a esdevenir-hi tendencialment hegemònic.
Línia 19:
Entre els teòrics del sociodarwinisme destacaren científics prestigiosos com [[Herbert Spencer]], [[Francis Galton]] i [[Ernst Haeckel]]. El terme mateix de '''darwinisme social'' fou encunyat, des d'una òptica crítica, per l'historiador estatunidenc Richard Hofstadter (''Social Darwinism in American thought'', 1944); de llavors ençà ha esdevingut d'ús general, sempre amb càrrega pejorativa.<ref name=h428>{{harvnb|Hodgson|2004|pp=428–430}}</ref>
 
Els [[creacionstescreacionsme|creacionismecreacionistes]], que de fora de la [[ciència]] estant s'oposen a la teoria de l'[[evolució]], sovint afirmen que el darwinisme social es vincula lògicament amb l'evolucionisme científic, mentre que, des del camp de la ciència, els biòlegs i historiadors argumenten que és més aviat una perversió de les idees de [[Charles Darwin]].<ref name="ToA CA002.1">{{ref-web|cognom= |nom= |títol= CA002.1: Social Darwinism. | url = http://www.talkorigins.org/indexcc/CA/CA002_1.html |editor= [[TalkOrigins Archive]] |data= 2003-09-26 |consulta= 25 abril 2012 }}</ref> Encara que la majoria dels estudiosos reconeixen vincles històrics entre la teoria de Darwin i el sociodarwinisme,<ref>Sandín, Máximo. "Sobre una redundancia: el darwinismo social". ''Asclepio'', vol. LII-2 (2000), p. 27-50.</ref> insisteixen, però, que aquest darrer no és pas conseqüència necessària dels principis de l'evolució biològica,<ref>Paul, Diane B. 2003. Darwin, Social Darwinism and Eugenics. in The Cambridge companion to Darwin. [[Cambridge University Press]], 2003 ISBN 0-521-77730-5 p.</ref> i que l'ús de l'evolució biològica com a justificació de la política de desigualtat és una [[fal·làcia naturalista]].
 
== Vegeu també ==