Joan Baptista Solervicens i Pollina: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
FR |
perdoneu, no havia vist que era una cita literal |
||
Línia 1:
{{Infotaula escriptor
| tipus_infotaula = escriptor}}
Linha 6 ⟶ 5:
Inicialment formà part del grup del pare [[Francesc de Paula Vallet i Arnau|Francesc de Paula Vallet]]. Fou un dels fundadors de ''[[La Veu Gracienca]]'' formant després part de l'equip que fundà el diari ''[[El Matí]]''. També va ser redactor de ''[[La Veu de Catalunya]]''. Assessor de l'[[editorial Alpha]] i de la [[Fundació Bernat Metge]], esmenà a fons algunes obres en vers fonamentals, d'aquest esforç d'acurada revisió n'és exemple la Divina Comèdia de Dante Alighieri traduïda al català per Josep Maria de Sagarra. Corregí, per voluntat de l'autor, les memòries i les ''Meditacions'' -inèdites- de [[Francesc Cambó i Batlle|Francesc Cambó]] tot treballant al seu despatx com a secretari polític.
[[Humanisme|Humanista]], conversador i conseller d'escriptors, publicà la cronologia de [[Joan Maragall i Gorina|Joan Maragall]] ([[1935]]), els idearis de [[Jaume Balmes i Urpià|Jaume Balmes]] i [[Antonio Cánovas del Castillo]], l'antologia ''La actitud tradicional en Cataluña'' -[[Josep Torras i Bages|Torras i Bages]], [[Joan Maragall i Gorina|Maragall]] i [[Francesc Cambó i Batlle|Cambó]]- ([[1961]]) i ''[[Manuel Duran i Bas|Manuel Durán y Bas]]'' ([[1965]]), i també ''Poesies'' ([[1962]]), recull de nadales, eucarístiques i poemes d'una gran sensibilitat.
Segons memòries de Josep Pla Casadevall i del col·leccionista Frederic Marés Deulovol: "Solervicens sabia de tot, la seva memòria era inaplacable i amiga. D'entre nosaltres només ell podia pensar d'aconseguir en oposició a Madrid aquella plaça vacant de catedrátic al [[Conservatori de les Arts del Llibre]] i el fomut del cas és que ell no hi pensava mai, quasi que el vam haver d'obligar a presentar-s'hi. Davant del tribunal ho va fer amb tan humil i genial autoritat que s'en va parlar dies d'allò."
{{Autoritat}}
| |||