Darwinisme social: diferència entre les revisions

El '''darwinisme social''' (o, sintèticament, '''sociodarwinisme''') fou una ideologia sociopolítica, sorgida a partir dels volts de 1860, que aplicava els conceptes biològics de la teoria de l'[[evolució]] a la [[filosofia]], la [[sociologia]] i la [[política]]:<ref>Williams, Raymond. ''Social Darwinism in Herbert Spencer's Critical assessment''. John Offer, 2000, p. 186-199</ref> interpretava el concepte [[darwinisme|darwinià]] de "la supervivència del més apte" (el qual és privatiu de la [[biologia]]) com a "la supervivència del més fort", i, amb un determinisme mecanicista, l'aplicava il·legítimament a les societats humanes; tot plegat, amb pretensions científiques i en nom del progrés social i de la millora de l'espècie.<ref>Soutollo, Daniel. "El darwinismo y sus repercusiones sociales". ''Hacer'', nº 347 (21 de junio de 1990), [dossier], p. [1-8].</ref>

 

El sociodarwinisme refusava tot principi d'altruisme, així com la universalitat de la dignitat humana. Concebia la vida, també la humana, com a lluita constant per la supervivència en què els presumptament forts i superiors mereixien la victòria total, mentre que els presumptament febles i inferiors no tenien cap dret.

 

En nom de l'aplicació literal del ''[[laissez-faire]]'' [[capitalisme|capitalista]] fins a les darreres conseqüències, el sociodarwinisme fou una distorsió ideològica de l'avantguarda científica nascuda de la [[Il·lustració]], imbricat com estava amb l'[[autoritarisme]], el [[masclisme]] més integrista, el [[classisme]] radical, l'[[imperialisme]] [[colonialisme|colonialista]], el [[racisme científic|racisme biològic]], l'[[eugenèsia]], l'ultranacionalisme d'Estat,<ref>Claeys, Gregory. "The 'survival of the fittest' and the origins of Social Darwinism". ''Journal of the History of Ideas'', 61 (2) (2000), p. 223-240.</ref><ref>{{harvnb|Bowler|2003|pp=298–299}}</ref> etc. Amb totes les seves pretensions científiques i progressistes, el sociodarwinisme formava part del gir reaccionari, neoirracionalista i antiil·lustrat que es produí al món euròpid en el canvi de segle del XIX al XX,<ref>Murgades, Josep. "El Noucentisme". En: Riquer, Martí de; Comas, Antoni; Molas, Joaquim. ''Història de la literatura catalana''. Barcelona: Ariel, 1984-1988. Vol. 9 (1987), p. 9-72; particularment, p. 9-11.</ref> i constituí un dels elements formatius de la [[ultradreta]] contemporània en general i del [[feixisme]] en particular.<ref>Sternehll, Zeev. ''La droite révolutionnaire: 1885-1914: les origines françaises du fascisme''. Paris: Éditions du Seuil, cop. 1978. (L'univers historique).</ref>

 

 

En tot moment el sociodarwinisme tingué l'oposició frontal d'algunes forces organitzades, entre les quals –i per motivacions diferents— el [[marxisme]] i l'[[Església Catòlica]]. També tendiren a contrarestar-lo, si més no parcialment, la creixent democratització social i l'ascens de les masses a la vida pública activa, fenòmens produïts, dialècticament, pel mateix capitalisme eufòric que havia generat el sociodarwinisme.

El [[nazisme]] constituí l'apoteosi màxima del sociodarwinisme. L'enfonsament del nazifeixisme arran la [[Segona Guerra Mundial]], amb la constatació del que implicava l'aplicació d'aquests principis ([[Holocaust]] inclòs), comportà el descrèdit total del sociodarwinisme juntament amb el del racisme i l'eugenèsia. Emperò, ha continuat viu de manera més o menys subreptícia, sobretot en la ultradreta feixista i parafeixista, i en les darreres dècades comença a treure el nas públicament en certs elements de la comunitat científica i en la nova dreta populista d'arrel feixistoide.<ref>Billig, Michael. ''Psychology, racism & fascism''. Birmingham: A.F. and R. Publications, 1979.</ref><ref>Lewontin, Richard G. ''No está en los genes: racismo, genética e ideología''. Barcelona: Crítica, DL 1987. N'hi ha edicions posteriors, en diverses col·leccions de Crítica i, darrerament, en Booket.</ref>

 

El terme mateix de '''darwinisme social''' no fou emprat mai pels sociodarwinistes, que es definien com a ''darwinistes'' ortodoxos, sinó encunyat per llurs opositors com a acusació: apareix per primera volta en alemany i anglès el 1879,<ref>Conferència d'Oscar Schmidt a la Universitat d'Estrasburg, publicada el mateix any en traducció anglesa a la revista estatunidenca ''Popular science monthly''.</ref> en francès el 1880<ref>Opuscle de l'anarquista Émile Gautier ''Le darwinisme social''.</ref> i en italià el 1882.<ref>Giuseppe Vadalà-Papale. ''Darwinismo naturale e darwinismo sociale''.</ref> Amb tot, l'ús del terme fou esporàdic fins que el 1944 el recuperà, o reencunyà, també amb òptica crítica, l'historiador estatunidenc Richard Hofstadter en l'estudi ''Social Darwinism in American thought''. De llavors ençà ha esdevingut d'ús general, sempre amb càrrega pejorativa.<ref>Hodgson. G. M. "Social Darwinism in anglophone academic journals: a contribution to the history of the term". En: ''Journal of historical sociology'', 17 (2004).</ref><ref>Becquemont, Daniel. "Une régression épistémologique: le 'darwinisme social'". En: ''Espaces Temps'', 84-86, ''L'opération épistémologique: réfléchir les sciences sociales'' (2004), p. 91-105.</ref>

 

Els [[creacionisme|creacionistes]], que de fora de la [[ciència]] estant s'oposen a la teoria de l'[[evolució]], sovint afirmen que el darwinisme social es vincula lògicament amb l'evolucionisme científic, mentre que, des del camp de la ciència, els biòlegs i historiadors argumenten que és més aviat una perversió de les idees de [[Charles Darwin]].<ref name="ToA CA002.1">{{ref-web|cognom= |nom= |títol= CA002.1: Social Darwinism. | url = http://www.talkorigins.org/indexcc/CA/CA002_1.html |editor= [[TalkOrigins Archive]] |data= 2003-09-26 |consulta= 25 abril 2012 }}</ref> Encara que la majoria dels estudiosos reconeixen vincles històrics entre la teoria de Darwin i el sociodarwinisme,<ref>Sandín, Máximo. "Sobre una redundancia: el darwinismo social". ''Asclepio'', vol. LII-2 (2000), p. 27-50.</ref> insisteixen, però, que aquest darrer no és pas conseqüència necessària dels principis de l'evolució biològica,<ref>Paul, Diane B. "Darwin, Social Darwinism and Eugenics". En: ''The Cambridge companion to Darwin''. Cambridge University Press, 2003 ISBN 0-521-77730-5.</ref> i que l'ús de l'evolució biològica com a justificació de la política de desigualtat és una [[fal·làcia naturalista]].