Joana I de Castella: diferència entre les revisions

amb el rei de Portugal. Des d'aleshores els episodis depressius es produïren cada vegada amb més intensitat. En els darrers anys, la suposada malaltia mental física, va esdevenir completament certa. Tenia grans dificultats a les cames, que finalment van deixar-li de funcionar. Després va tornar a la indiferència religiosa, suggerint alguns religiosos que podria estar endimonitada[[Possessió diabòlica|endimoniada]]. Davant aquesta situació, el seu nét Felip demanà a un jesuïta, el futur san [[Francisco de Borja Agirretxu Barreiro|Francisco de Borja]], que la visités i esbrinés què hi havia de cert en tot això. Després de parlar amb ella, el jesuïta digué que les acusacions eren infundades i que, tenint en compte el seu estat mental, potser la Reina no havia estat tractada correctament. No obstant això en el seu llit de mort es negà a confessar tot i així rebé la extremaunció[[extrema unció]].