Obre el menú principal

Canvis

faltas de ortografía
|data_celebració= 14 i 15 d'agost; 1 de novembre
}}
<blockquote>El '''Misteri d'Elx''' (també anomenat localment '''La Festa d'Elx''') és una representaciórepresentación teatral que recrea la Mort, [[Assumpció]] i Coronació de la [[Mare de Déu]] que se celebra a [[Elx]] des de l'[[edat mitjana al País Valencià|edat mitjana]]. És una de les poques manifestacions de la litúrgia dramatitzada que encara es fa dins d'una església, i declarat patrimoni de la humanitat des del 2001.(por la UNESCO)<ref/blockquote>L'obra es divideix en dos actes o jornades, i s'escenifica cada [http://www.misteridelx.com/[14 misteridelxd'agost|14]] i [[15 d'agost]] en l'interior de la [[Basílica Menor de Santa Maria d'Elx|Basílica de Santa Maria]], en la ciutat il·licitana.com Investigacions recents situen l'origen d'aquesta obra al voltant de la segona meitat del [[segle XV]</ref>], contràriament amb les creences de la tradició local, que el relaciona, d'una banda, amb la [[Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266)|conquesta de l'Elx musulmà]] en [[1265]] i, per una altra, amb la troballa de la imatge de la Mare de Déu, dins d'una capsa de fusta, el [[29 de desembre]] de [[1370]], en la propera localitat costanera de [[Santa Pola]].
 
L'obra es divideix en dos actes o jornades, i s'escenifica cada [[14 d'agost|14]] i [[15 d'agost]] en l'interior de la [[Basílica Menor de Santa Maria d'Elx|Basílica de Santa Maria]], en la ciutat il·licitana. Investigacions recents situen l'origen d'aquesta obra al voltant de la segona meitat del [[segle XV]], contràriament amb les creences de la tradició local, que el relaciona, d'una banda, amb la [[Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266)|conquesta de l'Elx musulmà]] en [[1265]] i, per una altra, amb la troballa de la imatge de la Mare de Déu, dins d'una capsa de fusta, el [[29 de desembre]] de [[1370]], en la propera localitat costanera de [[Santa Pola]].
 
Es tracta de l'única obra en el seu gènere que ha estat representada sense interrupció fins a l'actualitat; superant fins i tot l'impediment que va suposar la prohibició de representar obres teatrals a l'interior de les esglésies per part del [[Concili de Trento]]. Va ser el Papa [[Urbà VIII]] qui va concedir en [[1632]], a través d'un [[rescripte pontifici]], el permís per a continuar amb aquesta representació en concret, contra els intents de prohibició per part del [[Bisbat d'Oriola-Alacant|bisbe d'Oriola]].
Usuari anònim