Sistema de taller: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
copio per fusionar |
||
Línia 1:
{{FR}}
El '''sistema de taller''' (en anglès, ''Putting out system'') és un mitjà de [[subcontractació]] de [[treball (economia)|treball]]. El treball es contracta per mà d'un agent, a aquells subcontractistes que completin els treballs en les seves pròpies instal·lacions, en general la seva pròpia casa. S'utilitzà en la [[indústria tèxtil]] [[Anglaterra|anglesa]], en les petites explotacions, i de bloqueig de rutes al segle XIX. Va ser substituït per la contractació dins del [[sistema de fàbrica]]. Tots els processos es van dur a terme en diferents sostres artesanals.
[[Fitxer:Catalonia Terrassa mNATEC FiladoraBergadana.JPG|thumb|[[Filadora bergadana]]]]
La '''indústria manufacturera dispersa''', anomenada en la historiografia anglesa ''Domestic system'' o ''[[putting out system]]'', és un mètode de [[fabricació|producció]] que es va desenvolupar a moltes regions [[europees]] a mitjans del [[segle XVIII]].
==La indústria domèstica o dispersa==
Els pagesos més pobres combinaven les tasques agrícoles amb la producció de [[manufactura|manufacures]], bàsicament [[tèxtil]]s, que duien a terme per compte de mercaders intermediaris. Aquests mercaders encarregaven la part de la [[filatura]] i el [[tissatge]] de baixa [[qualitat]] a les famílies pageses, amb la finalitat d'evitar el control [[gremi]]al de les ciutats i pagar [[salari]]s més baixos. Els filats resultants es teixien, tenyien i retocaven en [[taller]]s casolans urbans i finalment el mercader venia el producte final als mercats regionals. La producció dispersa o domèstica no requeria grans inversions, ja que la transformació es feia a casa del pagès amb [[maquinària]] simple i barata.
==Importància==
La [[indústria]] dispersa va estimular la producció agrícola i el desenvolupament dels [[mercat]]s locals. Els pagesos i [[menestral]]s s'autoabastien en aquests mercats dels productes necessaris per la seva subsistència, desenvolupant els mercats regionals i com a conseqüència cohesionant el mercat nacional. Junt a aquesta cohesió dels mercats nacionals els comerciants van expandir els seus intercanvis a nivell internacional, vertebrant el [[comerç triangular]] que consistia en l'intercanvi comercial entre tres continents: [[Europa]], [[Àfrica]] i [[Amèrica]]. D'aquesta manera es va acumular un important capital comercial que va permetre iniciar la [[industrialització]].
==A Catalunya==
A [[Catalunya]] aquesta indústria es va portar a terme a les [[masia|masies]] i una de les primeres màquines filadores autòctones va ser la [[Maixerina|bergadana]]. El desenvolupament d'aquesta indústria es troba en la base de la [[Revolució Industrial de Catalunya]], ja que va cohesionar primer els mercats regionals i amb el seu desenvolupament el mercat nacional, fenomen que va permetre que comerciants catalans s'introduïssin en el [[comerç triangular]], sobretot amb les [[Indianes]] ([[Teixit tèxtil|teixits]] de [[cotó]] estampats), [[rom]] i [[fruita seca]].
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Putting Out System}}
| |||