Diferència entre revisions de la pàgina «Joan Baptista Solervicens i Pollina»

cap resum d'edició
Etiquetes: des de mòbil via web per a mòbils
Etiquetes: des de mòbil via web per a mòbils
}}
'''Joan Baptista Solervicens i Pollina''' ([[Barcelona]], [[1904]] - [[25 de desembre]] de [[1961]]) va ser un [[escriptor]] [[català]].
 
Els seus pares foren Bernat Solervicens i Serra, nat a Manresa i orfe de pare mare sota la tutela dels seus àvis materns Maria Escayola Vilarmau i Bernat Solervicens Casajoana, paraire de llana, prestamista i cabaler del Mas Solervicens de Navarcles.
 
En mancar els avis,- el cuidà la seva tieta Caterina Solervicens i Escayola, gran empresària i dona pionera del teixit de cotó a les seves fàbriques i botigues a Manresa, Sallent, Artès, Hospitalet i Barcelona. <ref> Ferrer i Alòs, Llorenç: Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Artés, 1990.</ref>
 
Caterina, vídua i amb dos fills menuts en Joan i en Francesc Ferrer Solervicens, adoptà en Bernat, li donà estudis al Liceo Políglota i ofici i establiment de llibreria i quiosc. Posteriorment convingué el seu matrimoni amb Magdalena Pollina i Batalla del barri de Gràcia, disposant la quantitat necessària per comprar la casa al carrer Bruniquer,23 on visqué la família Solervicens i Pollina: Bernat, Magdalena i els fills Joan Bautista i les seves germanes.
 
Joan Ferrer Solervicens es preocupà intensament de la formació d'en Joan Bautista en mancar el seu pare. Fent-lo estudiar primerament medicina a la Universitat de Saragossa i posteriorment ciències físiques a Barcelona. En veure que no es centrava en els seus estudis universitaris i constatar la seva apassionada inclinació humanista, artística , periodística i política, utilitzà les seves influencies per introduirlo
 
A l'escalf dels [[Lluïsos de Gràcia]], rebé la influència del pare [[Francesc de Paula Vallet i Arnau|Francesc de Paula Vallet]]. Fou un dels fundadors de ''[[La Veu Gracienca]]'' formant després part de l'equip que fundà el diari ''[[El Matí]]''. També va ser redactor de ''[[La Veu de Catalunya]]''. Assessor de l'[[editorial Alpha]] i de la [[Fundació Bernat Metge]], esmenà a fons algunes obres en vers fonamentals, d'aquest esforç d'acurada revisió n'és exemple la Divina Comèdia de Dante Alighieri traduïda al català per Josep Maria de Sagarra. Corregí, per voluntat de l'autor, les memòries i les inèdites ''Meditacions'' de [[Francesc Cambó i Batlle|Francesc Cambó]] tot treballant al seu despatx com a secretari polític.<ref name="GEC">{{GEC|0063454}}</ref>