Diferència entre revisions de la pàgina «Joan Baptista Solervicens i Pollina»

Millorant les errades amb el càlid esforç i emoció d'un principiant!
(Oposicions al Conservatori de les Arts del Llibre)
Etiquetes: des de mòbil via web per a mòbils
(Millorant les errades amb el càlid esforç i emoció d'un principiant!)
Etiquetes: des de mòbil via web per a mòbils
 
Així Caterina, recent vídua i amb dos fills menuts, en Joan i en Francesc Ferrer Solervicens, adoptà en Bernat Solervicens com a fill, donant-li estudis al Liceo Políglota de Barcelona i ofici de llibreter amb establiment i amb quiosc a les Rambles. Posteriorment convingué el seu matrimoni amb Magdalena Pollina i Batalla del barri de Gràcia, disposant la quantitat necessària per comprar la casa al carrer Bruniquer,23 on visqué la família Solervicens i Pollina: Els pares Bernat i Magdalena, i els fills Josep,Magdalena,Joan Bautista, Paola i Maria Assumpta que morí mol petita.
El fill gran de Caterina, l'enginyer industrial Joan Ferrer Solervicens, es preocupà com un pare de la formació d'en Joan Bautista que había fet els primers estudis elementals als Escolapis del carrer Balmes. L'animà a estudiar medicina a la Universitat de Saragossa on el seu germà Francesc Ferrer Solervicens habia guanyat una plaça de professor adjunt a càtedra, posteriorment ciències físiques, òptica i electricitat, filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, a més d'altres diversos treballs i responsabilitats a les fàbriques Solervicens. Allò que en un principi podia semblar un disperssiu res de res fou potser un brillant molt de molt... no acabà Solervicens pas cap estudi superior però aquests curiosos aspectes de la seva formació, poc coneguts, foren clau i li van ser de gran utilitat en la seva posterior tasca d'humanista, feina que en paraules d'avui ben bé podríem qualificar "d'influencer cultural". Joan Ferrer, en veure que Joan Bautista no es decantava ni centrava en cap estudi i tampoc es presentava a bon nombre d'exàmens universitaris, preferint anar a competir a Jocs Florals o assistir a mítings polítics, comprengué la seva apassionada inclinació artística , periodística i política, acordant amb l'oncle matern Moisès, d'utilitzar mancomunadament les seves influències empresarials i socials per introduirlo professionalment dins l'àmbit i cercle dels assistents de Francesc Cambó i Batlle.<ref> Arxiu Ferrer Solervicens. Carpeta Joan Ferrer (memòries inèdites)</ref>
 
Joan Baptista passa unes setmanes a la recent restaurada masia familiar iTorre grandels Frares i explotació agrària dea Torreneral ade Les Penelles, veïna al Castell del Remei, propietat de la família Girona Vilanova. <ref> Mateu Giral,Jaume: L'enginyer Domingo Cardenal. Entre la pagesia de Ponent i la burgesia de Barcelona. pp.129-132 Pages Editors Lleida, 2000 <|ref>. És el 19 de maig de 1923, té dinou anys i participa als [[Jocs Florals]] de Mollerussa, organitzats per la revista Urgell-Segarra. Allí hi guanyà [[La Viola d'Or]] per la seva composició "Col.loqui en la vigília". Tota una remembrança a la religiositat sallentina de la vella padrina Maria Escayola que habia festejat d'adolescent amb un trempat veinetveïnet al carrer del Cos, l'Anton Maria Claret. Les famílies els volíen casar, però ell es va 'escapar' per ser sacerdot, bisbe i... sant! i, com no, també el tendre record a una filla pubilla fent de fadrina, la Caterina. La que també había estat mare adoptiva del seu orfe pare Bernat.
 
{{fragment poema guardonatcitació|"Més la padrina no digué que si...
la noia comprengué una dolor nova:
la dolor del record
una immensa florida d'estelada." (...)}}
 
La [[Flor Natural]] d'aquests Jocs de Mollerussa, la guanyà un inseparable amic de per vida i company de trifulgues floralesques i polítiques, l'[[Octavi Saltor]]. [[L'Englantina]], se l'endugué un granat membre de l'escola mallorquina nat a Campanet, en mossèn [[Llorenç Riber]]. [[Mestre en Gai Saber]] que tots dos adoraven. <ref> Cornudella i Olivart, Joan: Any de Jocs Florals en terres urgellenques. URTX Revista Cultural de l'Urgell. vol.núm.11 pp.164-181 Tàrrega,1998 </ref>
 
Sempre a l'escalf dels [[Lluïsos de Gràcia]]durant més de quaranta anys, rebé també la influència del pare [[Francesc de Paula Vallet i Arnau|Francesc de Paula Vallet]]. En els seus lleures, festes amicals i familiars, tocava el violí com un virtuós i tenía una deliciosa veu de baix, tant en el seu cantar com en un recitar passional i eufonic que feia excel.lir qualsevol vers. Fou un dels fundadors de ''[[La Veu Gracienca]]'' formant després part de l'equip que fundà el diari ''[[El Matí]]''. També va ser redactor de ''[[La Veu de Catalunya]]''.
 
Amb sou estable de redactor, el 15 de febrer de 1934 Joan Baptista es casa amb Pepita Llorca i Albinyana, establint la seva llar a Pla de Palau,11. Tingueren dues filles, Josefina i Magdalena.
 
El 7 de març de 1936, Bernat Solervicens, atabalat en veure perillar greument la vida del seu fill, envia una carta a Joan Ferrer demanant-li el vetllés especialment per la seva seguretat d'en Joan Baptista i el dotés econòmicament per tal d'afrontar un ja més que necessari exili, donada la complexa situació política i civil que vivía Barcelona. Fou Ferrer un dels empresaris que colaborà per aconseguir embarcar el 20 d'agost al port de Barcelona bon nombre de perseguits en un vaixell cap el port de Gènova. <ref> Arxiu Ferrer Solervicens. Correspondència Joan Ferrer </ref>
 
{{citació|Enmig el perill de les 'patrulles de control' Solervicens degué recordar llavors uns versos extraordinàriament familiars...<ref> Carles Sentís i José Tarin-Iglesias Introducción a Solervicens, Juan Bautista: Manuel Duran y Bas. Ayuntamiento de Barcelona. Barcelona, 1965a </ref>
 
"Esclata la mort de tes vies rialleres
en el aire suau:
Riallades de sang!
El fang dels teus carrers, oh Barcelona!
es passatpastat amb sang."}}
 
L'exili de Solervicens durant la [[Guerra Civil Española]] es exactament relatat a "Retrats de passaport" per [[Josep Pla Casadevall|Josep Pla]] i a "Semblances contra l'Oblit" [[Albert Manent Segimon|Albert Manent]].
 
Assessor de l'[[editorial Alpha]] i de la [[Fundació Bernat Metge]], esmenà a fons algunes obres en vers fonamentals, ajudà a confegir i titular "Aurea Dicta" paraules de l'antiga saviesa. Mai fins llavors havia aparegut en català un aplec tan voluminós i estructurat de textos antics grecs i llatins, ordenat amb un propòsit indexat i normatiu.
 
D'aquest llarg esforç d'acurada revisió de Solervicens n'és resum i paradigmàtic exemple la Divina Comèdia de Dante Alighieri traduïda al català per Josep Maria de Sagarra.
[[Humanisme|Humanista]], conversador i conseller d'escriptors, publicà la cronologia de [[Joan Maragall i Gorina|Joan Maragall]] (1935), els idearis de [[Jaume Balmes i Urpià|Jaume Balmes]] i [[Antonio Cánovas del Castillo]], l'antologia ''La actitud tradicional en Cataluña'' -[[Josep Torras i Bages|Torras i Bages]], [[Joan Maragall i Gorina|Maragall]] i [[Francesc Cambó i Batlle|Cambó]]- (1961) i ''[[Manuel Duran i Bas|Manuel Durán y Bas]]'' (1965), i també ''Poesies'' (1962), un recull de nadales, eucarístiques i poemes.<ref name="GEC" />
 
Segons comentari verbal del col·leccionista [[Federico Marés Deulovol|Frederic Marès]] fet al redactor de la present nota durant una comú visita en el Museu de Pintura Romàntica de Madrid i posteriorment recordat per escrit a les seves memòries: <ref> Marés Deulovol, Federico: Memorias de la vida de un coleccionista. Barcelona,1977. Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. 593 pp.</ref>,
{{citació|Solervicens sabia de tot, la seva memòria era inaplacable i amiga. D'entre nosaltres només ell podia pensar d'aconseguir en oposició a Madrid aquella plaça vacant de catedrátic al [[Conservatori de les Arts del Llibre]] i el fomut del cas és que ell no hi pensava mai, quasi que el vam haver d'obligar a presentar-s'hi. Davant del tribunal ho va fer amb tan humil i genial autoritat que s'en va parlar dies d'allò.}}
 
J.Bta.Solervicens ocupà al Conservatori la plaça que per defunció habia lliurat l'insigne folcklorista, coleccionista i bibliòfil, [[Joan Amades Gelats|Joan Amades]].
 
Cal rememorar i reivindicar avui, en plena era de la lletra digital, la gran importància patrimonial pública dels fons materials històrics del Llibre i les tècniques d'impressió dipositats al antic [[Museu de les Arts del Llibre]] depenent d'aquest [[Conservatori de les Arts del Llibre]] i sota els auspicis presupostaris de l'Ajuntament de Barcelona que, fins els anys noranta, tingué la seva seu, estatge i magatzems, al [[Poble Espanyol de Montjuïc]]. Tindrà, tard o d'hora, aquest ingent i avui latent patrimoni una digna representació i interpretació al nou i modern Museu del Disseny barceloní o seguirà mes anys entaforat i amb goteres dins foscos magatzem municipals ?
{{{Ref-premsa periòdica}}}
<ref> Portada. Anteayer murió J.B.Solervicens, diario la Vanguardia, 27 diciembre 1961. </ref>